La novena edició del Premi Ribera del Duero de Narrativa Breu ja ha desvetllat les obres que competiran per un dels guardons més importants del conte en espanyol. La convocatòria, impulsada per la Denominació d'Origen Ribera del Duero en col·laboració amb l'editorial Páginas de Espuma, ha reunit un nombre rècord de manuscrits i confirma l'estirada internacional d'aquest certamen.
Després d'un procés de lectura intens i molt selectiu, el jurat ha elegit cinc títols finalistes que destaquen tant per l'ambició literària com per la diversitat de veus que els signen. Les propostes arriben de l'Argentina, Guatemala, Mèxic, Espanya i el Perú, amb un clar protagonisme femení que reflecteix el moment especialment fèrtil que viuen les escriptores a la narrativa breu en llengua espanyola.
Un premi de referència amb rècord de manuscrits
L´organització del certamen ha subratllat que en aquesta edició s´han rebut 1.929 originals, la xifra més alta en la història del premi. Això suposa un augment de més del 73% respecte a la convocatòria anterior, una dada que reforça la posició del Ribera del Duero com un dels grans aparadors del conte en l'àmbit hispanoparlant.
Des de la Denominació d'Origen Ribera del Duero i Pàgines d'Escuma insisteixen que la selecció final ha arribat després d'un «exhaustiu procés de lectura i deliberació». L'organització posa l'accent que els manuscrits escollits es distingeixen per la seva solidesa narrativa, la consistència de les seves propostes i una marcada personalitat estilística, trets que han acabat inclinant la balança en una convocatòria especialment competida.
El premi s'ha consolidat en els darrers anys com un dels grans referents del conte en espanyol, tant per a autors emergents com per a veus ja reconegudes. La combinació de dotació econòmica, prestigi crític i projecció editorial ha convertit el Ribera del Duero en una meta cobejada per als que treballen el relat breu.
A més de la seva dimensió literària, el guardó funciona com una plataforma de visibilitat que facilita la circulació dels llibres de contes a Espanya i altres països. La publicació de l'obra guanyadora per part de Pàgines d'Escuma i l'atenció mediàtica que acompanya la sentència contribueixen a renovar l'interès del públic pel gènere.
Les cinc obres finalistes del IX Premi Ribera del Duero
El jurat ha donat a conèixer els títols que es disputaran el guardó aquesta novena edició. Les obres seleccionades són:
- «Personatge secundari», de l'escriptora argentina Sofia Balbuena.
- «Aigua la boca», de l'autor guatemalenc Rodrigo Fuentes.
- «La fi del món (i altres utopies»), de la narradora mexicana Aura García-Junco.
- «L'arrel ferma de les coses», de l'autora espanyola Margarita Leoz.
- «La por terrible de ser un animal», signat per la peruana Claudia Ulloa Donoso.
Segons la nota difosa per l'organització, aquests cinc llibres sobresurten per la seva ambició literària, la maduresa de les seves estructures narratives i l'originalitat amb què s'aproximen als universos respectius. Tot i que no s'han detallat els arguments de cada obra, el comitè de lectura ha insistit en la varietat de tons, temes i registres que hi conviuen.
Un dels trets més cridaners de la llista és el pes majoritari de les escriptores, que ocupen quatre de les cinc places a la fase final. Aquesta presència femenina s'interpreta des de l'organització com un reflex de la riquesa i pluralitat de la narrativa breu contemporània en espanyol, en què les autores han anat guanyant espai i reconeixement els darrers anys.
La combinació de perfils i procedències torna a situar el Premi Ribera del Duero com un punt de trobada entre diferents tradicions del conte en llengua espanyola, amb autors que desenvolupen el treball entre Europa i Amèrica Llatina i que, en molts casos, transiten també per altres gèneres com l'assaig, la poesia o el guió. Aquesta cruïlla d'influències connecta amb els grans noms de la narrativa hispanoamericana recent.
Entre aquests cinc noms hi ha la persona que recollirà el guardó a la cerimònia oficial, un desenllaç que el sector literari segueix amb especial atenció atès l'impacte que aquest premi acostuma a tenir a la carrera dels que l'obtenen.
Dates clau: la decisió del jurat i les rodes de premsa
La resolució final de l'IX Premi Ribera del Duero de Narrativa Breu es farà pública el 19 de març a Madrid. A les 13.00 hores (hora peninsular espanyola) està prevista una roda de premsa al Cercle de Belles Arts, on es revelarà el nom de la persona guanyadora i s'oferiran els primers detalls després de la decisió.
L'organització ha confirmat que aquesta compareixença es podrà seguir també per transmissió, cosa que facilitarà que mitjans i lectors d'altres països puguin assistir de manera virtual a l'anunci. Com és habitual en aquest tipus de convocatòries, s'espera la presència dels finalistes i de representants de la Denominació d'Origen i de l'editorial convocant.
Aquell mateix dia, a les 19: 00 hores (hora espanyola), se celebrarà una segona roda de premsa en format online amb la participació de la persona premiada, acompanyada per la presidència del jurat. Aquesta trobada servirà per aprofundir el procés d'escriptura de l'obra guanyadora i l'experiència del premi des del punt de vista de l'autor o autora.
Des de l'organització ja s'ha obert la possibilitat de concertar entrevistes tant amb els finalistes com, posteriorment, amb la persona guanyadora. Mitjans de comunicació i professionals del sector poden gestionar la seva participació a través de les dades de contacte facilitades a la comunicació oficial del certamen. Per als que busquen perspectives i experiències, poden consultar més a entrevistes a escriptors.
Amb aquesta agenda, el Ribera del Duero reforça la seva aposta per una difusió àmplia i accessible, combinant actes presencials al cor cultural de Madrid amb formats digitals que permeten seguir el premi des de qualsevol lloc.
Un mapa internacional de veus en espanyol
La llista de finalistes dibuixa un recorregut que va d'Europa a l'Amèrica Llatina, amb autors que viuen i escriuen des de contextos molt diferents, però que comparteixen l'espanyol com a llengua literària. Sofia Balbuena (Salto, Argentina, 1984), resident a Madrid, és escriptora i professora, i ha desenvolupat una trajectòria sòlida tant a l'assaig com a la narrativa.
Entre els treballs anteriors figuren els llibres d'assaig «Dotze passos cap a mi», «Borratxa menor» y «Gent sense pau» (coescrit amb Sabina Urraca i Daniel Saldaña París), a més de la novel·la «Sutura». Balbuena, llicenciada en Ciència Política per la Universitat de Buenos Aires, compta amb una formació acadèmica àmplia: màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra, màster en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i un MFA en Escriptura Creativa per la Universitat d'Iowa, estudis per als quals va obtenir la Iowa Arts Fellowship.
El representant guatemalenc en aquesta edició és Rodrigo Fuentes (Ciutat de Guatemala, 1984), conegut especialment pel seu llibre de contes «Truita panxa amunt», publicat a diferents països llatinoamericans i traduït al francès ia l'anglès. A més, és autor de la novel·la de no ficció Mapa d'altres mons i reparteix el seu temps entre Providence (Estats Units) i Guatemala, cosa que el situa en una cruïlla d'influències culturals que també es reflecteix a la seva obra.
Des de Mèxic arriba Aura García-Junco (Ciutat de Mèxic, 1988), narradora, assagista i guionista amb formació en Lletres Clàssiques. Va ser seleccionada per la revista Donar el 2021 com una de les 25 millors narradores joves en espanyol, un reconeixement que la va col·locar al radar internacional. Entre els seus llibres hi ha «Anticitera, artefacte dentat» (2018), «El dia que vaig aprendre que no sé estimar» (2021), «Mar de pedra» (2022) i «Déu fulmini a la que escrigui sobre mi» (2023).
Trajectòries consolidades a Espanya i Perú
En l'àmbit europeu, la representació espanyola recau en Margarida Leoz (Pamplona, 1980), autora amb una obra que abasta poesia, conte i novel·la. Llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de Salamanca i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, Leoz ha cultivat una escriptura acurada i exigent que li ha donat un lloc propi a la narrativa contemporània a Espanya.
Entre els seus títols destaquen els poemaris «El teler de Penèlope» y «Caure», els llibres de relats «Segona residència» y Flors fora d'estació, així com les novel·les «Punta Albatros» y «El que roman». Els seus articles i ressenyes han aparegut en revistes especialitzades, i alguns dels seus contes han estat traduïts a diverses llengües, cosa que evidencia la recepció internacional del seu treball.
La nòmina de finalistes es completa amb la peruana Claudia Ulloa Donoso (Lima, 1979), una de les veus més reconegudes de la seva generació al conte llatinoamericà. Va estudiar Turisme a Lima i posteriorment va cursar Sociologia i un mestratge en Llengua a la Universitat de Tromsø, a Noruega, país on resideix actualment, a la ciutat de Trondheim.
Els seus relats s'han inclòs a diverses antologies internacionals i han estat traduïts a múltiples idiomes. Entre els seus llibres de contes figuren «El peix que va aprendre a caminar», «Ocellet» y «Setena matinada». A més, el 2017 va ser seleccionada a la llista Bogotà 39, que reuneix alguns dels autors llatinoamericans menors de 40 anys amb més projecció. La seva novel·la «Jo vaig matar un gos a Romania» (2022) també ha circulat a diferents mercats gràcies a noves traduccions.
Amb aquest conjunt de trajectòries, el Premi Ribera del Duero de Narrativa Breve torna a posar el focus a autors amb recorregut previ, capaços d'aprofitar l'empenta del guardó per consolidar i ampliar la seva presència al circuit literari d'Espanya i de la resta d'Europa.
La combinació d'un rècord de participació, una llista de finalistes marcada per la diversitat geogràfica i el predomini femení, i una estructura d'actes pensada per donar visibilitat a l'obra guanyadora, confirma a l'IX Premi Ribera del Duero de Narrativa Breve com un dels grans moments del conte en espanyol. Ara queda per conèixer quin títol s'imposarà en una edició especialment renyida, en què qualsevol de les cinc propostes podria sumar una nova fita a la seva ja consolidada trajectòria.
