La segona jornada de les proves d'accés a la universitat ha comportat una calma tensa, especialment per als que es van decantar per les lletres. Mentre a les aules de ciències l'ambient era de pura frustració després d'una prova de matemà tiques una mica enrevessada, els que es van enfrontar a la història de la filosofia van sortir amb un somriure d'orella a orella. No n'hi ha per menys, ja que els autors que van aparèixer a les opcions principals eren vells coneguts que s'havien picat a fons durant tot el curs escolar.
El murmuri general a la sortida de les facultats coincidia que l'examen va ser força assequible, permetent als alumnes lluir-se sense gaires ensurts. A diferència d'altres anys on l'ambigüitat regnava en els enunciats, en aquesta ocasió les preguntes van ser directes, cosa que va permetre que molts estudiants acabessin abans d'hora amb la sensació dhaver fet els deures. Aquesta matèria, que sol generar suors fredes, va esdevenir l'oasi d'una jornada marcada pels nervis tÃpics de la selectivitat.
Plató i Nussbaum: els pilars de la prova
Un dels textos estrella de la jornada pertanyia a 'La República' de Plató, un autor que mai falla i que sol ser el favorit dels batxillers. La seva aparició va ser rebuda com una autèntica benedicció, ja que la seva teoria de les idees i l'organització de l'Estat són conceptes que es repeteixen fins a la sacietat a classe. Els correctors han assenyalat que, encara que el contingut no era excessivament complex, la capacitat de redacció i sÃntesi serà el que marqui la diferència entre un aprovat i una nota excel·lent per entrar a les carreres més demandades.
D'altra banda, la inclusió de Martha Nussbaum amb la seva obra Crear capacidades va aportar el toc contemporani i necessari a la prova. És ressenyable que se segueixi apostant per donar visibilitat a les filòsofes, i Nussbaum és una de les veus més potents en l'actualitat. Els alumnes van haver d'analitzar les seves propostes sobre la justÃcia social, cosa que va permetre connectar el pensament clà ssic amb problemes reals del nostre segle, cosa que els examinadors valoren cada cop més positivament en el nou model competencial.
La coincidència de Nietzsche i la visita papal
El més comentat als passadissos, i que gairebé sembla un acudit de mal gust per a alguns, va ser la pregunta sobre l'afirmació 'Déu ha mort' de Nietzsche. El més curiós de l'assumpte és que aquesta anà lisi ha coincidit de ple amb la visita oficial del Papa Lleó XIV a la capital catalana. Mentre els joves reflexionaven sobre el nihilisme i la pèrdua dels valors tradicionals a Occident, el PontÃfex recorria els carrers en un contrast que no va passar desapercebut per a ningú i que va inundar les xarxes socials de bromes i mems.
Més enllà de l?anècdota, l?exercici demanava comparar la visió de la religió i la metafÃsica des de la perspectiva de dos autors diferents. En altres comunitats, com Castella i Lleó, l'enfocament va variar lleugerament cap a figures com Aristòtil o l'humanisme de Marx, però la tònica general va ser la mateixa: fomentar l'esperit crÃtic de l'alumnat davant dels grans corrents de pensament. Els docents coincideixen que aquest tipus de preguntes permeten veure si realment l'estudiant ha comprès l'evolució de les idees o si simplement ha memoritzat parà grafs sencers.
Pel que fa a les estadÃstiques, l'assignatura de filosofia ha guanyat terreny aquest any, i ha estat escollida per gairebé el 55% dels matriculats davant de la història convencional. Aquest canvi de tendència reflecteix que els xavals se senten més còmodes analitzant textos que memoritzant dates i batalles. Malgrat els controls estrictes contra l'ús de mòbils i les possibles distraccions externes, la jornada va transcórrer amb total normalitat, deixant un bon sabor de boca generalitzat abans d'encarar el darrer dia d'exà mens.
El balanç final d'aquesta convocatòria apunta que el pensament crÃtic ha sortit reforçat i s'ha consolidat com una matèria on els joves poden demostrar la seva maduresa intel·lectual. Després d'analitzar les teories de Plató i enfrontar-se al repte de Nussbaum, la sensació predominant és que l'esforç d'aquests mesos ha valgut la pena, tancant un cicle destudi intens amb una prova que, encara que exigent en la seva forma, ha resultat gratificant en el seu contingut per a la gran majoria dels aspirants universitaris.