El novel·lista cubà Juliol Travieso Serrano ha mort a l'Havana dissabte a la nit de 1 de novembre, als 85 anys, segons va confirmar l'Institut Cubà del Llibre. No s'han difós detalls sobre la causa del decés, comunicat que va arribar a través de canals oficials.
Considerat una veu més gran de la narrativa cubana, l'autor era Premi Nacional de Literatura 2021 i va signar tÃtols que van circular à mpliament dins i fora de la Illa, amb edicions a Espanya. La famÃlia ha decidit la cremació i un comiat en cerimònia privada.
Vida i formació
Nascut a l'Havana el 11 d'abril de 1940, es va llicenciar en Dret per la Universitat de l'Havana i va ampliar estudis a la Universitat Lomonósov de Moscou. El 1985 va obtenir el doctorat en Economia a l'Institut d'Amèrica Llatina de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
Va alternar la literatura amb el periodisme i la docència università ria, impartint classes a Cuba i en centres de Espanya, Rússia i Mèxic. Aquesta formació transversal es reflecteix en novel·les de carcassa ferma, cronologies precises i mirada social atenta a l'economia com a teló de fons.
Obra i temes recurrents
El seu catà leg, breu i molt treballat, inclou Per matar el llop (1987), Quan la nit mori (1998), La pols i l'or (1993), Plou sobre l'Havana (2004) i L'Enviat (2010). Són llibres de respiració llarga i pols narratiu sostingut, depurats a base de moltes reescriptures.
La pols i l'or explora la memòria del paÃs a través de la indústria sucrera, l'esclavitud i la religiositat popular, dialogant amb certes vetes del realisme mà gic sense perdre el rigor històric que vertebra la narrativa. A Plou sobre l'Havana, la ciutat apareix en una espera sense fi, amb personatges que oscil·len entre la supervivència i l'ètica mÃnima. En la Quan la nit mori y Per matar el llop reapareixen el poder, l'atzar, els pactes i els costos.
El seu mode de treball va ser auster i pacient: escrivia poc, corregia molt i buscava sovint la quietud de la nit per avançar. Aquest rigor va facilitar la seva circulació internacional: La pols i l'or es va reeditar a Espanya i Amèrica Llatina, mentre Plou sobre l'Havana va arribar a lectors de Brasil i Rússia.
CrÃtics i lectors han destacat el seu domini de la novel·la històrica i la seva capacitat per convertir l?anècdota domèstica en una metà fora del paÃs, amb personatges que negocien amb l?escassetat, la por i la resignació sense estridències ni consignes.
Reconeixements i condecoracions
La seva obra va ser distingida amb el Premi Mazatlán de Literatura (Mèxic) i el Premi de la CrÃtica Literà ria (Cuba), entre d'altres. El 2021 va rebre el Premi Nacional de Literatura, mà xim guardó a una trajectòria a les lletres cubanes.
En el pla institucional, va ser membre de la UNEAC i va rebre la Medalla de Combatent de la Lluita Clandestina (1985), la Distinció per la Cultura Nacional i la Ordre Aleksandr Pushkin del Govern rus, senyals d?una relació fluida amb les principals instà ncies culturals del paÃs.
Una veu i el mètode
En entrevistes, Travieso descrivia l'escriptura com una necessitat vital més que com a professió. Va lamentar no haver publicat més per dedicar temps a tasques que considerava poc útils, assumides per poder continuar treballant en el context que li va tocar viure.
Va publicar el seu primer llibre de contes a 1966 i va començar a cobrar drets d'autor el 1976. Solia escriure de nit, entre les 22.00 i les 02.00, buscant silenci per a afinar la veu narrativa, mentre combinava la creació amb la docència i el periodisme.
Reaccions oficials i comiat
Després de l'anunci de l' Institut Cubà del Llibre, el Ministeri de Cultura i la UNEAC van expressar el seu condol a familiars, amics i lectors, destacant la seva tasca com a professor, periodista i novel·lista.
La famÃlia ha optat per la cremació i una vetlla Ãntima. Tot i que no s'ha comunicat la causa de la mort, el llegat de l'autor ja impulsa homenatges i relectures de la seva obra en à mbits acadèmics i editorials, també amb ressò a Espanya i altres països europeus.
Queda l'estela d'un escriptor que va preferir la densitat a l'abundà ncia: novel·les d'arquitectura sòlida, oïda social i pols històric, llegides a banda i banda de l'Atlà ntic i reeditades a segells espanyols, on molts aficionats van redescobrir la seva narrativa sense ostentació, feta de vides comunes i memòria persistent.