La Fira Internacional del Llibre de Santiago viu una nova edició al Centre Cultural Estació Mapocho, consolidant-se com una de les trobades literà ries més rellevants del Con Sud. La cita, coneguda popularment com Filsa, reuneix durant diversos dies lectors, editorials, autors, institucions culturals i universitats al voltant del llibre i la lectura.
Amb una programació que supera les dues-centes activitats, la fira combina presentacions de llibres, seminaris professionals, tallers per a totes les edats, números artÃstics i espais de reflexió sobre educació, inclusió social i polÃtiques públiques. Tot això en un format que alterna jornades dentrada alliberada amb dies de pagament, per afavorir lassistència de públic divers, especialment de centres educatius.
Una trobada literà ria massiva a Estación Mapocho
La fira es desenvolupa al Centre Cultural Estació Mapocho, seu històrica de Filsa, amb un horari continuat aproximat de 11: 00 a 20: 30 hores. Durant diversos dies, l'entrada és gratuïta per a tot públic, cosa que incentiva la visita de col·legis, famÃlies i lectors que busquen accedir a novetats editorials i activitats culturals sense cost.
En les primeres jornades s'ha notat una forta presència d'estudiants d'ensenyament bà sic i mitjà , que recorren els diferents estands i espais de la fira. Docents i acompanyants assenyalen que l'entorn de Filsa permet apropar els joves a la lectura des dels seus interessos, amb un ventall de gèneres que van des de la fantasia fins al mà niga.
Entre els tÃtols i estils més demandats pel públic escolar destaquen els llibres dacció, romanç, terror, fantasia i còmic; també tenen gran presència les historietes, novel·les grà fiques i col·leccions de mà niga, formats que fa anys que es consoliden com a porta d'entrada a la lectura per a adolescents.
En paral·lel a les visites guiades, l'organització manté un règim mixt d'accés: dies d'entrada alliberada fins a un cert moment de la setmana i jornades posteriors amb cobrament de tiquet, encara que els nens i nenes de fins a 12 anys poden ingressar sense pagar en qualsevol de les dates. Aquesta combinació cerca equilibrar massivitat i sostenibilitat econòmica de l'esdeveniment.
La Regió dels Llacs com a Convidada d'Honor
Un dels segells distintius de l'edició és la participació de la Regió dels Llacs com a Convidada d'Honor. Aquest protagonisme es concreta en un pavelló propi, una agenda d'activitats literà ries i artÃstiques i una presència nodrida d'autoritats regionals, universitats i col·lectius culturals.
El pavelló regional és una estructura de més de cent metres quadrats, construïda principalment en fusta i dissenyada per estudiants d'Arquitectura de la Universitat Sant Sebastià , seu de Patagonia Puerto Montt. Aquest espai serveix de vitrina per a editorials locals, projectes culturals i propostes artÃstiques vinculades al sud de Xile.
En l' cerimònia inaugural, la trobada va comptar amb l'assistència del President de la República, qui va recórrer la fira, va visitar el pavelló de Los Lagos i va dialogar amb escriptors, músics i gestors culturals de la zona. La instà ncia va marcar un suport institucional visible a l'articulació entre el llibre, el territori i les polÃtiques culturals descentralitzades.
L´acte d´obertura va incloure la presentació de la poeta Rosabetty Muñoz i la interpretació de la cantata «Gabriela, mare, vall i llavor», a cà rrec de la Camerata i el Cor de la Universitat de Los Lagos, amb més d'un centenar de músics en escena. La presència d'autoritats regionals —com el governador dels Llacs— i de responsables de cultura i municipis va reforçar la idea d'una regió que es mostra com referent patrimonial i creatiu.
Des de la Cambra Xilena del Llibre s'ha subratllat que la invitació als Lagos respon a l'interès de visibilitzar la diversitat cultural del paÃs, amb èmfasi en la creació contemporà nia i el vincle entre tradició, territori i innovació artÃstica. La regió, a més, desenvolupa més de vuitanta activitats pròpies dins del programa general de Filsa.
Programació cultural: música, homenatges i tallers
El calendari de la fira suma concerts, lectures, presentacions artÃstiques i trobades amb autors al llarg de tots els dies. Una part important d'aquestes activitats està pensada per a un públic familiar, amb una barreja de música en directe, contacontes i experiències participatives.
Entre les fites programades figuren presentacions de creadors vinculats al sud de Xile. Destaca l'actuació de la cantautora i rapera «Cata Efusiva», també saxofonista i docent oriunda de Puerto Montt, la proposta de la qual travessa llenguatges urbans amb una forta empremta personal. En la mateixa lÃnia, s'hi inclou la presentació del llibre "No es va saber mai" del cantautor Chinoy, figura rellevant de la cançó d'autor xilena de les últimes dècades.
La cartellera musical reserva un espai per a agrupacions que connecten tradició i experimentació. Una és la banda Anklatge, provinent de la Illa de Chiloé, que treballa una fusió creativa entre sonoritats indÃgenes i estils contemporanis, construint un pont entre memòria local i llenguatges actuals.
Al llarg del programa se sumen també exhibicions especials, com una mostra d'esgrima medieval a la Sala de les Arts, demostracions de dansa Rapanui amb el grup de ball «Marama» i un concert de piano a cà rrec de Karina Glasinovic, pianista, compositora i acadèmica xilena vinculada a les Setmanes Musicals de Frutillar.
Al plà nol dels homenatges, una de les jornades va incloure un recital poètic dedicat a VÃctor Jara, preparat per acadèmics de la Universitat dels Llacs. Acompanyats per guitarra, els autors van buscar acostar la seva figura des de la intersecció entre poesia i música, subratllant la vigència del seu llegat a la memòria cultural xilena.
Filsa com a espai per al món bibliotecari
Més enllà de la venda de llibres i de les activitats d'animació lectora, Filsa s'ha consolidat com un punt de trobada del sector bibliotecari i educatiu. En aquesta edició es va celebrar el Seminari del Món Bibliotecari sota el tÃtol «Biblioteques i bibliotecaris com a mediadors de cultura, educació i desenvolupament social inclusiu».
El seminari, organitzat amb la participació del Col·legi de Bibliotecaris de Xile i altres entitats, va tenir com a objectiu aprofundir en la funció de les biblioteques com a espais de cohesió social, diversitat i accés equitatiu a la cultura. Es van abordar experiències de mediació lectora en contextos molt diferents, des d'escoles fins a centres penitenciaris.
La Universitat Catòlica de la SantÃssima Concepció (UCSC) va presentar el projecte «Biblioteca Dejando Huellas» desenvolupat a la comunitat terapèutica del Centre de Compliment Penitenciari BiobÃo. La iniciativa, exposada al panell sobre bones prà ctiques, mostra com la lectura, la creativitat i l'accés a recursos culturals es poden incorporar a processos de rehabilitació de persones privades de llibertat amb consum problemà tic d'alcohol i drogues.
Durant la intervenció es va emfatitzar que la lectura pot operar com a eina terapèutica, no sols pel contingut dels llibres, sinó també pel vincle humà que es forma al voltant d'activitats de mediació: clubs de lectura, tallers d'escriptura, espais de conversa i acompanyament personal.
El paper de les biblioteques università ries va aparèixer com un fil conductor del debat. La participació de la UCSC a Filsa va ser valorada com un gest de compromÃs amb la inclusió i la reinserció social, i com un recordatori que la missió università ria va més enllà de la docència tradicional, enllaçant educació superior, cultura i comunitat.
Universitats públiques i debat sobre educació superior
Filsa ha servit també com a escenari per visibilitzar debats sobre l'educació pública i les universitats estatals. En un dels actes amb més assistència es va presentar el llibre «Perspectives i desafiaments de les universitats públiques a Xile: marc institucional i resiliència de les universitats estatals», signat pel rector de la Universitat de Los Lagos, Óscar Garrido, juntament amb altres autors.
El llançament, realitzat a l'Escenari Plaça Fira d'Estació Mapocho, va comptar amb els comentaris de Marisol Durán, rectora de la Universitat Tecnològica Metropolitana (UTEM), i de Alejandra Contreras, directora executiva del Consorci d'Universitats de l'Estat de Xile (CUECH). La moderació va anar a cà rrec de representants de la seu Santiago de la Universitat dels Lagos.
Durant la presentació es va ressaltar que l'obra recull mirades diverses de rectors i rectores de la xarxa estatal, amb el propòsit d'analitzar la universitat pública com a objecte d'estudi, un enfocament que, segons va subratllar el mateix rector Garrido, continua sent poc freqüent fins i tot a l'à mbit acadèmic. El volum es planteja com un intent de democratitzar la discussió sobre el paper d‟aquestes institucions en un context de transformació social i tecnològica.
Els comentaris de les participants van posar l'accent en qüestions com ara igualtat de gènere, l'equitat territorial, el finançament basal i la necessitat d'enfortir el treball en xarxa entre universitats estatals. Es va insistir que la defensa de la universitat pública no es redueix a la titularitat estatal, sinó al compromÃs amb els drets humans, la sostenibilitat, la democrà cia i la participació ciutadana.
Autoritats de la regió de Los Lagos i representants de l'à rea d'educació i treball van valorar que aquest tipus de llibres es presenti precisament a Filsa, remarcant que la fira és un espai on cultura, polÃtica pública i reflexió ciutadana es creuen, i on la conversa sobre l'educació superior arriba a un públic més ampli que l'estrictament especialitzat.
Visites escolars, accés i vocació formativa
Un dels trets que millor defineixen Filsa és el seu forta orientació cap a la comunitat educativa. Les visites programades de col·legis de tot el paÃs han esdevingut un clà ssic de la fira i són vistes per docents i bibliotecaris com una eina pedagògica complementà ria.
A la quarta jornada, per exemple, les instal·lacions d'Estació Mapocho van estar copades per grups d'estudiants que es desplaçaven entre estands editorials, escenaris i espais de tallers. Professors de diferents assignatures utilitzen la visita per treballar motivació lectora, comprensió crÃtica dels mitjans i apropament al patrimoni cultural.
La entrada alliberada durant diversos dies facilita que centres públics i subvencionats puguin organitzar desplaçaments sense que el cost daccés sigui una barrera. En els dies de pagament, el valor del tiquet es manté moderat i es garanteix gratuïtat total per a nens i nenes menors de certa edat, reforçant la idea de la fira com a espai obert a la infà ncia.
Els responsables de l'organització han assenyalat que l'aspiració és que Filsa sigui una experiència integral de lectura, no només un recorregut de compra de llibres. Per això, es cuida especialment l'oferta d'activitats especÃfiques per a estudiants, des de sessions de contacontes fins a dià legs amb autors i demostracions artÃstiques pensades per a públic jove.
Aquest enfocament concorda amb la visió compartida per bibliotecaris i acadèmics que participen als seminaris de la fira: la idea que el accés al llibre ia la cultura és un component clau de la inclusió social, i que els grans esdeveniments literaris poden funcionar com una extensió de la polÃtica pública de foment lector.
Amb tot aquest desplegament, Filsa es reafirma com un espai de trobada entre lectura, territori i debat ciutadà , on conviuen la festa literà ria, els projectes educatius, les iniciatives de rehabilitació i les discussions sobre el futur de la universitat pública. La combinació de programació artÃstica, seminaris especialitzats i facilitats d'accés permet que el públic s'acosti al llibre des de múltiples angles, teixint una xarxa entre cultura, educació i comunitat que transcendeix els dies de fira.