La plaça López Allué d'Osca s'ha convertit una vegada més en el cor palpitant de la cultura aragonesa amb l'obertura de la seva quaranta-dosena Fira del Llibre. Sota un sol que s'ha fet notar des del primer moment, els veïns i visitants s'amunteguen entre les casetes per descobrir les darreres novetats editorials, demostrant que aquesta cita, la més veterana de la comunitat, gaudeix d'una salut envejable.
L?ambient que es respira al recinte firal és d?una proximitat especial, on el tracte directe amb el llibreter torna a ser el gran protagonista. Amb la participació de diverses llibreries i editorials, a més del suport constant de les biblioteques municipals, la ciutat reafirma el seu compromís amb el paper en un món cada vegada més digitalitzat, convidant a tothom que hi passi a deixar-se portar pel plaer de fullejar un bon exemplars sense presses.
Un inici marcat per la nostàlgia i la reivindicació juvenil
L?escriptor Enrique Satué va ser l?encarregat d?obrir oficialment aquesta edició amb un discurs que va tocar la fibra sensible dels assistents. En recordar els seus pares com els primers referents lectors, Satué va posar de manifest com la literatura s'entrellaça amb la memòria familiar, citant el seu pas per l'Institut Ramon i Cajal com el punt d'inflexió on les prestatgeries van començar a créixer de manera imparable.
D'altra banda, els joves integrants del Club Bibliojove van prendre la paraula per defensar amb força el valor de les històries davant la immediatesa dels dispositius electrònics. Van assegurar que un llibre té el poder de transportar la imaginació molt més lluny del que qualsevol pantalla podria assolir, fent una crida a tafanejar sense prejudicis ia omplir les bosses de lectures que ens acompanyin en cada etapa de la vida.
Homenatges que premien tota una vida d'ofici
Un dels moments més especials del que portem de fira es va produir quan, de manera inesperada, el sector va rendir tribut a Manuel Carrión. Després de dedicar quaranta-vuit anys de la seva vida a les llibreries, Carrión va rebre l'afecte dels seus companys el primer any de jubilació. Va ser un gest carregat de simbolisme a la mateixa plaça on tantes vegades va recomanar lectures a diverses generacions d'oscenques.
La presència institucional també ha volgut subratllar la importància d'aquestes figures al teixit social. L'alcaldessa Lorena Orduna va definir les llibreries com a autèntiques botiques per a l'ànima, ressaltant que esdeveniments com aquest ajuden a construir una societat molt més reflexiva i cohesionada. No es tracta només de vendre llibres, sinó de mantenir vius els espais on les paraules ens obliguen a pensar ia qüestionar-nos la realitat.
Diversitat temàtica: de la història medieval al novè art
La fira no es queda només a la narrativa convencional, sinó que explora camps tan interessants com la investigació històrica. Exemple d'això va ser la presentació de l'obra de Darío Español sobre el origen de la Corona d'Aragó, un assaig que busca donar llum sobre els pactes del segle XII lluny d'interpretacions actuals. Aquesta mirada al passat conviu amb propostes més modernes que busquen donar resposta a les inquietuds del present.
El món del còmic i el fanzine també va tenir la seva tarda de glòria, atraient un públic divers interessat en la crítica social i l'estètica underground. Autors com Josas Ariño o Soul Dafne van mostrar els seus treballs més recents, on la gentrificació o el món interior es plasmen en vinyetes que són autèntics cops de puny de realitat, demostrant que l'art seqüencial té molt a dir en els fòrums culturals d'avui.
A més de les presentacions, la fira ha servit d'escenari per a projectes socials de gran importància. El grup '60 i Más' va presentar un podcast centrat en la responsabilitat col·lectiva de l'autocura, una iniciativa que convida a la reflexió amable sobre com desitgem ser cuidats. Aquest tipus d'activitats paral·leles enriqueixen la programació i converteixen la plaça en un fòrum de debat ciutadà que va molt més enllà del que és merament comercial.
Per als més petits, la presència de contacontes i tallers de creació de minizines assegura que el relleu generacional estigui garantit. Veure els nens fent els seus primers passos a l'escriptura i el dibuix és la millor prova que l'interès per la creativitat segueix molt viu a Osca, permetent que la fira sigui un espai integrador on totes les edats tenen el seu lloc i la seva història per descobrir.
Tot i que el termòmetre no ha donat treva, l'afluència de gent no ha decaigut a les casetes de noms propis com Luz Gabás o Andrea Izquierdo. Els llibreters destaquen la bona sintonia i el ambient de col·laboració que impera al sector, una cosa fonamental per afrontar els reptes d'una indústria que es mou a una velocitat vertiginosa però que continua trobant en el contacte humà la seva fortalesa més gran.
La cita oscenca encara les jornades finals amb el llistó molt alt i una agenda que no deixa espai a l'avorriment. Com bé s'ha recordat aquests dies, som éssers fets d'històries i esdeveniments com aquest ens permeten formar part d'un relat compartit que transcendeix les pàgines. Passejar per la López Allué és, en definitiva, una oportunitat única per posar-se les botes amb el millor de la producció literària actual.
Per tancar aquesta intensa setmana, la fira deixa un pòsit de satisfacció tant als organitzadors com al públic, que ha sabut valorar la qualitat de les trobades i la diversitat de les propostes presentades. Amb un peu posat ja a la propera edició, la capital altaragonesa s'acomiada dels seus llibreters i autors amb la certesa que el enllaç entre la ciutat i els seus llibres és indestructible, mantenint viva la flama d'una tradició que continua sent el principal motor cultural de la primavera oscenca.