Dámaso Alonso publica amb molt valor un llibre anomenat «Fills de la ira» que dóna un gir complet a la poesia d'aquesta època. Publicat a 1944, en plena dictadura feixista, en aquesta obra a més de les renovacions lèxiques i mètriques s'observa una renovació temàtica basada en la presència de les injustícies de el moment que són exposades i denunciades en aquesta obra de valor incalculable i que va trencar amb la poesia d'evasió que estava a el servei de règim franquista.
La angoixa de ser home es deixa sentir en aquesta obra. Ser home és un misteri, però Déu també ho és, lluny de ser la resposta a tot que proposaven els poetes oficials de aleshores. La mort és present com a destí irrevocable i alhora com a única sortida vàlida a una grisa existència que en aquell temps era obligada per a tots els espanyols.
I és que els individus se sentia sols en una societat cada vegada més degradada i només l'amor d'una dona podia brindar una mica de companyia i moments de lucidesa en una societat injusta en la qual les relacions interpersonals també solien estar viciades aguditzant encara més l'esmentada solitud que dóna pas a un buit interior que ho impregna tot.
Més informació - Biografia de Dámaso Alonso
foto - Cercle de poesia
Font - Oxford University Press