Tot i no considerar-se un lector habitual de novel·les, hi ha ocasions en què una obra pot sorprendre i deixar empremta, com ha passat recentment amb la lectura de 'Filla de la ira', publicada per Planeta. El llibre és fruit del treball conjunt de Ana Rojas i Pablo Escribano, tots dos professors de Llengua i Literatura a Cantàbria, que han aconseguit combinar idees i estils de manera tan eficaç, que el resultat és una única veu narrativa sòlida i cohesiva.
La novel·la es presenta com una història de gènere negre que aconsegueix, a través d'una construcció aparentment complexa, transmetre una trama clara i accessible. Aquest efecte, lluny de restar profunditat als personatges i les seves peripècies, potencia el contrast entre la senzillesa de la narració i la densitat emocional i moral de les vivències descrites.
Un personatge femení inoblidable: el viatge d'Oriana
Un dels grans encerts de 'Filla de la ira' és el paper central que adquireixen els personatges femenins, en particular Oriana. Aquesta protagonista travessa un recorregut vital ple d'extrems, una mica poc freqüent fins i tot dins del gènere negre. Hi conflueixen impulsos contradictoris: des de la voluntat d'oblidar-se del seu passat i escapar del seu entorn, fins al desig de venjança, emocions que oscil·len constantment entre la noblesa i la mesquinesa.
El lector es trobarà davant un personatge que pot inspirar a parts iguals admiració i rebuig. Oriana representa la complexitat moral humana, aquella que poques vegades s'aborda en les narratives convencionals i que obliga el públic a replantejar-se les seves pròpies percepcions sobre el bé, el mal i la supervivència.
Estructura innovadora i ritme cinematogràfic
L'estructura de la novel·la és un dels aspectes més cridaners. Dividida en capítols que no segueixen un ordre cronològic lineal, l'obra trasllada el lector a diferents moments de l'abans i el després de diverses morts violentes, que se succeeixen sense una successió tradicional. Així, l'argument reconstrueix els fets clau de la trama des de diferents angles temporals i espacials, aconseguint un efecte de trencaclosques on cada peça encaixa en el seu lloc just quan cal revelar informació rellevant.
No falten detalls que podrien convertir a 'Filla de la ira' en una història ideal per a adaptacions cinematogràfiques. El dinamisme dels diàlegs i la precisió amb què es presenten les escenes aporten una sensació de immediatesa i realisme molt pròpia del gènere negre audiovisual.
La Setmana Negra de Gijón i el ressò de la novel·la
El llançament de 'Filla de la ira' coincidirà amb la celebració de la Setmana Negra de Gijón, un dels principals esdeveniments literaris dedicats a la novel·la negra i al thriller a Espanya. Aquest entorn, en què el crim, la violència i la investigació conviuen com a protagonistes, és ideal per presentar una obra que explora precisament aquests territoris foscos de la psique i la societat.
Resulta especialment cridaner com la narració dota de personalitat pròpia cadascuna de les morts que apareixen a la trama, i com la ironia es cola ocasionalment enmig del dramatisme. El rerefons familiar i social dels personatges –carregat de delictes i de la presència constant de la mort– acaba perfilant l'ambient opressiu i de vegades asfixiant que exigeix una bona novel·la negra.
La col·laboració entre Ana Rojas i Pablo Escribano ha donat lloc a una novel·la negra destacable, capaç d'atreure tant lectors habituals del gènere com els que busquen una història ben explicada i personatges intensos. Les múltiples capes de lectura, el ritme àgil i el maneig del suspens converteixen a 'Filla de la ira' en una obra rellevant dins el panorama actual de la narrativa espanyola.