Clàssics de Setmana Santa
No fallen . Des que tenim memòria les han programat a la televisió per Setmana Santa. Les hem vist moltes vegades , però és que les seguirem veient. En totes les seves versions . Les clàssiques, les més contemporànies… La tradició és la tradició, per més que els pesi als més llestos de la classe.
Judá Ben-Hur i Messala , el tribú Marc Vinicio i l'emperador Neró , i l'immortal esclau Espartaco desafiant el patrici i implacable Marc Licini Cras . Tornarem a veure'ls, segur, però… hem llegit les novel·les que van basar les imatges que en tenim? Coneixem els seus autors ? Doncs fem una ullada i recordem.
Ben-Hur, una història de Crist - Lewis Wallace
El militar Lew Wallace (1827-1905) va ser general a les ordres d'Ulysses Grant a la Guerra Civil nord-americana, però també escriptor i diplomàtic. Va publicar aquesta novel·la per primera vegada el 1880. Porta incomptables edicions i s'ha traduït a molts idiomes, i roman com un clàssic de la novel·la històrica més reeixida i popular.
L' argument és de sobres conegut i es desenvolupa al voltant de la vida de Judà Ben-Hur , un ric jueu, coetani de Jesús de Natzaret. Tot i la seva amistat des de la infància amb el tribú romà Messala , la delicada situació política de l'època i un desafortunat accident provoquen la caiguda en desgràcia i la de la família.
És fet galeot però, després d'una batalla contra els pirates i salvar el noble romà Cinquè Arrio , Ben-Hur es converteix en el seu fill adoptiu. Tornarà a Judea i amb l'ajuda del vell Simònides i el xeic àrab Ilderim , s'enfrontarà a Messala i aconseguirà la venjança en una cursa de quadrigues.
Quo vadis? - Henrik Sienkiewicz
Molts han volgut veure en aquesta novel·la una metàfora política de Polònia en què va viure el seu autor, Henrik Sienkiewicz (1846-1916). Sota el jou de l'imperialisme rus , els polonesos de llavors, que s'havien aixecat contra ells, s'equiparaven amb els primers cristians perseguits per Roma. La novel·la comença l'any 63 dC, i assistim a la tornada del tribú Marco Vinicio a una Roma sota l'ombra psicòtica del famós emperador Neró.
La versió cinematogràfica més famosa la va signar Mervyn Leroy el 1952 . Va comptar amb un espectacular repartiment encapçalat per Robert Taylor, Peter Ustinov, Leo Genn i Deborah Kerr. Aquest incendi de Roma glossat i cantat pel delirant Neró del genial Peter Ustinov roman intacte a les nostres retines.
Espartac - Howard Fast
H oward Melvin Fast (1914-2003) va ser autor de molt èxit i d'obres policíaques , de ciència ficció i fonamentalment històriques , en què aprofundeix en temes socials i polítics. La seva afiliació al Partit Comunista el va conduir a la presó i el va incloure a la llista negra d'artistes durant la “caça de bruixes” del senador McCarthy, per la qual cosa va haver d'escriure amb diversos pseudònims.
La figura d' Espartaco va servir a Fast per compondre una obra emblemàtica en el gènere de la novel·la històrica. La va publicar de la seva pròpia butxaca el 1951 , després del rebuig de fins a set editorials. Suposa una gran reflexió sobre les relacions de poder i la legitimitat de la violència . També és una reproducció perfecta i retrat psicològic d'una època.
Així que ...
Sí, les tornarem a veure. Per Setmana Santa o quan sigui. Però què tal si ara les llegim també?