L'escriptor i periodista de Terol Javier Sierra ha estat elegit per rebre el Premi CEDRO 2026, un reconeixement que atorga el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics als que destaquen per la seva implicació en la protecció de la cultura escrita i de la propietat intel·lectual. La decisió, adoptada per la Junta Directiva de l'entitat, situa l'autor entre les veus més visibles en la defensa dels creadors a l'àmbit hispanoparlant.
La distinció es lliurarà el proper 29 d'abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Propietat Intel·lectual, en un acte que reunirà premiats d'edicions anteriors i que marcarà el desè aniversari del guardó. Amb aquest gest, CEDRO subratlla la dimensió pública del compromís de Sierra, tant a Espanya com al context europeu.
Un premi que reconeix un compromís sostingut
Des de CEDRO es destaca que la trajectòria de Sierra representa una defensa constant dels drets d'autor i dels professionals de la cultura escrita. La presidenta de l'entitat, Carme Riera, ha recalcat que aquest compromís no es limita a la producció literària, sinó que es reflecteix en les intervencions en actes públics, la presència en mitjans de comunicació i els articles d'opinió.
Riera ha subratllat, a més, que l'actitud oberta i generosa de l'escriptor ha facilitat la participació en debats sobre propietat intel·lectual, accés a la lectura i nous desafiaments tecnològics. En paraules de la presidenta, per a CEDRO suposa un autèntic privilegi comptar amb un premiat que combina projecció mediàtica amb una postura clara en defensa de l'ecosistema del llibre.
L'entitat recorda que, al llarg dels darrers anys, Sierra s'ha implicat de forma reiterada a la lluita contra la pirateria i la vulneració de drets d'autor, alertant de les conseqüències econòmiques i culturals que té la difusió irregular de continguts per a escriptors, traductors i la resta d'agents del sector editorial.
En paral·lel, l'autor ha insistit en la necessitat que les Administracions Públiques assumeixin un lideratge real a la protecció i promoció de la cultura escrita. Per a Sierra, aquest paper institucional és clau a l'hora de garantir un entorn estable per a la creació, tant a Espanya com al conjunt d'Europa, especialment en un moment de canvis accelerats a la indústria del llibre.
Un altre dels eixos sobre els quals ha cridat latenció és limpacte de la intel·ligència artificial en el treball dels creadors. A través de conferències, entrevistes i textos divulgatius, l'escriptor ha reclamat marcs normatius que tinguin en compte els drets d'autor a l'entrenament de models ia l'ús de continguts protegits, alineant-se amb els debats que s'estan desenvolupant a les institucions europees.
Defensa de la lectura, les biblioteques i el medi rural
Més enllà del terreny estrictament jurídic, CEDRO posa en valor la visió de Sierra sobre la lectura com a eina de cohesió social. L'autor sovint ha reivindicat el paper de les biblioteques públiques, els clubs de lectura i les activitats d'animació lectora com a espais bàsics per a la circulació d'idees i el manteniment d'una ciutadania crítica.
En les seves intervencions, Sierra sol insistir a la importància de la història com a sustentació de la identitat col·lectiva, advertint que la pèrdua de referents culturals debilita el diàleg entre generacions. Aquesta mirada històrica impregna tant les seves novel·les com els seus assajos, i es trasllada igualment a la seva defensa de la conservació del patrimoni bibliogràfic.
Lescriptor també ha cridat latenció sobre la necessitat de reforçar la presència dels llibres al medi rural, on sovint l'accés a llibreries, biblioteques i activitats culturals és limitat. Per ell, l'oferta de lectura a pobles i petites localitats és un factor determinant per evitar bretxes culturals entre territoris.
El seu compromís amb la difusió de la cultura escrita es tradueix, així mateix, a la reivindicació de la llengua espanyola com a patrimoni compartit milions de parlants dins i fora d'Europa. En aquest sentit, Sierra ha defensat la circulació internacional d'autors en espanyol i la visibilitat de la literatura en la nostra llengua en mercats com el nord-americà.
Com a mostra d'aquest reconeixement social, la Biblioteca Pública de l'Estat de Terol porta el nom de Javier Sierra, un gest simbòlic que vincula la trajectòria de l'autor amb la seva terra natal i en reforça la imatge com a referent cultural aragonès i espanyol.
Una obra literària amb projecció internacional
A més de la seva faceta com a divulgador i analista, Sierra ha construït una sòlida carrera literària, tant a la narrativa com a l'assaig. Ha signat quatre assaigs dedicats als grans enigmes de la història i la ciència, combinant investigació i divulgació per apropar al públic qüestions frontereres entre la historiografia, l'arqueologia i el misteri.
En el terreny de la ficció, la seva bibliografia inclou títols com El Plan Mestre (2025), El missatge de Pandora (2020), El foc invisible (2017), La piràmide immortal (2014), El mestre de l'Prat (2013), L'àngel perdut (2011) o El sopar secreta (2004), entre altres. A totes elles, l'autor combina trames de suspens amb referències artístiques, científiques i religioses que han trobat un públic divers dins i fora d'Espanya.
Entre les seves novel·les, El sopar secreta s'ha consolidat com la seva obra de més impacte internacional. Traduïda i editada a 45 països, li va permetre convertir-se en el primer —i fins ara únic— escriptor espanyol que aconsegueix situar-se al top 10 de les llistes de llibres més venuts als Estats Units, un mercat especialment competitiu per a la literatura en llengua estrangera.
Al llarg de la seva trajectòria, Sierra ha rebut nombrosos reconeixements en l'àmbit literari. La dama blau va ser seleccionada com a Millor Novel·la Històrica de l'Any als Estats Units el 2008, mentre que L'àngel perdut va obtenir dos Llatí Book Awards el 2012. Per la seva banda, El mestre de l'Prat es va convertir en el llibre de ficció més venut a Espanya el 2013.
El punt culminant de la seva trajectòria al mercat editorial espanyol va arribar amb El foc invisible, obra guardonada amb el Premi Planeta el 2017. Aquest reconeixement va reforçar la seva presència mediàtica i va consolidar definitivament la seva posició com un dels novel·listes més llegits a l'àmbit hispà.
A més dels premis vinculats a títols concrets, Sierra ha estat distingit amb reconeixements a la seva carrera a la seva terra, com el Premi de les Lletres Aragoneses, que subratlla la seva aportació al patrimoni literari d'Aragó i la seva projecció més enllà de les fronteres regionals.
Un perfil mediàtic al servei de la divulgació
La figura de Javier Sierra no es limita a lespai del llibre. La seva relació amb els mitjans de comunicació es remunta a la infància, quan va començar a col·laborar a la ràdio amb tan sols dotze anys. Posteriorment es va llicenciar en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, cosa que li va permetre desenvolupar una carrera professional que combina periodisme, divulgació i creació literària.
En l'àmbit de la premsa escrita i les revistes especialitzades, va aconseguir notorietat com a cofundador de la revista Any Zero, centrada en enigmes històrics i fenòmens fronterers del coneixement, i com a director de Més enllà de la Ciència. Des d'aquestes capçaleres va impulsar reportatges i dossiers que van contribuir a popularitzar temes habitualment relegats a l'àmbit acadèmic oa cercles molt especialitzats.
La seva faceta televisiva també ha tingut pes en la projecció pública. Sierra ha dirigit i presentat programes com L'altra banda de la realitat y L'arca secreta, en què combina entrevistes, reportatges i anàlisi de documents històrics. Més recentment, ha encapçalat la sèrie Altres Móns per a Movistar+, un format que adapta a la pantalla el tipus de continguts que ja treballava als seus llibres: històries poc conegudes, enigmes sense resoldre i connexions entre passat i present.
Aquest perfil híbrid entre escriptor i comunicador ha permès que les seves reflexions sobre propietat intel·lectual, lectura i cultura escrita arribin a audiències molt àmplies, més enllà del circuit estrictament literari. Les seves aparicions a ràdio, premsa i televisió han servit d'altaveu per a temes com la protecció dels creadors, l'educació lectora o el paper del llibre en una societat cada cop més digitalitzada.
Gràcies a aquesta tasca constant en diferents formats, moltes de les idees que defensa —des de la necessitat de respectar els drets d'autor fins a la urgència de mantenir polítiques actives de foment de la lectura— han anat calant al debat públic espanyol, alineades amb les reivindicacions del sector editorial i de les entitats de gestió de drets.
Deu anys de Premis CEDRO i una mirada europea
El guardó que rebrà Javier Sierra forma part d'una distinció que va néixer el 2017 amb la intenció de reconèixer cada any la defensa de la cultura i dels drets d'autor. Des de llavors, el Premi CEDRO s'ha lliurat ininterrompudament en el marc del Dia Internacional de la Propietat Intel·lectual, consolidant-se com una de les referències a Espanya per destacar persones i institucions compromeses amb la protecció de la creació escrita.
Entre els noms que figuren al palmarès hi ha autors i professionals de gran pes en el panorama literari i mediàtic espanyol. Lorenzo Silva va ser el primer guardonat el 2017, Seguit per Julia Navarro en 2018 i Pepa Fernández el 2019. El 2020 el premi va recaure en Rosa Montero, mentre que José María Merino va ser distingit el 2021.
El 2022, CEDRO va optar per reconèixer conjuntament Eduardo Maura, Emili del Riu, Marta Rivera de la Creu i José Andrés Torres Mora, figures vinculades a la política i la gestió cultural que han treballat a favor de la propietat intel·lectual i el llibre des de diferents fronts institucionals. Posteriorment, el guardó va ser per Antonio Muñoz Molina en 2023, Gemma Lienas en 2024 i Manuel Rivas el 2025, tots ells autors amb una llarga trajectòria en el panorama literari espanyol.
L'edició de 2026 adquireix un significat especial en coincidir amb el desè aniversari dels Premis CEDRO. A l'acte del 29 d'abril està previst que es reuneixin molts dels premiats d'anys anteriors, fet que convertirà la cerimònia en un punt de trobada entre generacions d'escriptors, periodistes i responsables culturals que comparteixen una mateixa preocupació: garantir un marc sòlid per a la creació.
L'abast del premi transcendeix les fronteres nacionals. Aquest any també s'atorgarà una menció especial a l'escriptora i periodista alemanya Nina George, expresidenta de l'European Writers' Council (EWC). CEDRO vol així reconèixer el seu paper al capdavant d'aquesta organització europea i la seva tasca com a portaveu dels autors i els traductors en els processos legislatius relacionats amb la intel·ligència artificial.
Entre 2019 i 2023, Nina George va presidir l'EWC i, després de concloure el mandat, va ser nomenada primera presidenta d'honor i comissària d'Afers Polítics per al període 2023-2025. Durant aquests anys, va participar activament en els debats sobre la regulació de la IA a la Unió Europea, insistint en la necessitat que les normes tinguin en compte els drets dels que generen els continguts que serveixen de base per entrenar les noves tecnologies.
La presència de George a la cerimònia evidència que el debat sobre propietat intel·lectual i tecnologia es lliura avui en clau europea, amb impacte directe sobre la indústria del llibre a Espanya. La sintonia entre les posicions defensades per lʻautora alemanya i les preocupacions dʻescriptors com Javier Sierra reforça la idea que la defensa dels creadors exigeix una resposta coordinada a nivell comunitari.
Amb l'elecció de Javier Sierra com a Premi CEDRO 2026 i la menció especial a Nina George, el guardó subratlla la rellevància de els qui combinen una sòlida producció literària amb una acció pública constant en defensa dels drets d'autor, la lectura i la cultura escrita. En un context marcat per la digitalització i l'expansió de la intel·ligència artificial, la trajectòria de l'escriptor de Terol es presenta com a exemple de com la literatura, el periodisme i la divulgació poden anar de la mà per sostenir un ecosistema cultural més just i equilibrat per a creadors i lectors.
