La ciutat de Granada ha donat a conèixer la decisió que reconeix Jaume Siles com a guanyador del Premi Internacional de Poesia Ciutat de Granada-Federico García Lorca. L'anunci, realitzat al Centre Llorca per l'alcaldessa Marifrán Carazo, distingeix el conjunt de l'obra del poeta valencià i comporta 20.000 euros il´edició d´una antologia a càrrec de l´Ajuntament.
El jurat ha subratllat la erudició de Siles, el domini del llenguatge poètic i una aportació singular a la tradició lírica hispànica des d'un enfocament contemporani. La regidora va recalcar la funció del premi com a pont entre tradició i innovació, en sintonia amb l'aspiració de Granada a la Capitalitat Cultural Europea a 2031.
L'anunci i els motius de la decisió
El veredicte es va comunicar al migdia al Centre Federico García Lorca amb la presència de la alcaldessa Marifrán Carazo i representants del jurat. En nom d'aquest, José Antonio López Nevot (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Granada) va destacar la profunditat intel·lectual i la riquesa expressiva d'una poesia que dialoga amb allò clàssic i atén les preguntes essencials del present.
El jurat va valorar especialment l'ús metafòric del llenguatge sustentat en una sòlida construcció prosòdica: una obra que, com es va assenyalar, situa el poeta entre el silenci i la paraula a la recerca d'allò que transcendeix allò sensible. La comunicació de la decisió va coincidir amb una estada de l'autor a Alemanya, de manera que no va poder ser informat de forma immediata.
La candidatura del poeta va ser presentada pel diari abecedari a través d'un registre telemàtic, reflex del suport crític que en concita la trajectòria. El reconeixement s'ha decidit entre 37 candidatures procedents de 15 països, una dada que reafirma l?abast internacional del guardó.
Perfil i trajectòria de Jaime Siles
Poeta, traductor, crític i catedràtic de Filologia Clàssica, Jaime Siles (València, 1951) ha desenvolupat una obra de llarg alè amb marcat segell humanista. És doctor en Filologia Clàssica i ha destacat també com investigador i antòleg, amb una dedicació notable a la traducció d'autors com ara Coleridge o Baudelaire.
Entre els seus inicis poètics figura el títol Gènesi de la llum (1969), que van seguir més d'una trentena de llibres i antologies. El seu llibre Cànon va obrir una etapa clau d'experimentació formal i rigor intel·lectual, a la qual se sumen volums com Semàfors, semàfors, Llibres tardans o Des del fons del temps, publicat recentment, on es percep una veu mediterrània en diàleg amb lherència clàssica.
Integrat al grup dels Novíssims que va renovar la lírica espanyola als anys setanta, Siles ha conjugat la seva escriptura amb una intensa tasca acadèmica. Les seves investigacions abasten les llengües preromanes de la península ibèrica, el llatí arcaic, la literatura llatina i la seva pervivència a la modernitat.
Ha prestat, a més, especial atenció a la poesia del Barroc i al segle XX espanyol, amb focus a la Generació del 27. Aquesta combinació de mirada clàssica i sensibilitat contemporània explica que la seva obra resulti alhora exigent i propera, cosa que el jurat va assenyalar com un dels seus trets més decisius.
Candidatures i abast internacional
El premi es va resoldre entre 37 aspirants de 15 països. Onze candidatures procedien d'Espanya i la resta es va distribuir entre Argentina, Mèxic, Colòmbia, Xile, Cuba i Bolívia, a més d'El Salvador, Nicaragua, Paraguai, Perú, Puerto Rico, Uruguai, Veneçuela i Estats Units amb una proposta cadascun.
De les candidatures rebudes, deu corresponien a dones, entre elles les espanyoles Olvido García Valdés i Ana Rossetti, i noms com Maria Negroni, Diana Bellessi, Amparo Osorio, Pietat Bonnett Vélez, Iris Tocuyo Llovera, Marta d'Arévalo o Gioconda Belli. La llista espanyola va incloure, a més, Antonio Gamoneda, Benjamí Prado, Jenaro Talens, Santiago Montobbio, Felip Benítez Reyes o Manuel Ruiz Amezcua.
A la relació de propostes amb segell granadí apareixien Antonio Carvajal, Álvaro Salvador i Luis García Montero, recolzats per diverses entitats culturals. L'amplitud de procedències evidencia la projecció del premi com a referència per a la poesia en espanyol a banda i banda de l'Atlàntic.
Més enllà de les xifres, el suport d'ABC a la candidatura de Siles confirma l'atenció que el treball desperta en espais acadèmics i crítics de primer nivell, una sintonia que explica la solidesa amb què es va imposar en aquesta edició.
Un premi amb segell granadí
Creat a 2004, el Premi Internacional de Poesia Ciutat de Granada-Federico García Lorca es convoca cada any sense possibilitat de quedar desert. Reconeix el conjunt de l'obra d'un autor viu que hi contribueixi de manera rellevant al patrimoni literari en espanyol.
El guardó inclou un diploma i obra artística commemorativa, la dotació de 20.000 euros, l'edició d'una antologia il´organització d´unes jornades literàries dedicades al´autor premiat. Aquestes activitats s'articulen des de l'Ajuntament i subratllen el paper de Granada com a ciutat de la poesia.
El jurat reuneix representants d'institucions com ara Fundació Federico García Lorca, la Universitat de Granada, l'Associació Internacional d'Hispanistes, Casa d'Amèrica, l'Acadèmia de Bones Lletres, la Residència d'Estudiants o l'Institut Cervantes, a més de crítics de mitjans nacionals.
Entre les entitats autoritzades a proposar candidatures figuren la Reial Acadèmia Espanyola, acadèmies nacionals, regionals o locals amb secció de literatura i institucions vinculades a la llengua ia la creació poètica. Tot això reforça el caràcter obert i transatlàntic de l'certamen.
Enllaç amb Granada i el FIP
La relació de Jaime Siles amb Granada és antiga i constant: la seva presència al Festival Internacional de Poesia granadí ha estat habitual, amb lectures davant de públics diversos —inclosa audiència jove— que han posat en relleu la vigència de la seva poètica.
Durant l'acte, l'alcaldessa va insistir en la idea d'un premi que honora l'esperit de García Lorca i consolida la projecció literària de la ciutat cap a Europa. A la sala va ser present Laura García-Lorca, presidenta de la fundació familiar, en un gest que emmarca el guardó en el teixit cultural granadí.
Palmarès i continuïtat
El premi compta amb un palmarès de primer nivell: àngel González, José Emilio Pacheco, Blanca Varela, Francisco Brines, Tomàs Segòvia, José Manuel Caballero Bonald, Maria Victòria Atència, Fina García Marruz, Pablo García Baena, Eduardo Lizalde i Rafael Guillén figuren entre els seus anteriors guanyadors.
La nòmina s'amplia amb Rafael Cadenas, Ida Vitale, Pere Gimferrer, Darío Jaramillo, Julia Uceda, Yolanda Pantin, Luis Alberto de Conca, Raúl Zurita, Circe Maia i Coral Bracho —reconeguda a la darrera edició—, una seqüència que enllaça generacions i consolida la l'excel · lència de l'certamen.
Amb la incorporació de Jaume Siles, el García Lorca reafirma la seva vocació de distingir trajectòries que enriqueixen la tradició lírica en espanyol, alhora que reforça el paper de Granada com a encreuament de camins entre memòria, present i horitzó cultural.
