Els Premis Finestres de Narrativa han consolidat la seva posició al panorama literari europeu distingint, en la seva sisena edició, dues autores que aposten clarament per la imaginació: la catalana Irene Pujadas i l'argentina establerta a Catalunya Silvana Vogt. Totes dues han estat reconegudes amb els guardons de narrativa en català i en castellà, respectivament, en una convocatòria que també reforça la presència del còmic i de les noves veus.
La Fundació Finestres, impulsora d'aquests premis, manté el seu objectiu de donar suport a la millor ficció contemporània i donar visibilitat a obres que sovint passen desapercebudes al mercat editorial. En una gala celebrada al Conservatori del Liceu de Barcelona, es va anunciar un palmarès que combina risc creatiu, imaginació desbordant i mirada crítica, amb especial atenció a la narrativa que se surt del motlle més realista i autobiogràfic.
Irene Pujadas: una aventura interior amb humor i ficció radical
A la categoria de narrativa en català, el premi ha recaigut en Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) per la seva primera novel·la, L'intrus, publicada per L'Altra Editorial. El jurat ha destacat "la intel·ligència d'una escriptura que juga a fons amb la ficció imaginativa" i la seva capacitat per contagiar el lector des de la primera pàgina fins a l'última, recolzant-se en un humor esmolat i una mirada molt personal sobre el cos i la identitat.
La novel·la es presenta com un viatge a l'interior del propi cos, una mena d'aventura fantàstica que parodia el discurs de l'autoconeixement i l'autoajuda. A través d'aquesta exploració, Pujadas barreja referències a la novel·la de viatges ia la tradició d'aventures amb elements absurds i una ironia subtil, construint una faula contemporània que qüestiona l'obsessió actual per mirar-se cap a dins a la recerca de respostes senzilles.
El jurat en català, format per Anna Ballbona, Raül Garrigasait, Manel Ollé, Eva Vàzquez i presidit per Marina Espasa, ha subratllat que a L'intrus conviuen “faula moral, candidesa poètica i una sornegueria molt fina” que sempre diuen més del que sembla a simple vista. Aquesta combinació de lleugeresa aparent i densitat de fons ha estat un dels motius clau per situar l'obra al capdamunt del palmarès.
L'autora, que ja havia estat reconeguda per la crítica —el seu llibre va ser escollit com millor títol en català de 2025 per diversos mitjans especialitzats—, va aprofitar l?acte per reivindicar la importància de la ficció en temps d'hiperrealisme literari i exhibicionisme autobiogràfic. Pujadas va descriure el procés d'escriptura com “una mica amorf i incomplet”, una mena de túnel en solitari ple de guixades, i no va amagar l'alegria que aquest esforç creatiu es vegi recompensat amb un premi d'aquesta magnitud.
Més enllà del reconeixement simbòlic, el guardó arriba acompanyat d'una dotació econòmica de 25.000 euros, una xifra que dóna cert oxigen a la vida literària. Pujadas ha explicat amb naturalitat que els diners els serviran, sobretot, per guanyar temps per seguir escrivint i, de passada, per comprar-se una bona cadira ergonòmica que us eviti destrossar l'esquena en l'intent.
Silvana Vogt: monstres, cataclismes i una infància entre aigües desbordades
En la modalitat de narrativa en català, el jurat ha distingit l'escriptora argentina Silvana Vogt (Morteros, 1969) per la seva novel·la El fi art de crear monstres, editada per H&O. L'obra se situa a un poble flotant de la Pampa argentina -Morters, lloc natal de l'autora- que s'inunda amb sorprenent facilitat i sense explicacions clares, i on sorgeixen entre les aigües cotxes, gossos, vaques i fins i tot taüts, component un paisatge tan realista com pertorbador.
El jurat de narrativa en castellà, integrat per Andrés Barba, Giuseppe Caputo, Laura Fernández, Maria Negroni i presidit per Camil·la Enrich, ha remarcat la recreació d'un univers singular i difícil d'oblidar. La imatge d'aquest poble inundat esdevé metàfora de la desestabilització feliç que pateix el lector en entrar a la lògica interna de la novel·la, guiat per una narradora d'aparença innocent però mirada implacable.
Vogt ha descrit el llibre com l'intent de comprendre el moment en què un cap més o menys normal es transforma en múscul creatiu, gairebé en una “màquina d'escriure” vivent. A grans trets, ha resumit l'obra com "la història d'una nena que intenta sobreviure totes les catàstrofes que s'encadenen en un poble de la Pampa humida addicte als cataclismes", combinant memòria, imaginació desbordada i una sensibilitat molt particular cap al desastre quotidià.
Instal·lada des de fa anys a Sant Just Desvern, on treballa com a llibretera a Cal Llibreter, l'autora ja havia publicat en català —amb la novel·la La mecànica de l'aigua, a Edicions de 1984— abans de tornar a la seva llengua materna per a aquest projecte. Durant la cerimònia va recordar el pes de l'exili personal i va explicar que, després de dècades lluny de l'Argentina, aquest llibre també és una manera de reconciliar-se amb el país i amb l'idioma.
Com el premi en català, el guardó de narrativa en castellà està dotat amb 25.000 euros, una quantitat que Vogt s'ha pres amb ironia i pragmatisme: la seva intenció és “comprar temps per escriure”, una forma clara d'expressar allò que realment falta als qui intenten viure de la literatura en el context actual.
Un premi que aposta per la ficció imaginativa i la diversitat de veus
La sisena edició dels Premis Finestres de Narrativa confirma la voluntat de la Fundació Finestres de “premiar el millor del millor i allò que passa injustament desapercebut”, tal com subratllen els responsables. Aquest enfocament explica l'elecció de dues novel·les que fugen del realisme pla i s'endinsen de ple a territoris fantàstics, metafòrics i experimentals, però sempre amb els peus ben ancorats a l'experiència humana.
En el cas de L'intrus, l'aposta passa per una paròdia del culte a l'autoconeixement, convertida en peripècia dins el cos i acompanyada per un to d'aventura clàssica. A El fi art de crear monstres, l'operació consisteix a mirar la realitat amb ulls de nena fins que la normalitat es torna estranya i apareix una successió d'imatges gairebé apocalíptiques, entre inundacions i figures que emergeixen de l'aigua com si fossin records encarnats.
Tots dos llibres dialoguen amb el present des de la imaginació: davant de l'onada d'autoficció i de relats excessivament enganxats a la biografia, Pujadas i Vogt reivindiquen la potència de la invenció. La primera ho fa mitjançant una faula absurda i lúcida sobre el cos i la identitat; la segona, amb un paisatge rural desbordat per l?aigua que, sense deixar de ser local, té ressonàncies universals sobre la por, la memòria i la formació d?una escriptora.
El premi no s'entén només com un reconeixement aïllat a dues obres concretes, sinó com a part d'un ecosistema literari que Finestres està construint a Barcelona ia l'Empordà. La fundació ja compta amb dues llibreries al carrer de la Diputació de la capital catalana, prepara l'obertura d'una tercera a la mateixa via i un espai dedicat específicament a Palestina al barri de Gràcia, a més d'una altra llibreria i una residència literària a l'Empordà, configurant una xarxa estable de suport a la lectura ia la creació.
En aquest context, els 25.000 euros de cada guardó —una xifra elevada si es compara amb la majoria de premis per a obra publicada, encara que modesta davant d'apostes recents com el milió d'euros del nou premi Aena— actuen com un autèntic impuls per als que intenten dedicar-se a l'escriptura. Tant Pujadas com Vogt han insistit que, més enllà del prestigi, el premi representa un marge de tranquil·litat i de temps creatiu, un bé escàs al sector editorial.
Una gala literària al Conservatori del Liceu amb mirada social
La cerimònia de lliurament es va celebrar al Conservatori del Liceu de Barcelona, en una vetllada conduïda per la periodista i comunicadora cultural Laura Sangrà. No va ser un acte merament protocol·lari: l'ambient va combinar la solemnitat del premi amb una clara voluntat de reflexió social i política, d'acord amb el discurs que la Fundació Finestres impulsa en els darrers anys.
Des de l'escenari es va subratllar la importància de redistribuir la riquesa cap a la societat, un missatge poc habitual en esdeveniments culturals d'aquest tipus i encara menys quan una part important del finançament prové d'una empresa de l'àmbit farmacèutic. La direcció de les fundacions vinculades a Ferrer Internacional va defensar de manera oberta que una porció substancial dels beneficis de la companyia es destina a projectes culturals, socials, esportius i alimentaris, amb especial atenció a iniciatives que generin impacte real.
Paral·lelament a la intervenció institucional, la gala va comptar amb la participació de diverses figures de l'àmbit cultural i periodístic barceloní, que van reforçar la idea que els Premis Finestres han esdevingut una cita rellevant dins del calendari literari. La música també va tenir el seu espai, amb la presència d'estudiants becats del mateix Conservatori, fet que va contribuir a dibuixar un pont entre creació literària, formació artística i suport filantròpic.
Dins aquest marc festiu, l'anunci dels premis de narrativa es va combinar amb la proclamació dels guardons de còmic i de les mencions al talent jove, configurant una nit que mirava alhora la literatura consolidada i les trajectòries emergents. El resultat va ser un mosaic d'autors, estils i formats que deixen clar que Finestres no es limita a un únic gènere ni a una llengua.
La presència de Pujadas i Vogt a l'escenari va posar cara a dues maneres diferents d'entendre la ficció, però unides per una mateixa confiança al poder de les històries. Els seus discursos, senzills i sense grandiloqüències, es van centrar en l'experiència concreta d'escriure, la dificultat de compatibilitzar literatura i vida laboral, i la gratitud envers lectors, llibreries independents i petites editorials que aposten per obres arriscades.
El paper de Finestres al mapa literari d'Espanya i Europa
Amb aquesta edició, els Premis Finestres reforcen el seu pes al circuit de certàmens literaris d'Espanya i d'Europa, especialment a l'àmbit de la narrativa en català i en castellà. Davant d'altres guardons centrats en el volum de vendes o en noms àmpliament consolidats, la proposta de Finestres cerca situar al centre la qualitat literària i l'originalitat de la veu, fins i tot quan es tracta dautores que encara estan construint la seva trajectòria.
La doble mirada lingüística -català i castellà- converteix els premis en un punt de trobada entre tradicions literàries que comparteixen territori però sovint circulen per circuits editorials i mediàtics diferents. El fet que una autora argentina resident a Catalunya guanyi en castellà i una escriptora catalana s'emporti el premi en la llengua reforça aquesta idea de diàleg constant entre contextos i sensibilitats.
Des d'un punt de vista editorial, el certamen també funciona com altaveu per a segells de mida mitjana o petita, com L'Altra Editorial o H&O, que aposten per catàlegs cuidats i per obres amb un fort component autoral. L´impacte d´un premi ben dotat i amb repercussió mediàtica es pot traduir en noves edicions, traduccions i una presència més sòlida d´aquests títols en llibreries de tot Espanya i, potencialment, d´altres països europeus.
A més, la vinculació del premi amb una xarxa de llibreries físiques i amb una residència literària —repartides entre Barcelona i l'Empordà— reforça la idea que no es tracta només d'un esdeveniment anual, sinó de un projecte cultural a llarg termini. Les activitats, trobades i presentacions que s'organitzen al voltant de Finestres permeten mantenir viva la conversa al voltant dels llibres i dels seus autors durant tot l'any.
En un context internacional en què els grans premis amb xifres milionàries acaparen titulars, l'aposta de Finestres se situa en un nivell més proper al dia a dia de la creació literària a Europa: quantitats importants però assumibles, criteris de selecció exigents i un compromís explícit amb la bibliodiversitat. Aquest enfocament explica, en bona mesura, la ràpida consolidació del guardó des de la posada en marxa.
Amb l'elecció de Irene Pujadas i Silvana Vogt, els Premis Finestres de Narrativa confirmen la seva preferència per històries que s'arrisquen, s'allunyen del pur costumisme i miren la realitat amb lents deformants, ja sigui des de l'interior del cos o des d'un poble que sura entre catàstrofes. Dues novel·les diferents, però agermanades per la confiança radical en la ficció, es converteixen així en emblemes d'una edició que reivindica la imaginació com a eina central de la literatura contemporània.