El Passeig de Cánovas de Cáceres s'ha transformat aquests dies en un gran bulevard literari on llibreries, lectors i autors comparteixen espai entre casetes, presentacions i activitats culturals. La Fira del Llibre, ja plenament assentada al calendari local, torna a situar la lectura al centre de la vida de la ciutat amb una programació que combina narrativa, poesia, assaig, teatre i propostes per a tots els públics.
Amb un ambient constant de públic, firmes i recorreguts tranquils entre casetes, la cita cacereña reforça el seu paper com a lloc de trobada al voltant del llibre. La coincidència amb el Dia del Llibre i la festivitat de Sant Jordi, unida al bon temps, ha afavorit una gran afluència i un notable volum de vendes, consolidant aquesta edició com una de les més dinàmiques dels darrers anys.
Un passeig convertit en fira literària
Durant diversos dies, les casetes instal·lades al Passeig de Cánovas s'han convertit en l'eix cultural de Càceres, amb una vintena d'expositors que reuneixen editorials, institucions i, especialment, les llibreries de la ciutat, que ocupen nou d'aquests estands. El recinte, amb casetes renovades, permet recórrer amb calma l?oferta editorial mentre s?assisteix a presentacions i activitats paral·leles.
L'organització ha fixat un horari ampli i estable per facilitar les visites: de 11:00 a 14:00 hores en dies laborables, de 12:00 a 14:30 els dissabtes i festius, ia la tarda de 18:00 a 21:00 hores, ampliant-se fins a les 21:30 en vespres de festiu. Aquest esquema ha permès un flux constant de públic tant a mig matí com a darrera hora del dia.
Un dels atractius més valorats pels visitants és el descompte del 10% en la compra de llibres a totes les casetes participants, una fórmula que anima molts lectors a avançar compres, descobrir nous autors o endur-se exemplars signats sense que se'n ressenti gaire la butxaca.
La fira, que tradicionalment organitzava la Institució Firal de Càceres (Ifeca), estrena model de gestió amb l'Ajuntament assumint directament l'organització. El canvi arriba en un moment en què Ifeca es troba en plena anàlisi de la seva situació econòmica i financera, i per això el consistori ha pres el relleu per garantir la continuïtat i l'enfortiment d'aquesta cita cultural.
Amb un pressupost de 45.000 euros procedent de les arques municipals, la Fira del Llibre compta a més amb el suport de la Junta d'Extremadura, la Diputació de Càceres i entitats com Cajalmendralejo, que contribueixen a sostenir una programació pensada per a públics molt diversos.
Inauguració oficial i obertura al públic
La Fira del Llibre de Càceres obre les casetes del 21 d'abril al 2 de maig en ple Passeig de Cánovas, arrencant la seva activitat des de la tarda del primer dia perquè el públic pugui començar a recórrer el recinte. La inauguració oficial se celebra el 22 d'abril, a les 13.00 hores, a l'entorn del Kiosc de la Música.
A l'acte inaugural hi han participat l'alcalde de Càceres, Rafael Mateos, i el regidor de Cultura i Comerç, Jorge Suárez, que han subratllat el caràcter estratègic de la fira dins de l'agenda cultural de la ciutat i l'esforç per reforçar la seva oferta amb autors de referència i un programa més complet.
Des d'aquell moment, la programació ha anat guanyant ritme amb presentacions, firmes i activitats contínues. El Passeig de Cánovas, habitualment transitat, ha passat a ser, durant aquestes jornades, un veritable saló urbà del llibre, amb lectors fullejant novetats, cues per aconseguir dedicatòries i grups d'escolars i famílies participant a tallers.
La presència de mitjans locals, com la caseta de El Periódico Extremadura, afegeix a més un component de crònica i seguiment en directe. La seva directora general a Extremadura, María Ortiz, ha insistit en la importància que un diari local estigui present als principals esdeveniments de la ciutat i ha defensat el valor de la lectura en paper davant del consum ràpid i digital.
En aquest context, la fira es presenta també com un aparador per a la reflexió sobre el present a través dels llibres, amb referències a obres d'autors com Albert Camus o Noam Chomsky quan es parla d'entendre la realitat actual, i amb títols clàssics com el petit príncep reivindicats com a antídot contra la pressa i la immediatesa.
Una programació literària intensa i diversa
El programa de la Fira del Llibre de Càceres inclou 24 presentacions d'obres de gèneres variats, a les quals se suma una agenda paral·lela amb tallers, activitats infantils, contacontes, música, teatre i propostes de divulgació científica. L'objectiu és arribar tant al lector habitual com als que s'hi acosten de manera més ocasional.
Entre els noms destacats figuren Javier Cercas, Isabel Sant Sebastià, Miquel Àngel Aguilar, Alicia Vallina i el poeta Juan Carlos Mestre, juntament amb altres autors com Andrés Neuman i Javier Negrete. La combinació de veus consagrades i noves propostes busca consolidar la fira com una.
La programació arrenca amb un club de lectura intergeneracional dedicat a La família de Pascual Duarte, de Camilo José Cela, en què participen alumnes de l'IES Professor Hernández Pacheco i usuaris de centres de gent gran. L'activitat vol estrènyer llaços entre generacions a través d'una novel·la clau de la literatura espanyola del segle XX.
A partir d'aquí, se succeeixen les presentacions vespertines d'autors que aborden des de la crònica històrica fins a la ficció contemporània. A la tarda de la inauguració, per exemple, el periodista Miguel Ángel Aguilar presenta No hi havia cap costum. Crònica de la mort de Franco, acompanyat pel professor i analista Alfonso Pinilla, en una trobada que combina memòria històrica i reflexió sobre el paper de la premsa.
La xerrada d'Aguilar se centra en la transició informativa durant el final de la dictadura i l'inici de la democràcia, i analitza com els mitjans van contribuir a construir el relat d'aquell període. Després de la presentació, l'autor signa exemplars a la caseta corresponent, facilitant un contacte directe amb els lectors interessats a aprofundir en aquesta etapa recent de la història espanyola.
La fira no es limita a la narrativa tradicional, sinó que obre espai a la poesia, la narrativa breu i els gèneres híbrids, de manera que l'oferta diària és molt variada. Aquesta diversitat és un dels trets més reconeixibles de la cita cacerera, que combina actes multitudinaris amb altres trobades de format més íntim.
El Dia del Llibre i Sant Jordi: una jornada clau
Un dels moments més esperats del calendari és la jornada del 23 d'abril, quan coincideixen el Dia del Llibre i la festivitat de Sant Jordi, patró de Càceres. Aquesta cruïlla de celebracions converteix el Passeig de Cánovas en un punt neuràlgic on es barregen ambient festiu i activitat cultural contínua.
El bon temps ha contribuït que la afluència de públic sigui massiva des de l'obertura de les casetes fins al tancament, amb milers de persones recorrent els estands, escoltant presentacions o simplement deixant-se caure per la fira aprofitant el festiu local. Les llibreries participants han registrat un notable volum de vendes i un flux constant de curiosos.
La jornada arrenca a les 12:00 hores amb la presentació de Els records de mussol, de Patricia Casasola, en un acte que dóna el to a un matí molt dinàmic. Poc després, la periodista Cristina Núñez presenta Apunts d´una impostora, on aborda experiències i reflexions personals des d'una mirada periodística.
Tot seguit, l'escriptora Charlotte Lecharlier presenta Tot just cridar, completant un tram matinal que posa en relleu la varietat de registres presents a la fira. Entre una proposta i una altra, el passeig es manté en moviment constant, amb lectors que combinen les presentacions amb la visita a les casetes i les sessions de signatures.
La coincidència amb la festivitat de Sant Jordi permet que la fira s'integri amb naturalitat a l'ambient de celebració de la ciutat, convertint la visita a les casetes en part del pla del dia. Per a molts cacerencs, el recorregut pel Passeig de Cánovas s'ha convertit ja en un costum associat a aquesta data.
Poesia, història i grans noms a la tarda
La tarda del Dia del Llibre adquireix un to més assossegat i reflexiu, amb la poesia com a gran protagonista. El poeta Mario Lourtau presenta la seva recopilació Per menys morir (Poesia 2008-2021), un volum que reuneix més d'una dècada de feina i que convida a una lectura pausada enmig de l'enrenou de la fira.
Poc després, lescriptor Julio César Galán dóna a conèixer Nomadeu algerià i altres exilis, una obra que amplia el registre temàtic de la jornada i aborda qüestions com ara la identitat, el desplaçament i la memòria, sempre des d'una mirada poètica. Ambdues presentacions mostren com la fira també s?obre a propostes menys comercials però de gran pes literari.
La combinació de poesia, narrativa personal i reflexió històrica sha convertit en una de les senyes didentitat daquesta edició. Al llarg del dia, el públic respon amb interès a les diferents propostes, emplenant la caseta d'activitats i contribuint a una atmosfera propera entre autors i lectors.
El colofó de la jornada arriba amb una de les cites més esperades: la presentació de La comtessa que va poder regnar, d'Alicia Vallina, editada per Plaza & Janés. Periodista i historiadora, l'autora no sols desgrana els detalls de la seva obra, sinó que també comparteix les lectures que han marcat la seva trajectòria.
Durant la seva intervenció, Vallina recorda escriptors que la van acompanyar en la seva formació, com Edgar Allan Poe, Oscar Wilde, Isaac Asimov o JRR Tolkien, i cita Ana María Matute com a influència clau. Defensa la importància de rellegir llibres amb el pas del temps, en entendre que cada relectura ofereix noves capes de sentit, i anima a mantenir la mirada oberta cap a les noves veus literàries.
Activitats culturals, tallers i divulgació
Més enllà de les presentacions, la Fira del Llibre de Càceres desplega un ampli ventall d'activitats complementàries que busquen atreure públics de diferents edats i interessos. El programa inclou tallers de contacontes, accions musicals, teatre, lectures col·lectives i propostes de tall solidari.
Al matí d'un dels dies centrals, la Associació Cultural Amics de l'Estàtua de José María Gabriel i Galán organitza un bloc cultural al Passeig de Cánovas que arrenca a les 11.30 hores. Allí es representa un monòleg a càrrec del grup de teatre Les Emprenedores de Llogaret Moret, sota la direcció de Miguel Fresneda.
El mateix bloc inclou lectures de poemes en parla popular extremenya per part de Florencio Rodríguez Figueira i d'alumnes de diverses escoles de la ciutat, reforçant l'enllaç entre tradició, llengua i noves generacions. La barreja de veus joves i grans dóna lloc a un ambient participatiu i proper.
Paral·lelament, l'associació impulsa tallers de contacontes i activitats musicals dirigits per Federico Rincón i Andrea Luna, juntament amb una actuació de l'Escola de Música i Dansa Antonio Luis Suárez Barquero. També es desenvolupa el taller solidari Mirades al nostre món, promogut per l'Associació Aspainca.
Durant aquest acte es lliuren reconeixements al director teatral Miguel Fresneda Corchado i al gestor cultural Paulino Aparicio Parra, com a forma d'agrair el seu treball a la dinamització cultural de la ciutat. Tot plegat reforça la idea de la fira com un espai on la literatura s'entrellaça amb altres disciplines artístiques.
Iniciatives intergeneracionals i lectura a l'espai públic
Un dels trets més singulars de la Fira del Llibre de Càceres és el seu aposta per activitats que treuen la lectura al carrer i la comparteixen entre diferents generacions. El club de lectura dedicat a La família de Pascual Duarte és un bon exemple daquest enfocament intergeneracional.
A aquesta proposta se suma la lectura pública organitzada pel Gran Teatre, que cada any se celebra amb motiu del Dia del Llibre. En aquesta ocasió, l'activitat es desenvolupa des de les finestres de la façana principal de l'edifici, on qualsevol persona que vulgui pot acostar-se al micròfon i llegir en veu alta textos propis o aliens per als vianants.
Aquesta fórmula converteix la lectura en un acte compartit a peu de carrer, en què la frontera entre autor i públic es difumina. L'escena de persones tretes a les finestres del teatre per llegir fragments davant dels qui passegen per la zona s'integra de manera natural al paisatge urbà de Càceres durant aquests dies.
En paral·lel, la caseta d'activitats de la fira acull trobades i xerrades de divulgació científica i cultural, com la sessió de l'Institut Geogràfic Nacional sobre eclipsis solars, que apropa al gran públic qüestions astronòmiques des d'un llenguatge accessible.
La programació reserva a més un espai específic per a obres premiades en certàmens literaris locals i per al talent emergent, contribuint a visibilitzar als que comencen la seva trajectòria literària des de la pròpia regió. D'aquesta manera, la fira actua no només com a aparador d'autors consolidats, sinó també com a trampolí per a noves veus.
Presència de mitjans i reflexió sobre la professió periodística
La participació de mitjans de comunicació locals afegeix a la fira un component de reflexió sobre com s'explica l'actualitat. La presència d'El Periódico Extremadura amb caseta pròpia permet que els lectors s'aproximin a la feina periodística més enllà de la pantalla.
La directora general de Premsa Ibèrica a Extremadura, María Ortiz, aprofita el pas per la fira per compartir algunes lectures clau en la seva manera d'entendre l'ofici. Entre elles, esmenta Els homes del president, obra que aborda el cas Watergate i que considera de referència per a qualsevol que es dediqui al periodisme.
Ortiz recorda també la seva etapa universitària i el seu vincle amb la ràdio, quan s'acostava amb freqüència als estudis d'Onda Cero a Madrid, llavors situats a Pintor Rosales amb Luis del Olmo. Aquesta experiència, explica, va reforçar la seva connexió amb la professió i amb el periodisme local que avui practica a Càceres.
Entre les lectures que més li han influït, la responsable del diari cita l'estranger, d'Albert Camus, com una obra que convida a observar la realitat amb certa distància, tractant de deixar de banda prejudicis i condicionants previs. També recomana acudir als textos de Noam Chomsky per comprendre millor el paper dels Estats Units a l'ordre internacional contemporani.
Pel que fa al públic jove, Ortiz assenyala el petit príncep com un llibre especialment valuós, capaç de frenar el ritme accelerat del consum immediat i de recordar la importància d'aturar-se, reflexionar i quedar-se essencialment. Tot plegat s'integra en un discurs que reivindica la lectura com a eina imprescindible per interpretar el present.
Durant aquesta edició de la Fira del Llibre de Càceres, el Passeig de Cánovas s'ha reafirmat com un autèntic punt de trobada cultural, on conviuen llibreries locals, autors de primer nivell i un públic molt divers que s'acosta tant per curiositat com per autèntica passió lectora. Entre casetes renovades, descomptes, presentacions, poesia, tallers i lectures públiques, la ciutat ha tornat a comprovar fins a quin punt el llibre continua sent un motor de vida social, de conversa i de memòria compartida.
