'Estàs als meus ulls' és la nova novel·la d'Angélica Morales que s'endinsa a la vida d'Hélène Roger-Viollet, una d'aquelles dones que la història ha relegat a un discret segon pla, malgrat una carrera plena de èxits al fotoperiodisme. Morales, reconeguda poeta i narradora, torna a acostar-se a l'univers femení en aquesta obra, donant veu a figures poc conegudes però essencials a la memòria col·lectiva contemporània. L'autora presenta el llibre a Saragossa i també el portarà a Terol com a part de la gira de promoció.
La història real d'Hélène Roger-Viollet suposa l'eix central del relat, una dona que va arribar a fundar la seva pròpia agència fotogràfica i va ser pionera a captar imatges de la Guerra Civil Espanyola. La seva tasca no es va limitar només a l'àmbit professional: va formar part activa de moviments feministes al París dels anys trenta i va lluitar pel dret al vot femení a França juntament amb figures com Louise Weiss. La seva biografia, però, es va veure marcada per un final tràgic: assassinada el 1985 pel seu marit i soci, Jean Fischer, en un crim que va sacsejar París.
Reescrivint una biografia oblidada
A la novel·la, Angélica Morales teixeix una trama de ficció al voltant de la figura d'Isabel Santolaria, la inspectora que va investigar l'assassinat de Roger-Viollet i que, anys després, s'enfronta a l'encàrrec d'escriure les memòries. A través de les indagacions i records de Santolaria, el relat rescata la fotògrafa més enllà de la seva condició de víctima, reconstruint la personalitat complexa d'una dona avançada al seu temps, apassionada per la seva professió i marcada per una vida personal plena de secrets, desamor i desafiaments socials.
La narrativa recorre tant la vida professional com els aspectes més íntims de Roger-Viollet. El seu matrimoni —deteriorat pel temps, l'enveja i la gelosia professionals del seu marit— serveix de teló de fons per abordar no només el drama personal, sinó també la misogínia i les dificultats que van haver d'enfrontar moltes dones en el passat per fer-se forat en professions dominades per homes. L'autora fins i tot afegeix l'element de l'optografia, una antiga pseudociència que afirmava que la darrera imatge vista quedava gravada a la retina, aportant un matís simbòlic i metafòric al títol de lobra.
Un viatge narratiu entre allò real i allò imaginari
Morales aprofita l'escassetat de documentació sobre la vida privada de Roger-Viollet per construir una història on realitat i ficció s'entremesclenAixí, es recreen episodis documentats com el pas de Jean Fischer per la Legió Estrangera, el treball d'Hélène cobrint conflictes internacionals i les seves relacions familiars. pols de la societat francesa de mitjans del segle XX i les transformacions en la professió del periodisme gràfic.
El llibre no només retrata una dona marcada per les dificultats i la violència de gènere, sinó també una emprenedora amb gran sentit de l'humor, visió per als negocis i un caràcter que desafiava els convencionalismes de l'època. Tot i els moments foscos, l'autora mostra una Roger-Viollet compromesa amb la seva agència i la seva vocació, decidida a deixar un llegat que encara avui és viu en forma de milers d'instantànies històriques.
El ressò de les dones oblidades
'Estàs als meus ulls' suposa també una reivindicació de la memòria històrica de tantes dones ignorades. Morales reconeix la necessitat de rescatar figures com la de Roger-Viollet, no només per com van morir sinó per tot allò que van aconseguir en vida. La novel·la es dirigeix especialment a un públic femení i jove, abordant la pregunta de què passarà amb la transmissió de la passió lectora quan desapareguin les grans generacions de lectores veteranes.
El llibre barreja feminisme, memòria històrica, suspens i drama personal, oferint una història que busca fer justícia a les dones la biografia de les quals mereixia un lloc destacat en la nostra cultura. A més, reflecteix l'evolució del llenguatge narratiu mateix, adaptant-se a les noves sensibilitats dels lectors més joves, i subratllant la importància del testimoni visual —les fotografies— com a manera d'entendre la història i la societat.
Morales aconsegueix així no només mantenir viu el record d'Hélène Roger-Viollet, sinó també plantejar un debat necessari sobre el oblit, la memòria i el paper de la dona a les arts i les lletres.