El XVII Premi Màlaga d'Assaig ja té nom propi: «Aparador. Pedagogia de la modernitat», del docent i historiador de l?art Iñaki Gómez Álvarez. L'obra, que parteix d'un record infantil aparentment senzill, converteix el gest d'aturar-se davant d'un vidre en una reflexió àmplia sobre com aprenem a mirar, desitjar i entendre el món contemporani.
La presentació oficial del llibre, celebrat al Saló dels Miralls de l'Ajuntament de Màlaga, ha reunit representants institucionals, responsables editorials i el mateix autor. L'acte ha servit no només per escenificar el lliurament del premi, sinó també per subratllar el pes que aquest guardó ha adquirit al panorama de l'assaig a Espanya i la seva connexió amb debats actuals sobre cultura visual, memòria i educació.
Un assaig guanyador sobre la pedagogia de la mirada
«Aparador. Pedagogia de la modernitat» s'ha alçat amb el XVII Premi Màlaga d'Assaig Josep Maria González Ruiz després d'imposar-se entre 60 manuscrits presentats, el doble que a l'edició anterior. El llibre pren forma a partir d?una escena primerenca: un nen que, camí de l?escola i mentre espera l?autobús, es queda fascinat davant els aparadors d?una impremta plena de llibres il·lustrats, enciclopèdies d?art i novel·les.
Des d'aquest record, convertit gairebé en imatge fundacional, Gómez Álvarez n'elabora una teoria de la mirada quotidiana. L'aparador deixa de ser només una superfície de vidre que exhibeix mercaderies per transformar-se en un dispositiu simbòlic carregat de significats. L'assaig el presenta com una eina pedagògica que ha contribuït, juntament amb altres suports visuals, a ensenyar diverses generacions a relacionar-se amb els objectes, les imatges i la ciutat.
El jurat ha destacat l'obra per "l'originalitat i l'encert del tema triat", en convertir aquest element arquitectònic corrent -el front de vidre dels comerços- a l'eix d'una reflexió antropològica i cultural. El llibre explora les diferents experiències del passejant que s'atura davant d'un aparador i com aquest gest mínim revela desitjos, pors, aspiracions i codis socials.
Per a l'autor, la infància abocada al vidre funciona com una mena de pedagogia silenciosa: els nens observen, imaginen i organitzen el món a partir del que veuen darrere del vidre. Aquesta educació visual, sosté l'assaig, té una empremta profunda en la manera com es construeix la identitat personal i col·lectiva a les societats occidentals.
La presentació a l'Ajuntament de Màlaga
L'Ajuntament de Màlaga ha estat l'escenari de la presentació pública del llibre guanyador, en un acte que reforça la vocació institucional del premi per donar suport al gènere assagístic. La trobada ha tingut lloc al Saló dels Miralls, un dels espais més emblemàtics de la casa consistorial.
A la taula hi han intervingut l'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre; la regidora de Cultura i Patrimoni Històric, Mariana Pineda; el director de l'editorial Pàgines d'Escuma, Juan Casamayor; i l'assagista premiat, Iñaki Gómez Álvarez. Cadascú ha aportat una perspectiva diferent sobre el significat del llibre i del guardó dins del circuit cultural espanyol.
De la Torre ha felicitat tant l'autor com l'editorial, tot subratllant que el tema escollit «motiva la reflexió» i que li sembla, en les seves paraules, no només original, sinó especialment encertat. A més, l'alcalde ha recordat que gairebé tothom es pot reconèixer en l'experiència de quedar-se davant d'un aparador, una vivència compartida que l'assaig converteix en matèria de pensament.
Per part seva, la regidora de Cultura ha emmarcat el premi dins de les polítiques municipals per reforçar l'assaig com a eina d'anàlisi crítica. La presència de responsables públics a la presentació reforça la idea que el Premi Màlaga d'Assaig és una aposta estratègica per part de la ciutat per fomentar la reflexió sobre la realitat contemporània.
Juan Casamayor, al capdavant de Pàgines d'Escuma, ha posat l'accent a la dimensió emocional del llibre. Ha assenyalat que la infància de molts lectors està marcada per «aquest desig de qui s'ha aturat alguna vegada davant d'un aparador», i ha convidat a mirar la ciutat d'una altra manera: com un entramat de vidres que componen una mena de museu urbà de la vida quotidiana.
Un autor entre docència, art i memòria visual
Iñaki Gómez Álvarez (Madrid, 1968) arriba a aquest reconeixement amb una trajectòria vinculada a la història de l'art, l'educació i la crítica cultural. Professor de secundària, ha treballat també com a guia d'exposicions i com a crític en publicacions especialitzades, cosa que li ha permès creuar mirada acadèmica i experiència directa amb el públic.
El seu research s'ha centrat en els anomenats museus imaginaris, les enciclopèdies d'art i la recepció social de les imatges. «Aparador. Pedagogia de la modernitat» neix, en paraules del mateix autor, com una mena de derivació de la seva tesi doctoral, centrada en les reproduccions fotogràfiques i en com les persones s'hi relacionen.
A la presentació, Gómez Álvarez s'ha mostrat sorprès i agraït per la decisió del jurat, i ha reivindicat el valor dels instants quotidians que gairebé mai no es registren. Ha explicat que milers de petites experiències de bellesa es perden perquè no aconsegueixen articular-se en una manera de veure el món compartible, i que el seu assaig intenta precisament rescatar aquest tipus de descobertes mínimes.
L'autor també ha parlat de la inevitable càrrega de nostàlgia que travessa el llibre. Per ell, la mirada enrere no és un simple exercici sentimental, sinó una manera de pensar el present: la nostàlgia com a dolor pel que es coneix, per allò que està succeint sense que un pugui participar plenament. Aquest matís us permet connectar la memòria dels vells aparadors amb les inquietuds d'una època saturada de pantalles.
Entre les influències intel·lectuals que planegen sobre el text, Gómez Álvarez cita noms com ara Montaigne o John Berger, autors que han pensat en profunditat l'experiència de mirar i la relació entre imatge, cos i societat. El resultat és un assaig que combina rigor conceptual i prosa accessible, segons ha subratllat el jurat.
De l'aparador físic a les pantalles del segle XXI
Un dels fils centrals del llibre és el trànsit des dels aparadors tradicionals fins a les pantalles contemporànies com a nous vidres de la vida pública. L'assaig no es limita a una mirada nostàlgica cap a les vitrines abans, sinó que estableix ponts entre aquestes superfícies de vidre i els dispositius electrònics que avui organitzen bona part de la nostra atenció.
L'autor s'atura especialment a la ciutat de Chicago, els aparadors històrics del qual —des dels grans magatzems Marshall Field's fins a escenes evocades per quadres com «Nighthawks» d'Edward Hopper— serveixen de laboratori per analitzar la relació entre comerç, espai urbà i discursos socials. Segons el text, aquests punts de llum a la trama de la ciutat van arribar fins i tot a funcionar com a escenari de conflictes polítics i tensions socials, especialment a la dècada de 1960.
Des d'aquesta perspectiva, observar un aparador no és un gest innocent: és una manera de llegir la ciutat i les seves desigualtats, de veure com es construeix el desig col·lectiu i com s'escenifiquen les promeses de la societat de consum. L'assaig sosté que qui es para a mirar a través del vidre, ja sigui des del carrer o des de l'interior de la botiga, participa en una fenomenologia de l'experiència urbana.
El llibre enllaça aquesta reflexió amb el present marcat per l'omnipresència de mòbils, ordinadors i televisors. Aquestes pantalles, planteja Gómez Álvarez, actuen com nous aparadors del segle XXI, en què seguim aprenent a desitjar ia relacionar-nos amb l'entorn, encara que ara des de la lògica dels algorismes i la hiperconnectivitat.
A nivell educatiu, el volum compara l'impacte social dels aparadors amb el de les pissarres digitals i altres recursos audiovisuals de l'aula. Lluny de ser simples adorns comercials, les vitrines urbanes haurien exercit durant dècades una funció pedagògica silenciosa, especialment sobre nens i adolescents, que recorren la ciutat «com a petits flâneurs» a la recerca de descobriments visuals.
La decisió del jurat i la dotació del guardó
El XVII Premi Màlaga d'Assaig és convocat per l'Ajuntament de Màlaga, a través de l'Àrea de Cultura i Patrimoni Històric, en col·laboració amb l'editorial Pàgines d'Escuma, que s'encarrega de la publicació de l'obra guanyadora. Aquesta edició ha registrat 60 originals, una xifra que duplica la de l?any anterior i que reflecteix l?interès creixent pel certamen.
La sentència es va fer pública el desembre del 2025, després de la deliberació d'un jurat presidit per la directora general de Cultura de l'Ajuntament, Susana Martín Fernández. El panell el completaven la catedràtica i assagista Estrella de Diego; l'escriptora i assagista Espido Freire; el catedràtic i assagista Javier Gomá, i l'escriptor i responsable de la Casa Gerald Brenan, Alfredo Taján. Tots ells van optar per distingir la proposta de Gómez Álvarez per majoria.
A l'acta, el jurat subratlla la rellevància del tema escollit i la manera com l'assaig il·lumina un element funcional i popular com l'aparador, mostrant que, malgrat la seva senzillesa aparent, ha complert una funció pedagògica clau en les societats occidentals durant l'últim segle, amb un efecte particular sobre la mirada infantil.
L'obra guanyadora no només aconsegueix la seva publicació al catàleg de Pàgines d'Escuma, sinó que en rep una dotació econòmica de 10.000 euros, quantitat que consolida el Premi Màlaga d'Assaig com un dels reconeixements més ben valorats al seu àmbit dins d'Espanya. L'Ajuntament ha incidit en el caràcter divulgatiu del premi i en la capacitat per acostar l'assaig a un públic ampli.
El llibre ja ha arribat a les llibreries, però, com ha assenyalat el mateix autor, la seva veritable lliçó continua succeint «davant del vidre»: en aquest diàleg quotidià entre allò que la ciutat mostra i allò que cada persona decideix mirar. A l'aturar-se, encara que sigui uns segons, davant d'un aparador, se n'activa un microdescobriments de bellesa que l'assaig intenta rescatar de l'oblit.
Un premi consolidat al mapa de l'assaig a Espanya
Creat el 2007 i batejat en memòria de José María González Ruiz, el Premi Màlaga d'Assaig ha anat guanyant pes tant en nombre de participants com en projecció internacional. Des de les primeres edicions, la presència de manuscrits procedents d'Amèrica Llatina ha estat significativa, amb autors argentins, mexicans i peruans entre els guardonats.
El palmarès del certamen reflecteix la varietat temàtica i el caràcter híbrid del assaig contemporani. Entre altres, han estat reconeguts el cordovès Vicente Luis Mora amb «Pasadizos» a la primera edició; l'argentí Blas Matamoro i el mexicà Ignacio Padilla en convocatòries posteriors, així com autors que han explorat territoris fronterers del pensament, des de la literatura fantàstica fins a la reflexió política i social.
En aquesta trajectòria s'inscriuen propostes com les de David Roas, centrada en allò fantàstic; Cristián Crusat, que va abordar l'autoficció; o Remeis Zafra, que va investigar la relació entre creativitat i gènere. També hi figuren treballs que s'han aturat en conceptes com l'espera, la realitat no contemplada o les tensions del llenguatge en societats pluricéntriques.
Entre altres títols destacats hi ha La lira de les masses, de l'escriptor i crític peruà Rodríguez-Gaona; «Agitació. Sobre el mal de la impaciència», de l?assagista Jorge Freire; «Caos, virus, calma. La Física del Caos aplicada al desordre artístic, social i polític», de Núria Perpinyà; o «La impostora. Quadern de traducció d?una escriptora». Més recentment, han estat distingits Arquitectura de les petites coses, de l'arquitecte madrileny Santiago de Molina; Ferida Fecunda, de l'autora argentí mexicana Sandra Lorenzano; i «Flaubert a la carta», del tenerifenc Antonio Álvarez de la Rosa.
Aquest recorregut evidencia que el guardó malagueny ha buscat, edició rere edició, estendre ponts entre autors i lectors entorn de temes que combinen reflexió teòrica i connexió amb la vida diària. Aquest any l'elecció d'un llibre centrat en els aparadors encaixa en aquesta línia: un objecte familiar convertit en porta d'entrada a qüestions més àmplies sobre ciutat, desig i aprenentatge.
A dia d'avui, el Premi Màlaga d'Assaig es considera un dels referents del gènere a nivell espanyol i europeu, tant per la qualitat de les obres seleccionades com pel suport institucional i editorial que el recolza. La seva evolució apunta a un espai on conviuen la recerca acadèmica, l'experimentació literària i l'interès per arribar a un públic curiós per entendre millor el món que l'envolta.
Amb l'elecció de «Aparador. Pedagogia de la modernitat», el premi reforça la seva aposta per mirades singulars sobre allò quotidià, capaços de descobrir, en un simple vidre de botiga, una finestra a la manera com construïm les nostres ciutats, els nostres desitjos i la nostra memòria col·lectiva.
