La col·laboració entre l'historiador aragonès Julián Casanova i el seu fill Miquel ha donat lloc a un projecte singular que combina divulgació històrica i narrativa gràfica. A partir de l'assaig original sobre la Guerra Civil, tots dos han impulsat una nova obra que reinterpreta aquell llibre perquè arribi a un públic més ampli, especialment entre els joves lectors.
El punt de partida és el conegut assaig 'Espanya partida en dos', publicat per Crítica, en què Julián Casanova va condensar en tot just unes poques centenes de pàgines els tres anys de la contesa. Ara, aquesta mirada històrica es transforma en còmic gràcies al guió del seu fill Miguel ia la participació activa del propi historiador, amb la intenció que l'obra es llegeixi tant a cases com a aules i centres educatius.
D'un assaig de referència a una novel·la gràfica per a tots els públics
El projecte sorgeix del repte de convertir un assaig sintètic sobre la Guerra Civil en una novel·la gràfica de 160 pàgines, editada per Planeta Còmic juntament amb l'editorial Crítica. Miguel Casanova, guionista saragossà, ha estat l'encarregat d'adaptar els continguts, sempre en diàleg amb el seu pare, que ha seguit de ben a prop el desenvolupament del còmic perquè el resultat conservi el to i el rigor del llibre original.
Julián Casanova ja havia afrontat un enorme esforç al resumir tres anys de guerra en un text relativament breu. L'adaptació al còmic ha suposat, en paraules de Miguel, una síntesi de la síntesi: cada línia de l'assaig es podia convertir, en passar-ho a vinyetes, en diverses pàgines d'historieta. Per això una de les grans dificultats fos decidir quins episodis i reflexions havien de quedar fora perquè la història fluís visualment sense perdre profunditat.
El resultat és un còmic extens però manejable, que combina escenes històriques amb moments més íntims i reflexius. L'estructura permet seguir l'evolució del conflicte mentre es posen en context debats actuals sobre memòria, violència i democràcia, elements que ja eren presents a l'enfocament de Julián Casanova però que aquí es tradueixen en imatges i diàlegs directes.
La presentació oficial de l'obra s'ha organitzat al Paranimf universitari, a l'Aula Magna, amb un acte obert al públic fins a completar aforament. En aquesta trobada, moderada per la cineasta Paula Ortiz, hi participen Julián i Miguel Casanova juntament amb l'il·lustrador valencià Carles Esquembre, fet que subratlla el caràcter coral i col·laboratiu del projecte.
Un còmic per combatre bulls i parlar de memòria històrica
Un dels propòsits centrals de ladaptació és lluitar contra els bulls i la desinformació que circulen sobre la Guerra Civil espanyola, especialment a les xarxes socials. Miguel Casanova insisteix que l?obra recull aquesta vocació aclaridora que caracteritza des de fa anys els articles, llibres i conferències del seu pare, i que ara es trasllada a un format visualment més directe.
La novel·la gràfica busca recordar episodis i fets que, segons els autors, semblen desdibuixar-se en el debat públic. Davant de lectures simplistes que redueixen el conflicte a una mena d'enfrontament entre avis oa un succés en què “tots van perdre per igual”, el còmic planteja un relat matisat, recolzat en la investigació històrica, però alhora accessible per als que no s'acosten habitualment als assajos acadèmics.
En aquest context, els Casanova es fan ressò de debats recents a Espanya, com ara les discussions sobre memòria democràtica, exhumacions o el paper de les víctimes de la dictadura. L'obra posa de manifest que encara avui hi ha controvèrsies sobre com narrar el passat, i que aquestes discrepàncies tenen conseqüències en la manera com les noves generacions entenen l'origen de la democràcia actual.
La intenció no és només explicar la Guerra Civil, sinó mostrar de quina manera la absència d'un aprenentatge sòlid sobre aquell període influeix en opinions i percepcions contemporànies. Els autors subratllen que la manca de formació rigorosa a col·legis i instituts deixa un buit que sovint s'omple amb desinformació, tòpics i missatges extremistes compartits en xarxes.
El còmic, per tant, es planteja com una eina de divulgació però també com una forma de convidar a la reflexió crítica. Els qui el llegeixin no només coneixeran fets i cronologies, sinó que també es veuran interpel·lats sobre la manera com la nostra societat afronta el passat traumàtic i construeix el seu relat col·lectiu.
Joves, enquestes i la bretxa en el coneixement històric
A la gestació del projecte ha pesat l'impacte d'estudis recents, com l'enquesta del CIS que apuntava al voltant d'un 20% de joves entre 18 i 24 anys considera que durant la dictadura de Franco es vivia millor. Per a Miguel Casanova, aquestes dades tenen menys a veure amb un auge massiu del feixisme que amb una gran dosi de desconeixement acumulat.
El guionista considera que el problema és que durant anys s'ha minusvalorat l'estudi de la Guerra Civil i de la dictadura a les aules, cosa que ha generat llacunes difícils d'omplir a la població més jove. A parer seu, quan no s'explica bé què va suposar el cop d'Estat, la repressió o la manca de llibertats, és més senzill que prosperin missatges simplistes o nostàlgics.
Tot i així, Miguel destaca que hi ha un nombre considerable de joves interessats a saber d'on ve l'Espanya actual i quins esdeveniments van marcar la segona meitat del segle XX. Aquesta curiositat és, justament, la que la novel·la gràfica pretén canalitzar, oferint-ne una porta d'entrada més atractiva a la història recent que un manual tradicional.
El còmic no pretén substituir l'assaig original, sinó funcionar com un complement que desperti ganes de continuar llegint i aprofundint. L'esperança dels seus creadors és que, després de passar per les pàgines, molts lectors facin el salt a altres llibres d'història, documentals o cursos on s'abordin amb més detall els processos polítics i socials de l'època.
En paral·lel, l'obra es concep també com una eina útil per al professorat d'institut i batxillerat, que sovint cerca materials més visuals per acompanyar les classes. El format gràfic pot facilitar debats a l'aula i ajudar els estudiants que no se senten atrets pels textos densos s'acostin a aquests continguts amb menys prejudicis.
Narrativa a vinyetes: del Congrés dels Diputats al 23-F
La novel·la gràfica opta per una estructura narrativa que connecta passat i present mitjançant un espai simbòlic: el Congrés dels Diputats. La història arrenca a la Cambra Baixa, amb les treballadores de neteja recollint l'hemicicle després de la votació que va autoritzar l'exhumació de Franco de la Vall dels Caiguts, i també conclou, en els instants de l'intent de cop d'Estat del 23-F.
Al pròleg, les netejadores es mouen entre escons i papers mentre es percep encara el ressò del debat polític al voltant de l'exhumació. Aquesta escena quotidiana serveix de punt de partida per retrocedir en el temps i mostrar com es va arribar a aquell moment, mitjançant un recorregut històric que passa per la República, la guerra, la dictadura i la transició.
L'epíleg, per part seva, se situa en una altra jornada clau: el 23 de febrer de 1981. Des de la mirada d'una bedell del Congrés s'observen els trets i el caos generat pels colpistes, mentre s'escolta un discurs que reivindica la necessitat de reconèixer les víctimes, obrir fosses comunes i restaurar la dignitat dels que van patir la repressió franquista.
Tots dos marcs narratius posen en primer pla dones que treballen al Congrés i que, sense ocupar portades ni liderar debats, són testimonis directes de decisions històriques. D'aquesta manera, l'obra incorpora una perspectiva que visibilitza l'experiència femenina als marges de la política institucional, en línia amb tendències recents de la historiografia i el còmic històric.
Aquest joc de temps i veus permet que els lectors estableixin ponts entre els esdeveniments de fa dècades i les discussions actuals sobre memòria democràtica, resignificació d'espais i reconeixement de les víctimes, tot mostrant que les decisions d'avui estan profundament arrelades en aquell conflicte.
El dibuix de Carles Esquembre i la tradició del còmic de memòria històrica
La part gràfica va a càrrec de Carles Esquembre, il·lustrador valencià que s'ha especialitzat en obres relacionades amb la memòria històrica i la literatura compromesa. El seu estil ja s'havia pogut veure en títols com la trilogia dedicada a poetes republicans, en què va abordar les figures de Miguel Hernández, Federico García Lorca i els germans Machado, també dins del catàleg de Planeta Còmic.
Per a aquesta adaptació d''Espanya partida en dos', Esquembre aposta per un tractament en blanc i negre que reforça el to sobri i reflexiu de la història. Els llums i les ombres contribueixen a recrear l'atmosfera d'un període marcat per la polarització, la violència i la repressió, però sense caure en l'efectisme gratuït o l'excés de dramatisme visual.
L'elecció del blanc i negre, a més, dialoga amb altres còmics de memòria històrica que s'han consolidat al mercat europeu, on l'ús limitat del color sol subratllar la distància temporal i la gravetat dels fets narrats. En aquest cas, la paleta restringida ajuda a centrar latenció en la composició de vinyetes, gestos i escenaris, evitant distraccions i mantenint el focus en la narrativa.
El treball d'Esquembre no es limita a il·lustrar fets sinó que incorpora recursos visuals per marcar canvis de to, transicions temporals o moments de reflexió interior. L'alternança entre plans generals, escenes multitudinàries i primers plans de personatges anònims permet que la història es percebi tant en la dimensió col·lectiva com en l'impacte sobre vides concretes.
Amb aquest nou títol, el dibuixant amplia una trajectòria en què s'ha dedicat a reinterpretar, des de la novel·la gràfica, tant episodis històrics com l'obra d'autors fonamentals de la cultura espanyola, consolidant-ne un enllaç entre còmic, memòria i literatura que connecta amb les inquietuds de lectors a Espanya i altres països europeus interessats en aquests formats.
La trajectòria de Miguel i Julián Casanova més enllà del còmic
La participació de Miguel Casanova en aquest projecte es recolza en la seva experiència com a guionista i professor de guió, amb treballs previs en curtmetratges, llargmetratges i sèries de televisió. Ha intervingut en el desenvolupament de pel·lícules com 'Mientras dure la guerra', d'Alejandro Amenábar, i 'La filla', de Manuel Martín Cuenca, així com en sèries com 'El día de mañana', de Mariano Barroso, o 'La Fortuna', també dirigida per Amenábar.
Aquest bagatge audiovisual influeix en la manera com està concebut el còmic, amb una clara sensibilitat cinematogràfica en la posada en escena, el ritme de les seqüències i la construcció de diàlegs. No és casual que Miguel hagi confessat el seu desig de veure algun dia l'assaig del seu pare convertit en pel·lícula, tot i que reconeix que una producció d'aquesta mena seria molt més costosa que una novel·la gràfica.
Per la seva banda, Julián Casanova, originari de Valdealgorfa (Terol), s'ha consolidat com a un dels historiadors més reconeguts a l'estudi de la Guerra Civil, la Segona República i la dictadura franquista. A més de la seva tasca acadèmica, ha destacat per la voluntat de divulgació en premsa, ràdio, televisió i xarxes socials, amb intervencions freqüents en mitjans espanyols i europeus.
La seva presència pública constant, sumada a una àmplia producció bibliogràfica, explica que sovint se'n parli com un autor “sempre d'actualitat”. Entre altres reconeixements, aquest any està previst que rebi un dels premis Mussol, que valoren la contribució a la cultura i la difusió del coneixement. Aquest tipus de guardons reforça el seu paper com a pont entre la investigació històrica i la societat.
La conjunció de les dues trajectòries, la de l'historiador i la del guionista amb experiència audiovisual, converteix aquesta adaptació en un punt de trobada entre precisió acadèmica i llenguatge narratiu contemporani, unint generacions i disciplines per acostar la Guerra Civil a lectors que potser mai no haurien obert un assaig especialitzat.
En conjunt, el còmic inspirat a 'Espanya partida en dos' es presenta com una proposta que combina rigor històric, intenció pedagògica i un format atractiu, amb la implicació directa de Julián i Miguel Casanova i el traç de Carles Esquembre, per oferir als lectors d'Espanya i Europa una mirada clara, crítica i accessible sobre un passat que segueix marcant la vida política i social.
