L'escriptora bilbaïna s'ha alçat per majoria amb el Premi Eurostars Hotels de Narrativa de Viatges gràcies a la seva obra Guia de llocs que ja no existeixen, un reconeixement que arriba amb una dotació de 25.000 euros i que la torna a situar al centre de l'actualitat literària.
El guardó es va lliurar a la terrassa del Eurostars Grand Marina (5 estrelles) a Barcelona, en un acte amb presència nodrida de figures del món cultural, artístic, polític i empresarial; la vetllada va comptar amb Màrius Carol com a mestre de cerimònies i amb el suport exprés de RBA Llibres i la Universitat de Barcelona.
Una decisió majoritària i una gala que reivindica la narrativa de viatges
Durant la cerimònia, Amancio López Seijas, president del Grup Hotusa, va subratllar que el premi ha crescut fins a convertir-se en un referent de la literatura de viatges, una fita que impulsa l'organització a continuar estenent ponts entre la creació literària i la societat.
El responsable del grup hoteler va agrair l'assistència dels convidats i va destacar la col·laboració de les entitats que fan possible el certamen, amb una menció especial a RBA ia la Universitat de Barcelona. respatller ha estat clau per consolidar la vintena edició.
Una cartografia de memòria: així respira l?obra guanyadora
Guia de llocs que ja no existeixen proposa una travessia per territoris desplaçats pel temps: ciutats submergides per riuades, prats infantils devorats pel ciment, socs arrasats per la guerra i estacions que funcionen com a miralls de records. L?autora converteix cada vestigi en relat.
L'itinerari avança des de Bilbao cap a Damasc, creua els parem anglesos i arriba a Finisterre, es puja a l'Orient Express i arriba fins a Ghana; la geografia exterior dialoga amb una geografia emocional elaborada amb malenconia, nostàlgia i morrinya en clau de autoficció.
Freire va explicar que la seva vocació de viatge i paraula caminen juntes des de molt aviat, i que l'impuls de rescatar aquests escenaris que s'esvaeixen neix d'una constatació primerenca: els llocs estimats també desapareixen amb el pas dels anys.
Veu pròpia davant de la IA: l'estil com a trinxera
En la seva intervenció, l'autora va alertar d'una tendència a afavorir l'entreteniment per sobre del treball d'estil. Va defensar que preservar una veu singular és la millor manera que la literatura es mantingui viva davant de la Intel·ligència Artificial.
Des de la seva experiència en la direcció de màsters de creació literària, percep que molts autors joves escriuen mirant primer el desig immediat del lector; per a Freire, l'aposta ha de ser per un món propi i reconeixible, capaç de sobreposar-se a les lògiques d'homogeneïtzació que imposen les tecnologies.
Viatges iniciàtics i cops de realitat
La seva biografia viatgera va arrencar a l'adolescència, quan va arribar a Barcelona amb 14 anys rumb a Roma per cantar una missa criolla; des de llavors, confessa, va saber que el seu destí estaria lligat al trànsit ia l'escriptura.
Entre els episodis que van marcar la seva mirada apareix la riuada d'agost de 1983 a Llodio, que va arrasar la zona on vivia i va deixar seqüeles en molts nens, ella inclosa; aquesta experiència va acabar de fixar la necessitat de conservar els llocs perduts.
L'autora també reflexiona sobre el viatger contemporani i la despersonalització d'algunes destinacions per processos d'estandardització, una pèrdua del vell que no sempre porta una mica millor a canvi.
Trajectòria, lectures i reconeixements
Amb una carrera àmplia i diversa, Espido Freire és una de les veus més influents de la narrativa en espanyol: va guanyar el Premi Planeta amb 25 anys gràcies a Melocotones gelats, després del seu debut amb Irlanda, i ha publicat nou novel·les, llibres de contes, assajos, així com obres juvenils i infantils.
Ha rebut distincions com l'Azorín, l'Ateneu de Sevilla o el Premi de Llibre de Viatges de Llanes. Compagina l'escriptura amb la docència universitària, la tasca com a conferenciant i col·laboracions en mitjans com RNE, 20minuts, Antena 3 o El País Viajes; la seva obra està traduïda a nombrosos idiomes.
Entre les seves afinitats lectores destaca una debilitat per la literatura de viatges del segle XIX (tradicions anglesa i alemanya), noms com Mary Shelley, Oscar Wilde o Emilia Pardo Bazán, i referents més propers com Javier Reverte; també han pesat les seves rutes després de les empremtes de Jane Austen i les Brontë i lectures com Ocells que es queden, d'Eduardo Jordá.
El certamen, en xifres, i el full de ruta editorial
Organitzat per Eurostars Hotel Company amb la col·laboració de RBA i la Universitat de Barcelona, el concurs va rebre 254 originals, l'edició amb més participació fins ara i un increment del 70% respecte a l'any anterior.
Per procedència, un 55% de manuscrits va arribar d'Espanya, un 40% d'Amèrica Llatina i un 5% d'altres països (Europa, Tunísia, Austràlia o Israel), fet que confirma la projecció internacional del premi.
L'obra guanyadora tindrà doble edició: una per als clients de la cadena hotelera i una altra per a llibreries, a càrrec de RBA, garantint així la seva presència tant al circuit turístic com al comercial.
Amb aquesta victòria, l'autora bilbaïna reforça una trajectòria marcada per l'exploració del viatge i la memòria, mentre el Premi Eurostars Hotels confirma el seu paper com a plataforma de referència per a la narrativa de viatges i com a punt de trobada entre escriptors i lectors.
