El Febrer Negre 2026 a Palma torna a situar la capital balear al mapa de les grans trobades dedicades al gènere negre. Durant quatre jornades, la ciutat i el municipi de Binissalem s'omplen d'activitats que van de la reflexió acadèmica a l'oci cultural més proper, amb el crim com a fil conductor.
Durant aquests dies, el públic podrà gaudir de conferències especialitzades, projeccions de cinema clàssic, teatre interactiu i presentacions de llibres a diferents espais de referència, com la Biblioteca Can Sales, la llibreria Embat Llibres i la Casa Museu Llorenç Villalonga, gestionada per la Fundació Mallorca Literària. Una programació pensada tant per a lectors habituals de novel·la negra com per a aquells que s'acosten al gènere per curiositat.
Dates, seus i esperit del Febrer Negre
La setzena edició del festival se celebra de l'11 al 14 de febrer amb un calendari concentrat però molt variat. Palma acull bona part de les activitats, mentre que Binissalem se suma com a seu clau per a les propostes de dissabte, reforçant la dimensió insular i territorial de la trobada.
El festival no es limita a oferir trames detectivesques al?ús, sinó que planteja un enfocament més ampli sobre el noir: s'exploren les connexions entre diferents arxipèlags, es revisa la tradició criminal en català i s'analitza com la literatura i el cinema reflecteixen les desigualtats socials i els conflictes contemporanis.
Aquesta mirada plural converteix el Febrer Negre en un punt de trobada entre creadors, lectors i especialistes. Autors, professorat universitari, companyies teatrals i professionals del món del llibre comparteixen escenari amb un públic que hi participa activament, ja sigui en debats, firmes d'exemplars o propostes escèniques on es convida a investigar.
Amb el pas de les edicions, el certamen s'ha anat consolidant com una de les cites culturals més rellevants de les Illes Balears entorn del gènere criminal, situant Palma i Mallorca dins del circuit noir espanyol i europeu, amb una atenció especial a les veus que escriuen en català i castellà.
A més de la seva dimensió literària, el Febrer Negre manté un to proper i desenfadat, amb moments més distesos com el vermut de comiat, que funciona com a tancament informal i espai per continuar comentant lectures, pel·lícules i projectes futurs entre assistents i participants.
Dimecres 11 de febrer: obertura criminal a Can Sales
La jornada inaugural es concentra a la Biblioteca Can Sales, a Palma, un dels eixos principals del festival. Allí ho arrenca tot a les 18.00 hores amb una conferència que marca el to del programa d'aquest any, molt atent a la relació entre territori i relat criminal.
L'encarregat d'obrir el cartell és el professor Javier Rivero Grandoso, de la Universitat de La Laguna, que ofereix la ponència titulada «Crims insulars: l'evolució de tòpics a la novel·la criminal canària». La seva intervenció proposa un recorregut pels motius característics del noir a les Canàries, alhora que ret homenatge al escriptor Alexis Ravelo, figura clau de la narrativa criminal a l'arxipèlag.
Aquesta xerrada permet establir paral·lelismes entre diferents territoris illencs i la manera com el crim s'hi narra, un diàleg que encaixa amb la voluntat del festival d'estendre ponts entre Mallorca, Canàries i altres espais insulars que comparteixen problemàtiques i paisatges literaris singulars.
Després de la conferència, la programació continua a la mateixa biblioteca amb una sessió de cinema negre clàssic. A les 19:00 hores està prevista la projecció de La jungla d'asfalt (La selva d'asfalt, 1950), dirigida per John Huston. Aquesta pel·lícula, peça fonamental del cinema noir, compta amb la participació de Marilyn Monroe i s'inclou al festival també com a gest de complicitat al centenari del seu naixement.
Amb aquesta combinació d'anàlisi acadèmica i recuperació d´un títol imprescindible del cinema negre, el primer dia del Febrer Negre proposa una immersió en les arrels del gènere, recolzant-se tant en la investigació universitària com en els clàssics de la gran pantalla.
Dijous 12 de febrer: teatre interactiu i noir a escena
El segon dia manté la Biblioteca Can Sales com a seu principal, però canvia de registre per apostar per les arts escèniques. A les 19.00 hores, el públic té una cita amb una proposta que barreja teatre i joc de recerca.
La companyia Teatrix presenta l'obra “La sospita”, un espectacle que es defineix com a híbrid entre teatre convencional i escape room. En lloc de limitar-se a observar, els assistents són convidats a implicar-se directament a la trama, assumint un rol actiu com a part de l'equip investigador.
Aquest format fa una volta de rosca al gènere negre sobre l'escenari, ja que la resolució del misteri depèn en gran mesura de la participació del públic. D'aquesta manera, el Febrer Negre no només mostra històries de crim i sospita, sinó que converteix l'audiència en protagonista del procés d'esbrinament.
Amb «La sospita», el festival demostra la seva intenció de explorar noves formes de comptar el noir, incorporant dinàmiques participatives que encaixen bé amb un públic divers i amb ganes de viure la ficció des de dins, més enllà de la butaca tradicional.
L'aposta per aquest tipus de teatre interactiu reforça la idea que el gènere criminal no es limita a la pàgina escrita oa la pantalla, sinó que també en pot trobar espais d'experimentació en directe, en contacte constant amb els qui assisteixen a la representació.
Divendres 13 de febrer: la narrativa criminal pren Embat Llibres
Divendres el focus es desplaça a la llibreria Embat Llibres, a Palma, que es converteix en punt de referència per al vessant més literari del Febrer Negre. La tarda s?organitza al voltant de tres presentacions consecutives de novel·la criminal, amb firmes i conversa amb els autors.
L'activitat arrenca a les 17:30 hores amb la presentació de El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca, acompanyat per l'escriptor Josep Vidal-Illanes. Aquesta primera sessió permet acostar-se a una proposta en català que s'inscriu a la tradició del noir però amb veu pròpia.
A continuació, a les 18.30 hores, pren el relleu Empar Fernández amb la seva novel·la «L'instant en què s'encenen els fanals», publicada per l'editorial Alrevés. En aquest cas, lautora estarà presentada per lescriptora Dora Muñoz, que ajudarà a contextualitzar l'obra ia dialogar sobre els temes i els personatges.
La franja de les 19:30 hores està reservada per a Aitor Marín, Que presenta «Serà per diners», en un acte conduït per Pere J. García, bibliotecari. Amb aquesta darrera cita, la llibreria es converteix en aparador de diferents veus de la narrativa criminal contemporània, tant en català com en castellà.
La tarda a Embat Llibres es configura així com una oportunitat per descobrir noves lectures, xerrar de tu a tu amb els autors i obtenir exemplars signats, cosa que sempre suma atractiva per als aficionats al gènere que segueixen de prop l'actualitat editorial.
Dissabte 14 de febrer: reflexió acadèmica i noir en català a Binissalem
La jornada de tancament porta el festival fins a Binissalem, concretament a la Casa Museu Llorenç Villalonga, un espai gestionat per la Fundació Mallorca Literària. Allà es concentra la programació de dissabte al matí, molt enfocada a l'anàlisi i la creació en català.
A les 10:30 hores està prevista una conferència a càrrec de Irene Solanich-Sanglas, professora de la Universitat de Vic. Sota el títol La generació dels 70 i la construcció del relat criminal en català, la ponent se centra en el paper dels autors sorgits als anys setanta en la consolidació del gènere negre en llengua catalana.
La seva intervenció suposa un repàs generacional i literari, en què s'estudien tant els temes recurrents com les innovacions formals i la manera com aquests escriptors han contribuït a normalitzar el noir dins del sistema literari en català.
Després de la conferència, aproximadament a les 11:30-11:35 hores, tindrà lloc la presentació i signatura de Malànimes, de Sebastià Bennasar, també a la Casa Museu Llorenç Villalonga. El mateix autor serà l'encarregat de parlar de l'obra, acompanyat d'Irene Solanich, que actua com a presentadora.
Aquest bloc final del programa posa l'accent a la producció criminal en català i en la importància de comptar amb espais específics per debatre-la i difondre-la, reforçant la connexió entre investigació acadèmica i creació literària.
Un festival noir que creua formats, llengües i territoris
Al llarg dels seus quatre dies de programació, el Febrer Negre combina recuperació de clàssics del cinema negre, reflexió acadèmica, teatre participatiu i presentació de novetats editorials. Aquesta barreja fa que el festival sigui atractiu tant per a especialistes com per a públic general.
Un dels trets més destacats és la atenció al context insular: des de la ponència dedicada a la novel·la criminal canària fins a la reflexió sobre la generació dels setanta en català, el certamen busca connexions entre diferents illes i explora com el territori condiciona la manera de narrar el delicte.
L´ús de dues llengües, català i castellà, es normalitza al llarg del programa, amb activitats i obres en ambdós idiomes. Això reflecteix la realitat cultural de Mallorca i del conjunt de lEstati permet que el públic s'acosti al gènere des de perspectives diverses, sense perdre de vista la dimensió local ni la projecció cap a la resta d'Espanya i Europa.
En el pla cinematogràfic, la presència de La jungla d'asfalt torna al primer pla un títol imprescindible del cinema negre clàssic, mentre que a l'àmbit teatral s'experimenta amb formats més immersius. En paral·lel, la presència d'autores i autors de diverses trajectòries assegura una panoràmica àmplia de la novel·la negra actual.
Amb aquest conjunt de propostes, el Febrer Negre 2026 a Palma es consolida com una cita que, més que limitar-se a programar actes, articula un autèntic espai de diàleg entre literatura, cinema, teatre i crítica social, convertint cada febrer en una ocasió idònia per retrobar-se amb el costat més fosc –i més estimulant– de la cultura.