La literatura en espanyol està de celebració després de conèixer-se que el veterà escriptor valencià Jaime Siles ha resultat guanyador del XXXV Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana. Aquest guardó, que està considerat com el més rellevant en la seva categoria dins l'àmbit hispanoparlant i portuguès, certifica una carrera dedicada en cos i ànima a la paraula, des dels seus inicis més precoços fins a la seva maduresa creativa actual.
Convocat de forma conjunta per Patrimoni Nacional i la Universitat de Salamanca, el premi no només comporta una important dotació de 42.100 euros, sinó que també assegura la difusió i estudi de l'obra del premiat a través de jornades acadèmiques i la publicació duna antologia poètica. La notícia ha estat rebuda amb gran entusiasme als cercles literaris d'Espanya, on Siles és una figura respectada pel seu rigor i la seva immensa cultura.
Un reconeixement a l'excel·lència literària
La decisió del jurat, que es va donar a conèixer al Palau Reial de Madrid, no ha deixat cap dubte sobre els mèrits de l'autor. La presidenta de Patrimoni Nacional, Ana de la Cova, va subratllar que el poeta encarna l'ideal renaixentista de l?artista que domina múltiples disciplines. Siles no és només un creador de versos, sinó un estudiós que ha sabut traslladar la profunditat de la filosofia i el pensament crític a cadascuna de les estrofes.
En aquesta edició s'han avaluat ni més ni menys que 65 candidatures de quinze nacionalitats diferents, cosa que dóna una idea de la competència i el prestigi que envolta aquest reconeixement. El jurat ha valorat especialment la capacitat de l'autor per fusionar allò sensorial amb allò abstracte, aconseguint un llenguatge que, encara que de vegades frega la precisió científica, mai perd aquesta espurna humana que connecta amb el lector.
Des que publiqués els seus primers versos cap al 1969, Siles ha mantingut una trajectòria coherent i ascendent. Aquell jove que afirmava la seva existència «amb consciència plena dels seus ossos» als seus poemes iniciàtics, s'ha convertit avui en un referent europeu de la filologia clàssica. La formació, que va passar per centres de prestigi a Alemanya i Àustria, li ha permès tenir una visió cosmopolita i profunda de la tradició literària occidental.
No podem oblidar que Jaime Siles va formar part de la mítica generació dels Novíssims, aquells poetes que als setanta van trencar amb allò establert per portar aire fresc a la lírica espanyola. Amb el pas dels anys, però, el seu estil ha evolucionat cap a una metafísica pròpia, on el llenguatge deixa de ser una eina per esdevenir la realitat mateixa.
La trajectòria d´un savi entre llengües clàssiques
Per entendre la magnitud de la seva obra, cal fer una ullada a la seva tasca acadèmica. Siles és catedràtic emèrit i ha impartit lliçons a ciutats com Viena, Salzburg o Bèrgam. Aquesta faceta de professor i traductor de llengües com l'alemany o el llatí ha impregnat els llibres d'un vernís de saviesa clàssica que pocs autors contemporanis poden igualar. La seva tasca com a crític literari també és de les que fan època, sempre amb un ull posat a la funció social de la poesia.
Entre els seus títols més celebrats hi ha joies com Cànon, que li va valer el Premi Ocnos, o Música d'aigua, amb què va obtenir el Premi de la Crítica. En tots ells es percep aquesta obsessió pel cura extrema del llenguatge, una cosa que ell mateix defineix com la «funció sagrada» del seu ofici. Per a Siles, la poesia actua com una mena de tintoreria que neteja i purifica la parla quotidiana per tornar-li la seva resplendor original.
El poeta ha rebut la notícia amb certa sorpresa, ja que pensava que el guardó recauria aquest any en algun autor de l'altra banda del toll. En saber-se guanyador, ha recordat amb humilitat els seus referents de generacions passades, noms com Francisco Brines o José Hierro, que també van rebre aquest mateix honor al seu dia. És una fita més en un currículum que ja compta amb el Premi Internacional García Lorca i el Premi Loewe.
La vinculació amb la Universitat de Salamanca és un altre dels punts emotius d'aquest nomenament. A la ciutat del Tormes es va doctorar i va fer els seus primers passos com a docent, mantenint un vincle que ara se segella de forma definitiva amb aquest premi. El rector de la institució ha recordat que Siles és un exemple d'excel·lència acadèmica i literària, un fill de la universitat que torna a casa per la porta gran.
L'ideal de l'artista total i la visió poètica
La poesia de Siles no és una cosa estàtica; és un organisme viu que ha passat per diverses etapes. Si bé va començar amb un fort component culturalista, amb el temps s'ha anat desposseint de l'accessori. Els seus poemes actuals busquen l'essència, reduint l'adjectiu al mínim perquè brilli el sentit profund. És el que alguns experts anomenen l'essencialització del vers, un exercici d'honestedat on cada paraula pesa i significa per si sola.
Ell mateix acostuma a comentar que un llibre és molt més que un conjunt de poemes; és una manera de veure el món, una cosmovisió articulada a través del ritme i la forma. Als seus textos, la tradició grecollatina no és un adorn pedant, sinó unes ulleres amb què mirar la modernitat i entendre les seves disfuncions. Aquesta capacitat per dialogar amb el passat des del present és el que fa que sigui un autor tan rellevant en l'actualitat.
Tot i els seus èxits, l'autor valencià no s'adorm als llorers. Amb més de setanta anys, manté una vitalitat envejable i segueix treballant amb la mateixa passió que quan era un jove universitari. Segons ha confessat, el seu temor més gran és el silenci creatiu, per la qual cosa sempre manté diversos projectes oberts de forma simultània, ja siguin assajos, traduccions o nous poemaris que encara han de venir.
Fins i tot en els seus moments d'allunyament del focus públic, com va passar a la dècada dels noranta, Siles mai no va deixar d'analitzar la realitat des de la barrera. Aquesta etapa d'introspecció li va servir per refermar la seva veu pròpia i tornar amb més força al panorama literari. Avui, la seva presència a les llibreries ia les aules és sinònim de rigor i d'una aposta indestructible per la cultura amb majúscules.
La constant lluita contra el silenci
L'autor té clar que l'escriptura és la forma de vida i no té intenció de penjar la ploma. Actualment té en capella diversos assajos i un parell d'obres poètiques que veuran la llum properament. Aquesta activitat incessant és el que us permet vèncer l'angoixa del buit i continuar aportant noves reflexions al patrimoni cultural compartit entre Espanya i Iberoamèrica. La seva obra és, en definitiva, un regal per a l'intel·lecte.
La cerimònia de lliurament, que estarà presidida per la Reina Donya Sofia en els propers mesos, serà el colofó d'or a un any inoblidable per al poeta. Se sumarà així a una llista envejable d'autors que han fet de la llengua espanyola un vehicle de bellesa i de pensament. Siles segueix demostrant que, davant del soroll de la societat actual, la poesia continua sent necessària com a refugi i com a eina danàlisi crítica.
Aquest nou triomf de Jaime Siles posa de manifest l'excel·lent salut de què gaudeix la lírica al nostre país i la importància de continuar donant suport a les veus que dediquen la seva existència al enriquiment de la nostra llengua. Amb el guardó Reina Sofia, el poeta valencià es consolida com un pilar fonamental de la cultura contemporània, tot recordant-nos que el veritable saber no està renyit amb l'emoció i que la paraula, ben cuidada, és el mirall més fidel de la nostra pròpia identitat humana.
