El teatre clàssic torna a mirar el futur amb la primera edició del Premi Internacional de Teatre Clàssic 'Odiseo i Penélope', convocat pel Festival de Mèrida i la Càtedra Vargas Llosa. L'obra guanyadora ha estat 'Heroïnes de Troia', de l'escriptor i periodista Roberto Rivera , que ha aconseguit el reconeixement per unanimitat del jurat. La decisió es va donar a conèixer en un acte celebrat a la capital extremenya, amb la presència de les principals autoritats culturals de la regió.
El premi no només distingeix un text, sinó que garanteix la publicació i la posada en escena al Teatre Romà durant la propera edició del festival, prevista per a l'estiu del 2027. Així ho va confirmar el director del certamen, Jesús Cimarro, que va destacar que la iniciativa busca impulsar la creació dramatúrgica contemporània a partir de la tradició grecollatina. La resposta ha estat aclaparadora: s'han rebut 123 propostes procedents d'Espanya i del continent americà.
Una obra que rescata les dones del mite
El jurat, presidit per l'actriu i directora Magüi Mira, ha valorat especialment la prosa poètica que travessa el relat d''Heroïnes de Troia' . L'obra recupera figures com Hècuba, Casandra, Penélope i Helena, dones poderoses i audaços que la guerra va convertir en «brutes monedes de canvi», però que al text de Rivera apareixen com a éssers lliures, salvatges i mai víctimes. Segons Mira, la peça «fa que el mite respiri i dialogui amb les ferides del present», al·ludint a conflictes actuals on les dones continuen sent violades i assassinades.
La presidenta del jurat també va voler subratllar que l'art escènic és viu i la seva gènesi és el text . En les declaracions, va recordar que l'obra guanyadora és «una tragèdia esperançada» que connecta l'antiga Troia amb realitats com Gaza o Ucraïna. A més, va revelar que l?autor va rebre la notícia amb una gran emoció, fins al punt de plorar, i que ho va considerar un dels millors moments de la seva vida.
Finalistes i publicació
El jurat també ha distingit dues obres finalistes. La primera finalista ha estat 'Aníbal', de Florián Recio , per la seva «imponent gravetat poètica» que s'endinsa al crepuscle del general cartaginès. La segona finalista és 'De pocions, al·lèrgies i llimacs', de Josu Eguskiza , valorada pel seu enginy per combinar la farsa de Plauto amb la comèdia de Molière. Els tres textos seran publicats per l'editorial Éride Ediciones, dins de la col·lecció VdB Teatro de Mérida, i quedaran a disposició de companyies i productores per a la seva possible representació.
La coordinadora del Pla de Foment de la Lectura d'Extremadura, Myriam Navas, va destacar que el premi "no es limita a distingir una obra" , sinó que està concebut per acompanyar l'autor en el recorregut que va del text a l'escena. En la seva intervenció, va defensar una política cultural que no només conservi el patrimoni, sinó que també impulsi la creació i projecti el territori. Va recordar que la col·laboració entre la Junta d'Extremadura i la Càtedra Vargas Llosa va començar el 2025 amb la VI Biennal Vargas Llosa, i que aquest premi reforça aquesta aliança.
El llegat de Vargas Llosa i el futur del certamen
El director de la Càtedra Vargas Llosa, Raúl Tola, va posar en valor la profunda vocació teatral del premi Nobel, que el 2006 va participar al Festival de Mèrida amb una lectura dramatitzada d''Odiseo i Penélope' juntament amb Aitana Sánchez Gijón. Tola va assenyalar que aquesta aliança «tanca un cercle molt important» a la trajectòria de l'escriptor i obre un camí «brillant de poesia, teatre i màgia». Per part seva, Jesús Cimarro va agrair als 123 autors que van confiar en aquesta primera convocatòria i va assegurar que veure l'obra representada al Teatre Romà és «un dels millors premis que pot rebre un autor».
Amb l'elecció d''Heroïnes de Troia', el Premi Odiseu i Penélope inicia el seu camí amb una aposta clara per unir escriptura, creació i representació . L'obra de Roberto Rivera, que ja té una trajectòria vinculada a la mitologia grega amb títols com 'Aquil·les, l'home' o 'El ruedo clásico', farà el salt a les taules de l'emblemàtic escenari extremeny. Serà llavors quan Hècuba, Casandra, Penélope i Helena tornin a prendre la paraula per dialogar, des del mite, amb el nostre present més immediat.
