l'històric Edifici Carolí de la BUAP s'ha transformat durant deu dies al cor de la vida cultural poblana gràcies a una nova edició de la Fira Nacional del Llibre de la BUAP, coneguda com a FENALI. Aquest 39 lliurament ha reunit lectors, estudiants, famílies i professionals del sector editorial en una programació intensa que combina llibres, art, història i creació contemporània.
Amb una afluència que molts participants descriuen com més elevada que en anys anteriors i amb un protagonisme notable de la gent jove, la FENALI BUAP 2026 es consolida com una cita imprescindible al calendari cultural de Puebla. Entre presentacions d'obres, tallers, conferències, projeccions i exposicions, el Carolino s'ha convertit en un espai viu on la lectura dialoga amb altres disciplines artístiques.
Una fira del llibre en plena expansió dins del Carolino
Durant aquesta edició, la fira ha desplegat més de 200 activitats repartides en diferents espais del Carolino, cosa que ha permès aprofitar tant la planta baixa com els pisos superiors de l'immoble. Els passadissos, patis i salons s'han omplert d'estands editorials, visitants i programació simultània, generant un ambient de moviment constant.
La rectora de la BUAP, Lilia Cedillo Ramírez, va subratllar a la inauguració que els llibres segueixen sent una companyia essencial i una font de coneixement, en recordar que sempre “donen un consell en el moment precís” i alimenten la imaginació. Amb aquesta idea com a fil conductor, la fira ha buscat acostar la lectura a públics de totes les edats.
La comunitat universitària ha tingut un paper central, no només com a públic, sinó també com a protagonista de presentacions, exposicions i tallers. Estudiants, docents, investigadors i creadores i creadors convidats han compartit experiències, processos i obres en un entorn obert i accessible.
Des de la Vicerectoria d´Extensió i Difusió de la Cultura s´ha insistit que un dels objectius clau era mostrar la diversitat del talent universitari, més enllà de la producció acadèmica: música, arts escèniques, arts visuals, poesia i projectes editorials s'han entrellaçat a la programació.
Als passadissos del Carolino, el flux de persones ha estat continu, amb becs d'assistència durant els caps de setmana. Expositors i públic han coincidit que el recinte es converteix aquests dies en un autèntic punt de trobada per als que busquen novetats editorials, activitats familiars i propostes culturals alternatives.
Assistència rècord i augment del públic jove
Una de les característiques més comentades d'aquesta edició ha estat la creixent afluència, sobretot de públic jove. Des de l'organització s'han manejat xifres que superen clarament les de la fira anterior, amb dies en què s'han registrat entre 3.000 i 4.000 visitants i caps de setmana amb cims de fins a 20.000 persones. Molts d'aquests moviments s'observen també a fires amb intensa programació, on l'interès del públic jove marca l'agenda.
Responsables de la Vicerectoria d'Extensió i Difusió de la Cultura han destacat que la resposta de l'estudiantat i de la joventut en general ha estat especialment cridanera, amb una participació molt activa en recitals, presentacions, projeccions i tallers creatius. Molts acudeixen en grup, recorren els estands i participen en activitats al llarg de tota la jornada.
Els expositors assenyalen, no obstant, que l'afluència varia segons el dia i la franja horària. Entre setmana, especialment als matins, el flux pot ser més tranquil, mentre que a les tardes i caps de setmana el recinte s'omple fins gairebé la seva capacitat. Aquesta dinàmica marca el ritme de vendes i d'interacció amb el públic a cada estand.
Des de l'àmbit editorial es valora que, malgrat les diferències horàries, la fira manté un nivell d'assistència que la situa com a una de les cites culturals més rellevants de Puebla. La presència de famílies completes, professorat, alumnat de diverses facultats i visitants d'altres estats reforça el pes regional de la trobada.
Algunes editorials i persones expositores han assenyalat que el repte continua sent mantenir l'interès en certs horarisperò reconeixen la bona organització de l'esdeveniment i la importància de disposar d'un espai estable per al foment de la lectura i el contacte directe amb els lectors.
Llibres que marquen la programació: història, ficció i màrqueting editorial
Entre les presentacions més comentades, destaca la participació de l'escriptor de fantasia i terror Daniel SanMateo, que va donar a conèixer el seu llibre “El futuro fue ayer”. És una col·lecció de relats que es mouen entre el cyberpunk i l'experimentació narrativa, amb reflexions sobre el misticisme, el temps, la vida i la mort, en un to que dialoga amb sensibilitats contemporànies.
Al terreny de la narrativa històrica, l'il·lustrador i autor José Luis Pescador va presentar “La caiguda de Tenochtitlán”, un projecte que combina documentació històrica, referències visuals a l'obra de José Clemente Orozco i textos del segle XVI. L'obra, estructurada en diversos toms, aborda episodis clau de la Conquesta, com la massacre de Cholula, el paper de Malintzin a la presa de decisions i la trobada entre Moctezuma Xocoyotzin i Hernán Cortés.
Aquesta proposta gràfica i històrica cerca convidar les lectores i lectors a explorar noves fonts, revisitar el període de la Conquesta i qüestionar les interpretacions més difoses, obrint la porta a una visió més complexa dels xocs culturals.
A l'àmbit de la indústria editorial contemporània, l'autora Pilar Gordoa va presentar “L'art de conquerir lectors” al Fòrum Carolino. El seu llibre, estructurat en deu capítols, reuneix gairebé tres dècades d'experiència a màrqueting editorial, amb exemples pràctics i casos destudi que ajuden a identificar audiències, dissenyar campanyes i adaptar estratègies de promoció als canvis del mercat.
L'autora va remarcar que el màrqueting de llibres és un desafiament constant, tant per a grans segells com per a projectes independents, i que resulta clau comptar amb eines clares per arribar de manera efectiva a diferents perfils de lector.
Presentacions, fòrums i veus emergents
Durant els dies, la FENALI ha acollit una sèrie de presentacions que mostren la varietat de gèneres i enfocaments presents a la fira. Al Saló de Projeccions es va dur a terme la presentació de "La mirada de l'estat. Intel·ligència per a la seguretat nacional de Mèxic", de Jorge Alberto Vidal Urrutia, una obra que examina el paper dels aparells d'intel·ligència a l'àmbit de la seguretat nacional.
En paral·lel, el Fòrum Carolino es va convertir en espai per a la poesia amb “L'espina del paradís”, del poeta Víctor Manuel Toledo Contreras, qui va compartir amb el públic el seu treball líric i les reflexions que el travessen. La resposta de l'auditori va fer palesa l'interès renovat per la poesia, especialment entre assistents joves.
El Fòrum Llop ha servit com a plataforma per a noves veus literàries vinculades a la comunitat universitària. Un exemple va ser la participació d'Ángel García Andrade, estudiant de Sociologia a la BUAP, que va presentar el seu llibre “Sector 343” i va compartir la seva experiència personal en publicar la seva primera obra, despertant curiositat entre els que aspiren a recórrer un camí similar.
Més enllà dels noms consolidats, la programació ha apostat per posar el focus en autores i autors emergents, donant cabuda a projectes autopublicats, editorials independents i propostes que es mouen als marges dels circuits comercials més habituals.
Aquesta barreja de trajectòries consolidades i noves generacions ha contribuït que la fira es percebi com un espai obert per descobrir veus diferents, sense limitar-se únicament als grans llançaments editorials.
Poetes joves, slams i maratons de lectura
Un dels fenòmens més comentats de la FENALI BUAP 2026 ha estat el auge de la poesia entre el públic jove. Des de l'organització s'ha detectat un increment en la participació de poetes emergents i en l'assistència a recitals, fet que ha donat a aquestes activitats un pes inesperadament alt dins del programa.
Al Paranimf del Carolino va tenir lloc un Marató de Poesia en què van participar nombroses veus, des de creadores i creadors amb trajectòria fins a estudiants que es van animar a compartir els seus textos per primera vegada davant del públic. L?ambient, segons assistents, va combinar respecte, curiositat i certa emoció col·lectiva.
Al Fòrum Sonor es va celebrar el "Slam de Poesia. Veus Urbanes", una proposta que barreja poesia oral, performance i participació del públic. Aquest format, més dinàmic i proper a la cultura urbana, ha resultat especialment atractiu per a noies i nois que s'acosten a la literatura des del rap, l'spoken word o les xarxes socials.
La presència daquests espais ha reforçat la idea que la poesia continua sent un vehicle potent dexpressió, capaç d'adaptar-se a nous llenguatges i contextos sense perdre profunditat. A més, permet a molts joves reconèixer-se en discursos i problemàtiques que senten pròpies.
Responsables de la programació han assenyalat que aquest “despertar poètic” entre la joventut és una de les sorpreses més grates de l'edició, i obre la porta a incloure més propostes d'aquest tipus a fires futures.
Exposicions artístiques i un Carolino convertit en galeria
La fira no s'ha limitat als llibres: el segon pis del Carolino s'ha omplert d'exposicions impulsades per la Facultat d'Arts Plàstiques i Audiovisuals, que mostren el treball destudiants i egressats. Les mostres abasten diferents tècniques, temàtiques i enfocaments, convertint els passadissos en una mena de galeria itinerant.
Entre les exposicions destaquen títols com Flors, Morts i Memòria, AMASHI: arrels que formen l'ànima i Sala Fanzine, que proposen mirades diverses sobre la identitat, la memòria i els llenguatges gràfics alternatius. Cada projecte convida el visitant a aturar-se i observar amb calma, més enllà de l'anar i de la fira.
També criden l'atenció les propostes “Punk, Política i Pràxis” i “Arranca'm la vida: Als marges de Catalina”, que treuen el cap a la relació entre art, crítica social i relectures de personatges femenins. L'exposició Artistes Taronges i la mostra FETS per ser llegits completen un recorregut que combina reflexió estètica i compromís amb l'entorn.
Al primer pati del Carolino, la presència d'artistes convidades com la boliviana Alejandra Alarcón afegeix un matís internacional a la programació visual, ampliant els marcs de referència del públic assistent.
Tot això contribueix al fet que la FENALI es percebi no només com una fira del llibre, sinó com un festival cultural ampli, en què les arts visuals i l'experimentació plàstica dialoguen directament amb la literatura i la reflexió acadèmica.
Tallers, formació i participació activa del públic
La dimensió formativa també ha tingut un pes significatiu en aquesta edició. Al Saló Verd del Carolino, la Vicerectoria d'Extensió i Difusió de la Cultura ha coordinat una agenda de tallers oberts tant a la comunitat universitària com al públic en general.
Entre les activitats es troben tallers d'estampació en gravat i linòleum, caricatura, pintura, modelatge, collage i monotípia. Algunes de les propostes inclouen exercicis amb figures de fang, com el tradicional lobit, que connecten a les i els participants amb tècniques artesanals i plàstiques de forma lúdica.
Aquests tallers permeten que la fira no es limiti a l'experiència de comprar o fullejar llibres, sinó que ofereixi espais d'aprenentatge pràctic i experimentació artística. Moltes famílies i grups escolars estan atrets precisament per aquest tipus d'activitats.
A l'oferta de la Vicerectoria se suma la feina del personal de la xarxa de Biblioteques BUAP, que impulsa sessions de lectura, redacció i foment lector, buscant reforçar l'enllaç de la comunitat amb les col·leccions bibliogràfiques de la universitat.
El resultat és un entorn on els qui assisteixen no són únicament espectadors, sinó participants actius, ja sigui a través de l'escriptura, la il·lustració, la pintura o l'intercanvi d'idees als diferents fòrums i salons.
Foment de la lectura i tendències editorials
Des del sector editorial present a la fira s'ha posat l'accent a la importància de fomentar la lectura des de la infància. Segells especialitzats en literatura infantil i juvenil destaquen col·leccions de llarga trajectòria, com El Barco de Vapor, utilitzades des de fa dècades en centres educatius per acompanyar processos d'aprenentatge literari.
Les persones expositores coincideixen que la formació de lectors no és una cosa que passi de manera espontània, sinó que requereix del compromís de famílies, docents i institucions culturals. Fires com la FENALI ajuden a visibilitzar catàlegs, apropar autors al públic i generar experiències primerenques de contacte amb els llibres.
Pel que fa a tendències de lectura, algunes editorials han subratllat el creixent interès per la literatura asiàtica. Títols com a “Indigne d'ésser humà”, del japonès Osamu Dazai, figuren entre els més buscats, sobretot entre lectors joves que s'aproximen a aquests autors a través de la cultura pop, el màniga o les adaptacions audiovisuals.
La fira funciona així com un termòmetre de quins gèneres, autors i procedències estan connectant amb el públic, alhora que ofereix una plataforma perquè catàlegs menys visibles trobin els seus lectors.
Entre expositors hi ha consens que mantenir espais presencials de trobada al voltant del llibre segueix sent fonamental, fins i tot en un context marcat per l'auge del digital. El contacte directe amb llibreters, editors i autors aporta una dimensió que la pantalla no pot substituir del tot.
Organització, accessos i serveis per a visitants
L'organització de la FENALI BUAP 2026 ha posat especial cura a facilitar l'orientació del públic dins del Carolino. Per això, la universitat disposa de personal fàcilment identificable mitjançant ulleres o samarretes al·lusives a la fira, preparat per resoldre dubtes i guiar les persones entre els diferents fòrums i salons.
A més, s'ha habilitat un sistema mixt dinformació amb programa en format físic i digital. A l'entrada del recinte, visitants poden agafar un programa imprès, mentre que a diversos punts s'han col·locat codis QR que donen accés al mapa ia l'agenda completa des del telèfon mòbil.
La pàgina oficial de la fira, allotjada a fenali.buap.mx, reuneix la programació detallada, horaris d'activitats, dades de convidats i ubicació dels espais. Això facilita que el públic planifiqui la seva visita, seleccioneu activitats específiques i organitzi recorreguts per estands i exposicions.
Un element molt valorat és que totes les activitats de la fira són gratuïtes, cosa que elimina barreres econòmiques i permet que qualsevol persona interessada pugui acostar-se a l'oferta cultural. La fira manté un horari ampli, de 10.00 a 20.00 hores, amb activitats pràcticament contínues.
Els qui treballen a l'organització insisteixen que la gratuïtat i la diversitat de la programació són peces clau per consolidar la FENALI com a projecte de llarg recorregut, alineat amb la vocació pública de la BUAP i el seu compromís amb la difusió de la cultura.
En tancar aquesta edició, la FENALI BUAP 2026 es confirma com molt més que una simple fira del llibre: el Carolino s'ha convertit en un espai on conviuen història, reflexió crítica, creació literària, arts visuals i tallers participatius, amb una assistència que no deixa de créixer i una presència juvenil cada cop més visible. La combinació de presentacions d'obres, poesia, exposicions, formació i accés gratuït consolida aquesta cita com un dels principals motors culturals de Puebla i com un referent en l'impuls sostingut de la lectura i la creació en l'àmbit universitari.
