L'escriptor i el televisiu Joan de la Vall s'ha imposat a la 74a edició del Premi Planeta amb la seva novel·la Vera. Una història damor, un veredicte anunciat a mitjans d'octubre que ha marcat l'agenda cultural i mediàtica a Espanya. El jurat el va triar entre 1.320 originals, un volum de candidatures que confirma la rellevància del guardó.
La victòria arriba amb una dotació de un milió d'euros i amb un ressò públic notable: del Val ha encadenat firmes, entrevistes i aparicions, alhora que ha afrontat crítiques contundents i una discussió recurrent sobre la relació entre exposició mediàtica i literatura.
L'obra guanyadora i la decisió del jurat
Després de l'anunci, l'escriptor va parlar d'un èxit que li sembla gairebé un miracle personal, recordant moments difícils de la seva trajectòria i subratllant que la vida fa girs inesperats. El recolzament del premi, insisteix, és abans que res una oportunitat perquè la novel·la arribi a més gent.
En l'àmbit creatiu, del Val defensa que la seva ficció se centra en personatges amb arestes, lluny de maniqueismes, i reconeix una relliscada d'ambientació: situar dones amb vestit de flamenca el primer dia de Fira (el del peixet), un detall que ell mateix qualifica d'error.
Diners, impostos i una celebració a l'aire
La dotació del guardó ha provocat un torrent de curiositat. Núria Roca, parella de l'escriptor, va fer broma al podcast Zodiac sobre el premi i Hisenda (“Qui s'emporta la meitat? Hisenda”), i va admetre que entri hipoteca i compromisos, els diners estaven “pràcticament adjudicats” abans d'arribar.
Al seu programa, tots dos van aclarir que l'ingrés encara no s'havia fet efectiu quan van circular titulars sobre la suposada despesa del premi. Entre bromes, Roca llisca la seva idea de celebració perfecta: una escapada a Nova York de pocs dies.
La presentadora també va revelar que els seus ingressos més grans no procedeixen de la televisió, sinó de campanyes publicitàries, i va defensar amb naturalitat que durant anys va guanyar més que el seu marit, sense que això generés conflicte en la parella.
En allò domèstic, va explicar que del Val ha exercit amb normalitat de mestressa de casa quan ella ha tingut absències perllongades per feina, trencant tòpics sobre rols i demostrant que el seu equilibri com a parella no depèn d'etiquetes.
Crítiques, lectors i resposta a xarxes
La novel·la ha rebut ressenyes dures en alguns mitjans generalistes, reactivant la discussió sobre els límits entre popularitat i prestigi literari. Tot i així, les firmes i presentacions han congregat nombrosos lectors, i les vendes inicials indiquen interès sostingut.
Del Val va publicar un text llarg a Instagram en què retreu el soroll i reivindica que llegir no és obligatori, però sí desitjable abans d'opinar. Accepta que no a tothom li agrada l?obra i recorda que cada any es publiquen milers de novel·les, moltes de les quals generen opinions trobades.
L?autor agraeix l?afecte rebut en presentacions i al carrer, i defensa que la cultura pot ser popular sense demanar disculpes per això. Entre les línies, advoca per prendre's la polèmica amb més calma i per preservar el sentit de l'humor.
Del plat a la ràdio: humor, dards i elegant cintura
El comentari irònic de Karlos Arguiñano (“qualsevol dia em cau el Planeta”) va tornar a encendre la conversa pública. Preguntat per això a Radio Euskadi, del Val va evitar la gresca, assegurant portar-se bé amb el cuiner i restant importància a la frase amb esportivitat i humor.
En contrast, va assenyalar que altres dards polítics li van semblar menys brillants, una manera de deixar clar que la ironia es pot admetre quan no va carregada de mala llet. En qualsevol cas, recalca que l'humor el salva i que és el primer interessat a riure's de si mateix.
Promoció intensa i ofici de novel·lista
Des de la sentència, l'autor ha encadenat viatges per Barcelona, Vigo, Saragossa, València i Sevilla, entre altres parades, en una promoció que conviu amb la seva feina a la televisió. Tot i que ha hagut d'afluixar temporalment la seva presència com a guionista, manté l'enllaç amb l'equip i la seva col·laboració a plató.
Del Val assegura que escriure és la seva prioritat creativa davant de la pantalla, i que la seva ambició passa per continuar creixent a la novel·la. No busca el salt al guió ni persegueix altres grans premis: ara el focus és compartir l'obra amb lectors.
Sobre l'eterna etiqueta d'escriptor de veritat, defensa que el debat es contamina per prejudicis: que algú surti a la tele no li impedeix escriure ficció solvent, i que al final decideix el públic que llegeix, gaudeix o abandona el llibre.
El premi, en xifres
Després d'un mes llarg d'anunci i primeres vendes, queda per veure com evoluciona el recorregut comercial de Vera, mentre el debat sobre el encaix entre literatura i fama segueix bategant a mitjans i xarxes. Entre crítiques i aplaudiments, el que sí que sembla clar és que el títol ha arribat a molta gent.
Amb el premi a la butxaca i una promoció sense respir, Joan de la Vall es mou entre firmes multitudinàries, controvèrsies cícliques i una convicció senzilla: que cada lector formi la seva opinió en acabar el llibre, i que el soroll no tapi allò essencial, l'experiència de llegir una història.