El Centre d'Interpretació de la Cultura Mediterrània de El Ejido es va convertir en escenari d'una d'aquelles cites culturals que s'apunten a l'agenda. Allí, el pediatre i escriptor Francisco Cañabate Reche va presentar la seva novel·la “Una història de llum”, una obra que se suma a una trajectòria literària consolidada i que desperta l'interès tant de lectors habituals com dels que s'acosten per primera vegada a la narrativa.
En un ambient proper i molt participatiu, el públic va poder conèixer de primera mà com s'ha gestat aquest relat que combina reflexió, aventura i misteri. La presentació va permetre anar més enllà de la simple sinopsi: l'autor va compartir detalls del procés d'escriptura, va parlar de les seves motivacions i es va aturar en temes que travessen la novel·la, des de la fragilitat humana fins a la força de l'atzar.
Un acte literari amb segell exidenc
La trobada, organitzada al Centre d'Interpretació de la Cultura Mediterrània de El Ejido, va comptar amb la participació de la regidora de Cultura, Elena Gómez, i amb la presentació a càrrec de l'escriptor i amic de l'autor Francisco Villegas. Tots dos van acompanyar Cañabate en un diàleg distès en què es van barrejar anècdotes personals, comentaris sobre l'obra i reflexions sobre el paper de la literatura a la vida quotidiana.
La cita, de entrada lliure fins a completar aforament, va reunir lectors, professionals de l'àmbit cultural i veïns interessats en la proposta, consolidant aquest espai municipal com un lloc de referència per a les activitats literàries. La presència institucional va subratllar, a més, la aposta de l'Ajuntament de l'Ejido per donar suport als creadors locals i la programació cultural estable al municipi.
Durant la presentació es va parlar també del context en què neix “Una història de llum” i del moment vital del seu autor. La combinació de la seva experiència com a metge i la seva vocació literària es va fer notar a cada intervenció, teixint ponts entre la pràctica sanitària i la creació artística, dos àmbits que per a Cañabate no estan tan allunyats com podria semblar.
“Una història de llum”: reflexió, atzar i destí
La nova novel·la de Francisco Cañabate es presenta com un relat íntim que reflexiona sobre la condició humana. A les seves pàgines s'exploren la fermesa i la vulnerabilitat de les persones, la seva capacitat per resistir, canviar i recompondre's, així com els dubtes que sorgeixen davant del futur. Tot això s'articula al voltant d'una trama que el mateix autor defineix com a «plena d'aventures, misteri i intriga».
Una història de llum no es limita a seguir el fil d'uns personatges; obre la porta a qüestions com l'atzar, el destí i les coordenades en què transcorre l'existència. El llibre convida al lector a preguntar-se fins a quin punt les decisions personals i els esdeveniments imprevistos condicionen el rumb d'una vida, i com gestos petits o trobades poden desencadenar canvis de gran importància.
Sense desvetllar girs de la trama, Cañabate va insistir en la importància de preservar la sorpresa, de permetre que el lector descobreixi per si mateix els secrets que amaga la novel·la. L'obra combina viatges, situacions límit i experiències transformadores que obliguen els protagonistes a replantejar-se qui són i cap a on es dirigeixen, barrejant elements d'aventura amb moments d'introspecció pausada.
El to del llibre, segons va explicar, es mou entre la proximitat i la reflexió, amb un estil accessible que cerca enganxar el lector des de les primeres pàgines i acompanyar-lo en un recorregut emocional i vital. En definitiva, es tracta d'una obra que pretén entretenir, però també deixar pòsit un cop tancada la darrera pàgina.
Una trajectòria literària que arrenca el 1998
Més enllà d'aquesta nova publicació, la figura de Francisco Cañabate s'entén millor si se'n repassa el recorregut previ. El seu debut literari va arribar el 1998 amb el llibre de relats “El burlador del tiempo”, una òpera prima que va obrir el camí a una producció continuada al llarg de més de dues dècades. Des d'aleshores no ha deixat d'escriure i publicar, tot consolidant un estil propi.
A aquest primer títol el van seguir altres obres que han anat marcant diferents etapes de la seva evolució creativa. Entre elles destaquen “El somriure secret de la lluna” (2001) i el llibre de relats “El crit” (2003), on ja es perceben alguns dels temes recurrents a la seva narrativa, com l'exploració dels sentiments i les cruïlles personals. Aquestes publicacions van anar obrint un lloc al seu nom al panorama literari del seu entorn.
En el terreny de la novel·la, Cañabate ha desenvolupat una col·laboració molt estable amb la editorial Alhulia. Amb aquest segell han vist la llum títols com “L'arc de Sant Martí de Rubens” (2007), “Les mirades creuades” (2009) i “Somnis encadenats” (2013), tots integrats en un catàleg que ha anat creixent sense pressa però sense pausa, amb una aposta ferma per històries que combinen emoció, reflexió i un punt d'inquietud.
A aquesta llista se sumen altres obres com “Escacs grocs” (2016), “La possibilitat de la pantera” (2017), “Demolició” (2019) i “Instruccions per conèixer realment algú” (2020). Amb elles, l'autor ha continuat ampliant el seu univers narratiu, explorant registres i escenaris diferents, però mantenint una mirada molt atenta a les relacions humanes, els conflictes interns i les decisions que marquen un abans i un després.
En total, Cañabate ja suma una desena llarga de títols entre novel·les i relats, als quals cal afegir col·laboracions habituals en revistes literàries. Aquesta activitat continuada, compatibilitzada amb la seva tasca en l'àmbit sanitari, n'ha fet una veu reconeixible dins del panorama literari local i regional, amb lectors fidels que segueixen de prop cada nova publicació.
Entre la medicina i la literatura
La biografia professional de Francisco Cañabate no es limita a les lletres. És pediatre de professió i compta amb una extensa producció científica en la seva especialitat, cosa que li ha permès desenvolupar una doble vessant: la mèdica i la literària. Aquesta combinació es reflecteix tant en la manera d'entendre els personatges com en la sensibilitat amb què aborda temes relacionats amb la vida, la malaltia o la resiliència.
Durant la presentació i en entrevistes prèvies, l'autor va explicar que l'escriptura “Una història de llum” el va ocupar aproximadament un any, un període que va coincidir amb canvis importants en la seva carrera. Després de gairebé vuit anys com director mèdic de l'Hospital Universitari de Ponent, va prendre la decisió de tornar a l'atenció primària, tornant a la consulta pediàtrica i al contacte diari amb els nens i les seves famílies.
Aquest gir professional, més enganxat de nou al tracte directe amb els pacients, li va proporcionar un altre ritme de vida i un espai diferent per a la reflexió i la creació. Ell mateix ha assenyalat que aquesta etapa va influir de manera clara a la profunditat i l'enfocament de la novel·la. No és casual que, en parlar de l'obra, es mostri especialment satisfet i arribi a afirmar que podria ser una de les millors que ha escrit fins ara.
La convivència entre medicina i literatura també apareix en la forma d'entendre l'acte de llegir. Per a Cañabate, la lectura és una eina de comprensió de l'ésser humà, un complement a la seva experiència clínica que permet explorar emocions, pors i esperances de manera que la ciència, per si sola, no sempre assoleix. Per això valoreu tant les trobades amb lectors i les presentacions com espais d'intercanvi.
Cultura local, llibreries i experiència lectora
Un dels aspectes més comentats durant la presentació va ser el paper de la cultura a la vida diària de municipis com El Ejido. Cañabate va insistir en la importància de la cultura local, dels autors que escriuen des del seu entorn i per al seu entorn, i del teixit d'espais culturals i llibreries que sostenen aquesta activitat. Va agrair de forma expressa la col·laboració de Elena Gómez, regidora de Cultura, i del personal bibliotecari, com Trini, per la seva implicació a l'organització de l'acte.
El suport de les llibreries independents va ser un altre punt clau. En aquest cas, la llibreria Papelo es va encarregar de gestionar la disponibilitat d'exemplars durant la presentació, facilitant que els assistents poguessin adquirir el llibre i, en molts casos, portar-lo signat. Aquest tipus de col·laboració, segons l'autor, és essencial per mantenir viva una xarxa cultural propera al ciutadà.
Cañabate va aprofitar també per reivindicar l'experiència del llibre físic davant de la compra online. Tot i que va reconèixer que internet permet accedir a pràcticament qualsevol títol, va subratllar que res no substitueix el gest d'entrar en una llibreria, fullejar un volum, llegir unes línies i decidir emportar-se'l a casa. Per ell, aquest petit ritual contribueix a crear un vincle més intens amb la lectura.
L'acte a El Ejido es va plantejar com una trobada oberta, sense solemnitats innecessàries, en què va prevaler la proximitat i l'intercanvi d'impressions. L'autor va animar a gaudir no només del llibre, sinó del moment compartit mateix: la conversa, les preguntes del públic i la possibilitat d'aturar el ritme del dia a dia per seure a parlar d'històries, personatges i emocions.
En aquesta nova parada del seu recorregut literari, Francisco Cañabate reforça una trajectòria que combina rigor professional, compromís amb la cultura local i una narrativa centrada en les persones. Una història de llum arriba així al públic com una obra que pretén entretenir i fer pensar, alhora que consolida la relació de l'autor amb els seus lectors i amb un municipi que s'ha convertit en escenari habitual de les seves presentacions.
