La trajectòria dels còmics a Espanya és un reflex dels canvis socials, polítics i culturals que ha experimentat el país en els darrers cent cinquanta anys. Des de les primeres manifestacions gràfiques fins al ressorgiment creatiu del segle XXI, el còmic espanyol narra molt més que històries: documenta etapes de llibertat, censura i creativitat col·lectiva.
L'obra col·lectiva “Història dels còmics a Espanya”, editada per ACyT Ediciones i el col·lectiu Tebeosfera, suposa una anàlisi exhaustiva del desenvolupament de la historieta nacional, amb la participació de reconeguts especialistes com Manuel Barrero, Antoni Altarriba, Antoni Guiral, Noelia Ibarra i Álvaro Pons. Aquest llibre aspira a convertir-se en obra de referència, explorant des dels orígens al segle XIX fins als moviments més innovadors actuals.
De les auques als còmics: orígens i primeres dècades
Els primers passos del còmic a Espanya es remunten a les auques i al·leluies, il·lustracions i gravats populars que introduïen ja una narrativa visual molt propera al llenguatge de la historieta moderna. Durant el XIX i començaments del XX, aquestes peces gràfiques es van expandir tant a publicacions generals com a revistes infantils i juvenils.
El creixement es va estendre a més a territoris com Cuba, aleshores sota administració espanyola, mostrant com la historieta s'adaptava a contextos diversos. El segle XX va marcar un ràpid desenvolupament amb la proliferació de revistes i personatges, encara que, com veurem més endavant, aquesta etapa no va estar exempta d'obstacles.
La dictadura franquista: censura, control i creativitat oculta
La instauració del franquisme després de la Guerra Civil va suposar un dur revés per a la llibertat creativa. Com apunta Manuel Barrero, coautor del volum i director de Tebeosfera, la censura es va tornar fèrria: estaven prohibits els militars o sacerdots a les vinyetes, els personatges havien de ser exemplars i les dones es van relegar a rols tradicionals. Sota el control de Falange i la Junta de Premsa Infantil, fins i tot les temàtiques i missatges estaven estrictament vigilats.
Revistes humorístiques i d'aventures, com les de Bruguera, aconseguien sortejar aquestes restriccions amb crítiques vetllades i personatges emblemàtics com Carpanta o Zipi i Zape, els qui malgrat moure's en ambients de carència, reflectien de fons la societat de l'època.
Als anys seixanta, la censura s'endureix encara més. S'eliminen elements violents i es dicten normes que cerquen la moralització de la infància. Tot i això, la realitat social es colava sovint entre les vinyetes i, malgrat les traves, la creativitat d'autors i autores espanyoles va trobar sempre fórmules per subsistir. Per aprofundir en la història del còmic en contextos de censura, pots consultar la nostra anàlisi a una dels còmics integrals històrics i nous títols.
Nous públics, màniga i crisi editorial
La fi de la dictadura i l'arribada de la democràcia van permetre una obertura inèdita al panorama de la historieta. A partir del 1975, el còmic espanyol experimenta una autèntica revolució: apareixen títols i revistes que aposten per un humor crític, el erotisme i temàtiques per a adults, així com el còmic underground i la sàtira política.
Antoni Guiral, estudiós i protagonista de l'escena, destaca la irrupció de revistes com l'Escurçó, el Jueves o El Papus, que desafien els límits imposats fins llavors i consoliden el còmic satíric i d'autor. L'aparició d'editorials com La Cúpula i l'auge dels fanzines permeten l'entrada de noves veus, especialment entre les dones creadores, fins aleshores menys visibles.
La llibertat creativa es va expandir ràpidament a gèneres que fins aleshores resultaven marginals, com el terror o el còmic eròtic, en sintonia amb el fenomen del “destap” cinematogràfic.
Nous públics, màniga i crisi editorial
La arribada de la democràcia va fer possible que la historieta s'apartés del públic exclusivament infantil i ampliés el seu abast. Els adults es converteixen en lectors habituals de còmics gràcies a temàtiques més atrevides i més profunditat narrativa. El gènere del terror, en plena sintonia amb les tendències internacionals, també hi troba el seu espai, i neixen esdeveniments com el Saló del Còmic de Barcelona.
A la dècada dels noranta, el sector travessa una crisi provocada tant per la pujada de preus del paper com per la irrupció de la televisió i el videojoc com a formes d'oci dominant. L'editorial Bruguera, referent de fa dècades, entra en fallida, i molts autors emprenen el camí de l'emigració professional cap a França i els Estats Units. Per analitzar com la història dels còmics a Espanya ha evolucionat, recomanem visitar la selecció oficial d'autors espanyols a Angoulême.
L'auge del manga, sobretot a les lectores joves, suposa una altra transformació important per al mercat espanyol. El gènere Boys Love, en particular, es converteix en fenomen entre el públic femení, igual que va passar amb els còmics per a noies als anys 40.
El còmic espanyol al segle XXI: diversitat, innovació i noves generacions
Tot i les dificultats, els primers compassos del segle XXI estan marcats per un desig d'experimentació i la consolidació de la historieta com una forma d'art més gran. Sorgeixen noves editorials amb influències tant orientals com europees, i autors reconeguts com Antonio Altarriba, Manuel Barrero, Antoni Guiral, Noelia Ibarra o Álvaro Pons, juntament amb noves generacions, aborden temes socials, íntims i històrics des de perspectives originals i personals. Per aprofundir en el treball d'alguns autors espanyols destacats, us recomanem visitar l'entrevista amb Julio Alejandre.
Avui dia, el còmic espanyol compta amb un entorn vibrant, que no només mira cap a la tradició, sinó que es projecta amb força a l'exterior. L'obra col·lectiva sobre la història dels còmics a Espanya es converteix així no només en una crònica, sinó en un testimoni del camí recorregut i de la riquesa de la historieta nacional. Per explorar publicacions actuals i els seus autors, podeu visitar els nous títols i autors a l'escena espanyola.
El recorregut de la historieta espanyola ha portat la censura i les limitacions imposades per la dictadura franquista a una maduresa creativa que ha obert les portes a noves generacions i discursos. En l'actualitat, el còmic a Espanya es caracteritza per la pluralitat, la mirada crítica i el reconeixement internacional de molts autors i autores, demostrant que aquest art continua viu i en constant evolució.
