El poeta i professor de Huelva Enrique Zumalabe Ramblado s'ha convertit en protagonista de l'escena literària en aconseguir el 46è Premi Iberoamericà de Poesia Juan Ramón Jiménez amb el seu llibre Gramàtica del desordre. Es tracta d'una fita simbòlica per a la província de Huelva, ja que és la primera vegada que un autor nascut en aquest territori s'alça amb un guardó considerat un dels més rellevants en llengua espanyola dins del gènere poètic.
El reconeixement arriba després d'un procés de selecció molt competitiu, en què el jurat ha hagut d'escollir entre més d'un miler d'originals remesos des de diferents punts del planeta. El premi està dotat amb 25.000 euros -una de les quanties més altes a poesia a Espanya– i contempla, a més, la publicació del poemari, reforçant tant la visibilitat de l'obra com la projecció de la trajectòria del seu autor.
Una fallada històrica per a la poesia de Huelva
L'anunci de la decisió es va realitzar en un acte celebrat a la Diputació Provincial de Huelva, presidit per David Toscano, màxim responsable de la institució. Amb ell van intervenir l'alcalde de Moguer i president de la Fundació Zenòbia-Juan Ramón Jiménez, Gustavo Cuéllar; el director de la Fundació, Antonio Ramírez Almanza; i els membres del jurat d'aquesta edició, entre ells Aurelio Major, Juan José Téllez i María Jesús Ruiz Fernández.
Per primera vegada des de la creació del certamen el 1981, el guardó recau en un autor de la província. La institució provincial i la fundació que custodia el llegat juanramoniano subratllen que aquest desenllaç suposa un recolzament a la creació literària a Huelva i consolida la connexió entre el premi i el territori que va veure néixer el Nobel moguerenc.
Durant l'acte, Toscano va destacar que aquest reconeixement és, per a qualsevol poeta, “de les notícies més il·lusionants i emocionants que es poden rebre”. Alhora, va incidir que la cultura és una de les millors vies per “projectar la imatge de la província més enllà de les seves fronteres”, especialment a través d'un guardó amb repercussió internacional a l'àmbit hispànic.
El jurat va comunicar que la decisió no va ser senzilla a causa de la alta qualitat i varietat dels treballs rebuts. Tot i això, l'obra de Zumalabe va acabar imposant-se per unanimitat gràcies a la seva solidesa formal, la seva coherència interna i la manera com articula una mirada generacional reconeixible per a lectors de diferents edats.
«Gramàtica del desordre»: temps, generació i malenconia
el poemari Gramàtica del desordre va ser definit a l'acta del jurat com “una reflexió sobre el pas del temps”, sostinguda sobre una estètica que combina amb equilibri l'emoció i la dicció. Els responsables de la sentència ressalten que es tracta d'una obra que construeix un “retrat generacional” marcat per la diversitat de registres formals i per una “malenconia col·lectiva, commovedora i vital”.
Aquesta descripció situa el llibre en una línia de poesia que no es queda a la introspecció individual, sinó que obre l'experiència personal envers allò compartit. La malenconia que recorre els poemes no cau en el pessimisme absolut, sinó que s'acompanya d'una energia que manté viu l'enllaç amb la memòria, la pèrdua i la possibilitat de continuar avançant, fins i tot quan el desordre s'imposa a la vida quotidiana.
El mateix jurat ha assenyalat que a l'obra es percep un treball de llarg recorregut, fruit de gairebé una dècada d'escriptura i revisió. L'autor ha confessat que porta treballant al llibre des del 2018, polint textos, reorganitzant seccions i afinant el to fins a assolir una veu reconeixible i madura dins del panorama poètic actual.
Un dels punts més valorats ha estat la coexistència de diferents formes poètiques dins del mateix volum, cosa que genera un diàleg entre tradició i contemporaneïtat. El resultat, segons han assenyalat els membres del jurat, és un llibre que es pot llegir com a mapa sentimental d'una generació que ha travessat canvis socials, crisis econòmiques i transformacions tecnològiques sense renunciar a una mirada crítica i sensible.
Un premi amb participació rècord i abast internacional
L'edició número 46 del Premi Iberoamericà de Poesia Juan Ramón Jiménez ha marcat un nou màxim de participació, amb 1.031 obres presentades des d'Europa, Amèrica i altres continents. Després del procés de validació, es van acceptar finalment 955 poemaris, una xifra que confirma la consolidació del certamen internacional com a referència per a autors en llengua espanyola.
Espanya va ser el país amb més presència, amb 654 originals enviats des de diferents punts del territori. Al costat d'aquesta participació majoritària, destaca la forta representació iberoamericana: 88 poemaris procedents d'Argentina, 58 de Colòmbia, 49 de Mèxic i 30 de Xile, a més de 20 originals remesos des dels Estats Units.
Més enllà de l'àmbit estrictament hispanoamericà, el premi ha rebut obres de llocs tan diversos com Nova Zelanda, Etiòpia, Àustria o Algèria, cosa que reflecteix l'interès global que desperta la poesia en espanyol i el prestigi que ha anat adquirint aquest guardó amb el pas dels anys.
Els responsables del certamen, des de la Diputació de Huelva i la Fundació Zenobia-Juan Ramón Jiménez, han subratllat no només la quantitat, sinó també la "diversitat d'estètiques" presents als originals. A parer seu, els poetes estan apostant per territoris lírics molt diferents, ampliant horitzons formals i temàtics i mostrant la vitalitat de la poesia escrita avui en castellà.
La veu de les institucions: poesia, pau i llegat juanramonià
En la seva intervenció, el president de la Diputació, David Toscano, va voler emmarcar la decisió en el context actual, marcat per conflictes i tensions a diferents punts del planeta. Va assegurar que, en aquest escenari, “la poesia té un valor encara més profund”, perquè es configura com un llenguatge de pau, sensibilitat i trobada entre persones.
Toscano va destacar que la poesia serveix per recordar el que els éssers humans comparteixen per sobre de les diferències i per estendre ponts allà on altres aixequen fronteres. Aquesta visió entronca directament amb la vocació iberoamericana del premi, que aspira a reforçar la comunitat cultural al voltant de l'espanyol ia l'obra de Juan Ramón Jiménez.
Per la seva banda, l'alcalde de Moguer, Gustavo Cuéllar, va posar el focus a l'enllaç entre el certamen i el llegat del Nobel moguerenc. Va recordar que Juan Ramón Jiménez va ser no només un referent de la literatura universal, sinó també el símbol d'una forma de vida vinculada a la sensibilitat, la contemplació i la recerca espiritual que moltes vegades batega a la poesia.
Cuéllar va defensar que aquesta espiritualitat i aquesta intel·ligència emocional que travessen els textos poètics són difícils de reproduir per eines tecnològiques, insistint en la singularitat de lexperiència humana en la creació literària. També va subratllar que el premi s'ha convertit en un dels certàmens poètics més importants a nivell mundial, amb Juan Ramón Jiménez com a millor ambaixador.
La reacció d'Enrique Zumalabe: sorpresa, gratitud i trajectòria
El mateix Enrique Zumalabe va conèixer la notícia en un context del tot quotidià: va rebre la trucada de la Diputació mentre impartia classe com a professor dEducació Primària. Segons han relatat des de la institució, el poeta es va mostrar visiblement sorprès i molt agraït en conèixer que la seva obra havia estat escollida entre més de mil participants.
Zumalabe va reconèixer que pensava que no tenia possibilitats de resultar guanyador, precisament per la magnitud del premi i la competència internacional. Tot i aquesta impressió inicial, la seva constància a la feina sobre el manuscrit i la seva implicació amb el teixit cultural de Huelva han acabat trobant un suport molt significatiu.
Nascut a Huelva el 1977, l'autor ha compaginat la tasca docent amb una presència constant en diferents projectes literaris. Ha estat vinculat a iniciatives d'àmbit local com Psiqueactiva i La Cinta de Moebius, espais des dels quals s'ha dinamitzat la vida cultural de Huelva. També va col·laborar amb Uniradio, l'emissora universitària, en programes centrats en llibres i creació.
Pel que fa a la seva obra publicada, la Diputació de Huelva va editar el 2006 la seva plaquette acostament, i posteriorment van veure la llum els llibres A més del plor (2014) i La pluja o el matí (2018), tots dos a Edicions de la Illa de Siltolá. Part dels seus poemes i relats també han aparegut en antologies i revistes literàries, reforçant una trajectòria que fins ara s'havia mogut sobretot en circuits especialitzats.
Un guardó amb més de quatre dècades d'història
El Premi Iberoamericà de Poesia Juan Ramón Jiménez va ser creat el 1981 per la Diputació Provincial d'Huelva i la llavors Fundació Juan Ramón Jiménez, amb l'objectiu de rendir homenatge al Nobel moguerenc i impulsar la creació poètica en espanyol. Des de les primeres edicions, el certamen va cridar l'atenció del món literari per la serietat de les bases, la qualitat dels jurats i l'abast de la convocatòria.
A la dècada dels vuitanta, per exemple, el guardó ja comptava amb la participació de poetes reconeguts i va obtenir una repercussió destacada en revistes i suplements culturals. El 1982, el poeta granadí Javier Egea va ser un dels noms premiats per la seva obra Passeig dels Tristes, en una edició en què van concórrer diversos centenars de poemaris i en què van participar figures clau de la poesia espanyola de l'època com José Hierro, Félix Grande o Aurora de Barnús.
Amb el pas del temps, el premi va anar expandint el seu horitzó més enllà de l'àmbit nacional fins a convertir-se en un referent per a autors d'Espanya i Amèrica Llatina. Actualment poden concórrer escriptors de qualsevol nacionalitat sempre que les seves obres estiguin escrites en espanyol i siguin inèdites, fet que contribueix a la diversitat de veus que arriben al certamen.
A més de la dotació econòmica, la convocatòria garanteix la edició del llibre guanyador, un aspecte clau per a molts poetes que troben en aquest tipus de premis una via daccés al circuit editorial. Al llarg de les quaranta-sis edicions, el certamen ha servit tant per descobrir noves veus com per consolidar trajectòries literàries ja en marxa.
L'obtenció del premi per part d'Enrique Zumalabe s'inscriu així en una història llarga que vincula la província de Huelva amb la poesia en espanyol. El guardó reforça el paper de la Diputació i de la Fundació Zenobia-Juan Ramón Jiménez com agents culturals de referència a l'àmbit iberoamericà, alhora que apunta a la vigència de la figura de Juan Ramón Jiménez com a símbol de l'oralitat, l'escriptura i la memòria compartida.
Amb aquesta nova edició, el Premi Iberoamericà de Poesia Juan Ramón Jiménez confirma el seu paper com a punt de trobada entre generacions, geografies i sensibilitats diferents. L'èxit de Gramàtica del desordre i del seu autor de Huelva reforça la idea que la poesia, lluny de ser un gènere minoritari, segueix trobant lectors, estenent ponts entre països i obrint espais de diàleg en un moment històric en què, potser més que mai, calen paraules capaces de mirar el món amb calma i profunditat.
