Extremadura es disposa a convertir-se en un gran fòrum de lletres amb la VI Biennal de Novel·la 'Mario Vargas Llosa', que es desenvoluparà del 22 al 25 d'octubre amb Càceres com a epicentre i activitats a Badajoz i Trujillo. És la primera vegada que la trobada creua l'Atlàntic i se celebra fora d'Amèrica, un moviment que reforça la connexió cultural hispanoamericana i projecta la regió al mapa literari internacional.
La cita arriba recolzada per la Junta d'Extremadura i la Càtedra Vargas Llosa, amb un accent marcat en la participació pública i l'impacte en la vida cultural i econòmica local. A més, aquesta edició assumeix un caràcter especial: rendirà un homenatge pòstum Mario Vargas Llosa, amb actes pensats per celebrar el seu llegat i, alhora, impulsar noves veus de la narrativa en espanyol.
Programa i seus
El programa, ja desgranat al Gran Teatre de Càceres, combina homenatges, debats, recitals i trobades a teatres, llibreries i biblioteques, així com a espais oberts. La inauguració portarà per títol Mario, un peix a l'aigua i reunirà lectures i testimonis de figures com Ana Belén, Àngels Mastretta, Héctor Abad, Manuel Jabois, Magüi Mira, Ayanta Barilli, Juan Cruz, Juan Gabriel Vásquez, Pilar Reyes o Karina Sainz Borgo, amb intervencions presencials i per videoconferència de convidats com Aitana Sánchez-Gijón.
El Gran Teatre acollirà també els principals diàlegs literaris, amb noms propis del pensament i el periodisme cultural: Fernando Savater, Enric Krauze, Joan Gabriel Vásquez, Joan Manuel de Prada, Marta Fernàndez, Rubén Amón, Àngels Mastretta o Joan Lluís Cebrián, entre d'altres. L'objectiu és propiciar una conversa àmplia i serena sobre la novel·la contemporània i el seu paper a l'esfera pública.
En paral·lel, la Fundació Tatiana serà seu del cicle professional del sector editorial, un espai per a agents, editors i responsables de projectes on analitzar tendències i desafiaments de la cadena del llibre. Alhora, el Centre d'Arts Visuals Helga de Alvear obrirà la porta a la poesia performativa amb propostes de Violeta Gil, Elsa Moreno, Rossinyola i Juan Carlos Panduro.
La Biennal s'expandeix a Badajoz amb un cicle de novel·la històrica a l'Església de Santa Caterina, que comptarà amb autores i autors com Maria Reig, Jesús Sánchez Adalid, Fernando Iwasaki i Isabel Sant Sebastià; i amb un concert de la Orquestra d'Extremadura al Palau de Congressos, amb obres del compositor peruà Jimmy López.
Trujillo acollirà el cicle L'Ofici d'Escriure al Palau dels Barrantes-Cervantes, en col·laboració amb Zenda, amb la participació de Karina Sainz Borgo, José Carlos Llop, Patricia Soley i Luis Alberto de Cuenca. La programació es completa amb tallers infantils, exposicions i activitats lligades al Dia de les Biblioteques, pensades per apropar la literatura a tot tipus de públics.
Premi i finalistes
El Premi Biennal de Novel·la Mario Vargas Llosa, amb una dotació de 100.000 dòlars, reconeixerà la millor novel·la publicada en espanyol en els dos darrers anys. La decisió es donarà a conèixer el dia 25 al Gran Teatre de Càceres, en una cerimònia de cloenda que posarà el colofó a quatre jornades d'activitat literària intensa.
El jurat, presidit per Juan Manuel Bonet (exdirector de l'Institut Cervantes), va seleccionar sis obres finalistes que reflecteixen la diversitat temàtica i estilística de la narrativa en espanyol. La llista combina trajectòries consolidades amb apostes de forta personalitat, subratllant la vitalitat de l'ecosistema iberoamericà:
- Gustavo Faverón (Perú) — Minimosca
- Pola Oloixarac (Argentina) — Bad home
- Ignacio Martínez de Pisón (Espanya) — Castells de foc
- Sergio Ramírez (Nicaragua) — El cavall daurat
- David Uclés (Espanya) — La península de les cases buides
- Gioconda Belli (Nicaragua) — Un silenci ple de murmuris
L'agenda inclou un trobada amb els finalistes el 22 doctubre i un nodrit calendari de taules i converses amb escriptors, editors, acadèmics i lectors. Tal com ha subratllat Raúl Tola, director de la Càtedra Vargas Llosa, el propòsit del projecte no és només custodiar un llegat, sinó impulsar noves generacions i ampliar la presència internacional de la novel·la en espanyol.
A la presentació, la consellera de Cultura, Turisme, Joves i Esports, Victòria Bazaga, va incidir que la Biennal actua com palanca cultural i econòmica: dinamitza l'hostaleria i el comerç, potencia la visibilitat mediàtica de la regió i afavoreix l'accés del públic a la creació contemporània. Segons va destacar, Cáceres reforça la seva posició com capital hispanoamericana de la paraula i pont natural entre Espanya i Hispanoamèrica.
D'altra banda, Álvaro Vargas Llosa va recordar l'enllaç familiar amb Extremadura i va evocar la participació del seu pare al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida amb Odisseu i Penèlope, una memòria especialment significativa en aquesta edició de caràcter pòstum. El seu missatge va subratllar una idea clau: la literatura hispanoamericana deu continuar renovant-se, evitant convertir-se en estàtua, i la Càtedra pot ser un motor per donar visibilitat i vigència a nous autors.
La Biennal, de caràcter bianual des del 2014, consolida el seu prestigi amb un palmarès en què figuren David Toscana (2023), Juan Gabriel Vásquez (2021), Rodrigo Blanco Calderón (2019), Carlos Franz (2016) i Juan Bonilla (2014). Després de les seves etapes a Lima i Guadalajara, el desembarcament a Espanya en reforça una vocació iberoamericana que combina tradició i obertura al que ve.
Amb una combinació de homenatges, debats, música i tallers, i amb la vista posada en la participació ciutadana, aquesta edició situa Extremadura al centre de la conversa literària en espanyol. Dates, seus, jurat i finalistes perfilen una trobada que aspira a deixar empremta tant a l'agenda cultural com al teixit creatiu i econòmic de la regió.
