Entre riscos i realitats: els millors llibres sobre drogues
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les drogues són «tota substància amb potencial per prevenir o guarir una malaltia». No obstant això, a l'argot col·loquial, aquest terme és utilitzat per referir-se a les substàncies psicoactives, i, de manera més concreta, a les drogues il·legals, les quals solen consumir-se sense fins terapèutics, autoadministrats i amb l'objectiu de sentir plaer.
El problema que aquest terme sigui usat en ambdós contextos és la fina bretxa que separa allò legal de l'il·legal. Al mateix temps, la producció i el consum de drogues il·lícites provoca el moviment de tot un mercat desregulat, un ambient on cada dia corren perill les vides de milions de persones. Per conèixer-ne més, et deixem una llista amb els millors llibres sobre drogues.
Però primer, una mica de context
L'origen del consum massiu de drogues
Les drogues sempre han format part de la realitat humana. Des de temps immemorials, els sacerdots de diverses tribus les van utilitzar per assolir estats alterats de consciència, arribar als esperits i comunicar-se amb els seus ancestres. Tot i això, les drogues que coneixem avui dia es van implementar primer a l'entorn clínic, on eren implementades per tractar una àmplia varietat de símptomes.
Drogues com l'opi, la marihuana, la cocaïna, l'MDMA o l'LSD continuen sent part de l'arsenal psiquiàtric, però el consum fora d'aquest entorn continua sent il·legal. No obstant això, hi ha altres substàncies, com el cafè, l'alcohol o la nicotina, que són regulades i legalment subministrades a la població mundial. Aquest comportament deixa una pregunta a l'aire: quins són els criteris per a la prohibició?
Sobre els veritables criteris per a la prohibició de les drogues
sent que l'alcohol, el tabac, el cafè i el sucre són igualment addictius i nocius per a l'ésser humà que, per exemple, l'heroïna i la cocaïna, per què les primeres drogues esmentades gaudeixen de l'estandardització, mentre que les darreres són relegades a la il·legalitat? Sense ànims de defensar cap consum que generi addiccions o malestar, cal ressaltar que els criteris que mantenen en la foscor les drogues dures no són sanitaris, sinó polítics i socials.
Aquí podríem citar el cas de la marihuana, que va ser criminalitzada als EUA. UU., en gran part, per campanyes racistes associades a immigrants mexicans i comunitats afroamericanes. D'altra banda, l'opi va ser prohibit a finals del segle XIX a països occidentals, fins a cert punt, a causa de tensions amb immigrants xinesos.
En resum: algunes drogues legals com l'alcohol i el tabac tenen un mercat establert i generen impostos per als governs. Són perilloses i addictives, però estan regulades perquè representen una font d'ingressos.
Millors llibres sobre drogues
Tot sobre el consum de les drogues i les seves conseqüències en la salut, com superar l'addicció a les drogues: com superar les addiccions (2022), d'Angus Miller
L'addicció a les drogues sol ser tractada com una malaltia. Això passa perquè una persona addicta no és totalment conscient de si mateixa, no és capaç de cuidar-se o protegir altres. un ésser humà que pateix una addicció sol perdre els seus treballs, afectes i, en general, el rumb de la seva pròpia existènciaAquest llibre busca ajudar individus i famílies a sortir del focus de les addiccions.
A les seves pàgines és possible trobar títols com «Tot sobre el consum i els tipus de drogues», "Conseqüències a la salut", "Com saber si una persona està addicta a les drogues", "Com es veuen afectats els adolescents per les drogues", o "A superar l'addicció a les drogues". El primer pas per solucionar un problema és reconèixer la dificultat en qüestió, cosa que afirma l'autor.
Història general de les drogues (1999), d'Antonio Escohotado
És una obra monumental que recorre l'enllaç entre els éssers humans i les substàncies psicoactives des de l'antiguitat fins a l'era contemporània. Antonio Escohotado, filòsof i sociòleg espanyol, ofereix una anàlisi exhaustiva que abasta aspectes històrics, culturals, mèdics i polítics de les drogues, allunyant-se dels clixés moralistes que han dominat el discurs oficial.
Al llarg del llibre, Escohotado documenta l'ús ritual, medicinal i recreatiu d'aquestes substàncies a diferents civilitzacions —des de les cultures xamàniques fins a la farmacologia moderna— i posa en evidència com la percepció sobre les drogues ha estat modelada més pel control social i polític que no pas per criteris científics.
El poder de les addiccions (2024), de Pedro Tomás Martínez i Mari Carmen Tomás Martínez
Aquest és un assaig que aborda els principis de l'addicció, abraçant aspectes teòrics, personals i pràctics. Els elements que componen l'obra ajuden el lector a comprendre el fenomen de l'addicció, des de l'etimologia del terme fins a les vies de recuperació que pot seguir una persona que vulgui abandonar el món de les drogues. El document inclou investigacions i testimonis.
Aquest text ha esdevingut un recurs molt valuós, tant per a persones directament afectades per addiccions, com per a professionals que es dediquen cada dia a prestar la seva ajuda a subjectes addictes i les seves famílies. No és un secret que el procés de curació tendeix a ser dolorós i angoixant, però comptar amb eines ho torna una mica més digerible.
Guia per a l'avaluació i el tractament de les addiccions (2017), de P. Levounis i, E. Zerbo
Aquesta és una guia dissenyada per a professionals, independentment del nivell de formació, per tractar pacients amb casos d'addicció. El contingut està dividit en tres grans blocs: Fonaments de l'addicció, substàncies i comportaments, i tractament. Els autors hi aborden aspectes com «La neurobiologia de l'addicció» i «Com reconèixer i tractar la intoxicació, la síndrome d'abstinència i l'addicció a substàncies com l'alcohol».
Així mateix, el llibre proposa solucions per tractar addiccions als esteroides, anabolitzants androgènics, les benzodiazepines, el cànnabis, els opiacis, els estimulants i el tabac, així com substàncies al·lucinògenes, inhalants o la cafeïna. També hi ha capítols específics sobre comorbiditats mèdiques i psiquiàtriques en comunitats específiques que són vulnerables.
