La escriptora canària Inés Cardoso Albarracín s'ha convertit en la gran protagonista de la II edició dels Premis de Literatura de Puy du Fou Espanya en alçar-se amb el primer guardó gràcies a la seva obra La traïció de Tenesoya. El relat, centrat en un episodi clau de la conquesta de les Illes Canàries, ha aconseguit imposar-se en un certamen que ha reunit més d'un miler de participants de tot el país.
Amb aquesta distinció, el concurs literari impulsat pel parc temàtic Puy du Fou Espanya, a Toledo, consolida la seva aposta per la narrativa històrica i per descobrir noves veus capaces d'apropar la Història d'Espanya al gran públic. La victòria de Cardoso suposa, a més, un important recolzament per a la creació literària que es fa des de les Canàries en el context nacional.
Qui és Inés Cardoso i què explica «La traïció de Tenesoya»
natural de Les Palmes de Gran Canària, Inés Cardoso Albarracín ha vist com el seu nom s'obre pas al panorama literari gràcies a un text que combina documentació històrica i una gran càrrega emocional. La traïció de Tenesoya s'endinsa en un dels moments més delicats de la història de l'arxipèlag: el procés de conquesta i xoc entre les poblacions indígenes i el poder castellà.
El relat s'articula al voltant d'una protagonista jove que viu dividida entre dues realitats, obligada a reconstruir la seva identitat mentre el seu món es transforma de manera irreversible. A partir d'aquesta mirada íntima, l'autora aborda temes com ara la lleialtat, la pertinença, la supervivència i l'esquinçament de pertànyer a cultures enfrontades.
El jurat ha destacat la força narrativa i la complexitat emocional de l'obra, subratllant-ne la capacitat per mantenir la tensió i construir un personatge carregat de matisos. Sense convertir la història en una mera lliçó acadèmica, el text aconsegueix submergir el lector en el clima de l'època i en les conseqüències personals de les grans decisions polítiques i militars.
En paral·lel al rerefons històric, el relat es nodreix de la tradició insular lligada a la figura de Tenesoya, una princesa indígena la llegenda de la qual reflecteix l'impacte de la conquesta en les vides individuals. El ressò d'aquests episodis esdevé matèria literària que mira al passat, però també interpel·la el lector actual sobre la identitat i la memòria.
La llegenda de Tenesoya i el context de la conquesta de les Canàries
La inspiració de Cardoso es vincula amb la llegenda de la princesa Tenesoya, neboda de Tenesor Semidán, considerat l'últim rei aborigen de Gran Canària. Segons la tradició, la jove va ser raptada i portada a servir a la casa de la senyora Inés Peraza, esposa del conqueridor Diego de Herrera, en un clar exemple de com la conquesta va afectar de manera directa les elits indígenes.
després de la seva conversió al cristianisme, Tenesoya va tornar a l'illa en el marc d'un intercanvi de presoners, però ja transformada per complet: se sentia estranya respecte a les seves arrels, distant dels antics costums i marcada per la seva nova fe i la seva experiència de captiveri. Aquesta fractura interior entre l'origen i la vida imposada és un dels elements que té més pes a l'univers simbòlic del relat.
El text no es limita a recrear un episodi exòtic del passat, sinó que s'endinsa al procés de transformació cultural i personal que es produeix quan dos mons xoquen de manera violenta. A través de la protagonista, l?obra examina què es perd, què es conserva i què es reinventa quan una societat es veu sotmesa a una pressió històrica irreversible.
En aquest escenari, l'autora utilitza la conquesta de les Illes Canàries com a mirall per reflexionar sobre identitat, pertinença i memòria col·lectiva. El territori canari, sovint relegat als grans relats històrics peninsulars, apareix aquí com un espai central on es posen en joc decisions que marcaran el futur de generacions senceres.
Un certamen en creixement: més de 1.300 manuscrits
La II edició dels Premis de Literatura de Puy du Fou Espanya n'ha registrat una participació de 1.363 obres procedents de diferents punts de la geografia espanyola. Totes les peces havien de tenir com a eix comú algun episodi o període de la Història d'Espanya, entès en un sentit ampli i obert a diferents enfocaments narratius.
El certamen, concebut com un concurs lliure i independent d'abast nacional, s'ha proposat des de la seva creació descobrir nous autors i contribuir que la història del país segueixi sent contada i reinterpretada des de la ficció. En només dues convocatòries, les xifres situen el premi com una referència per als que treballen la narrativa històrica des de perspectives diverses.
Segons l'organització, aquest increment de manuscrits reflecteix un interès sostingut per la ficció històrica i un volum notable d'escriptors que troben en aquest gènere un espai creatiu accessible. El premi, amb una dotació econòmica rellevant per al guanyador, es converteix també en un incentiu perquè molts autors facin el pas de presentar els seus textos i sotmetre'ls al judici d'un jurat especialitzat.
A més de l'impacte a l'entorn literari, la convocatòria contribueix a reforçar la imatge de Puy du Fou Espanya com a espai cultural que va més enllà de l?espectacle escènic. La literatura se suma així al ventall de formats a través dels quals el parc intenta apropar la història al públic general.
Així es va triar l'obra guanyadora
Per gestionar l'elevat nombre de propostes, l'organització va posar en marxa un procés de lectura jerarquitzat. En una primera fase, un equip de preselecció es va encarregar de revisar tots els manuscrits atenent criteris bàsics destructura, coherència interna i adequació al context històric escollit.
Les obres que van superar aquest primer filtre van passar a les mans d'un jurat especialitzat, que va valorar aspectes com la tensió narrativa, el desenvolupament dels personatges, la qualitat del llenguatge i la forma d'integrar la documentació històrica a la trama sense llastar el ritme del relat.
A la fase final, es va tenir també en compte la viabilitat editorial i el potencial de lectura, descartant textos que, malgrat tenir bones idees, quedaven llastats per trames massa lineals, anacronismes o un maneig poc fluid del temps narratiu. En aquest context competitiu, La traïció de Tenesoya va destacar pel seu equilibri entre rigor documental i dinamisme.
La impressió general, segons destaquen des de l'entorn del premi, és que el volum de manuscrits demostra que l'escriptura històrica gaudeix de bona salut i que molts autors treballen amb ambició literària més enllà de la mera recreació de batalles o figures il·lustres. L'obra guanyadora s'emmarca precisament en aquesta línia, en optar per un enfocament íntim i emocional sense perdre de vista el context ampli.
Lliurament de premis i membres del jurat
La cerimònia de lliurament es va celebrar a les instal·lacions de Puy du Fou Espanya, a Toledo, en un acte en què es va posar l'accent en la importància de la paraula escrita com a eina per entendre el passat. Durant l'esdeveniment, l'organització va subratllar que la literatura permet matisar i humanitzar episodis històrics que, altrament, podrien quedar reduïts a dates i grans noms.
El jurat d'aquesta segona edició ha estat presidit pel escriptor i periodista Antonio Pérez Henares, figura habitual a l'àmbit de la narrativa històrica espanyola. Amb ell han participat personalitats del món cultural i literari com Luis Zueco, Almudena d'Arteaga, Maria Reig, Elvira Roca Barea i Javier Rioyo, entre d'altres.
Aquest grup d'experts ha estat l'encarregat de examinar la qualitat dels treballs finalistes i consensuar la decisió, en un procés que cerca mantenir la independència del certamen i garantir que el premi es concedeix sobre la base de criteris literaris i de rigor històric.
En les seves intervencions, tant membres del jurat com representants del parc van ressaltar la necessitat de seguir donant suport a iniciatives que vinculin cultura, història i creació, especialment en un context en què els hàbits de lectura s'han transformat i els lectors busquen noves maneres d'acostar-se al passat.
Dotació econòmica i altres relats premiats
El primer premi obtingut per Inés Cardoso està dotat amb 10.000 euros, una quantitat que situa el certamen en un rang atractiu per a autors que es dediquen a la narrativa històrica o que volen obrir-se un lloc en aquest camp. Al costat de la dotació econòmica, l'obra guanyadora formarà part d'un llibre recopilatori amb els textos premiats, que es publicarà més endavant.
Fins que aquest volum arribi a les llibreries, els relats no estan disponibles per a la lectura pública, de manera que l'interès se centra de moment en les sinopsis i les indicacions facilitades per l'organització. En el cas de La traïció de Tenesoya, aquesta informació ja ha estat suficient per situar el text entre les propostes més comentades d'aquesta edició.
El segon premi, amb una dotació de 3.000 euros, ha recaigut en Manuel Vidal Alejandre, d'Alacant, per Nens menjant raïm i meló, un relat ambientat al Madrid del Segle d'Or que entrellaça art, ambició i misèria per oferir una reflexió sobre la dignitat humana. El tercer premi, de 2.000 euros, ha estat per a César Carballeda Moreno, de Castelló, per Una parcel·la molt valuosa, situat a la Hispània romana i centrat a la ciutat de Cástulo (Linares).
Completen el palmarès un quart i un cinquè premi, tots dos dotats amb 1.000 euros cadascun. El quart ha estat per a Beatriz Álvarez Díez, de Madrid, per El darrer capità, que s'endinsa en figures com Álvar Fáñez i en valors com la lleialtat o el sacrifici en un context d'inestabilitat política. El cinquè el signa Benedicto Martínez Hernández, de Salamanca, amb La nau de la fi del món, un text que revisita l'expedició de Magallanes i Elcano des d'una òptica íntima i centrada en les emocions dels protagonistes.
Amb aquest repartiment de guardons, el certamen en mostra una àmplia varietat d'escenaris històrics que abasten des de l'antiguitat romana fins a l'expansió marítima i els segles auris, passant per episodis menys presents als manuals escolars, com la conquesta de Canàries.
L'edició d'enguany deixa un missatge clar: la Història d'Espanya continua sent un terreny fèrtil per a la ficció, i veus com la d'Inés Cardoso, amb la seva mirada sobre Tenesoya i l'Arxipèlag canari, aporten noves capes de complexitat a un passat que encara guarda moltes històries per explicar.
