Derrocant mites: els millors llibres sobre boxa
La boxa és considerada com un esport de combat i un art marcial, i és una de les disciplines més populars al món. En ell, dos contrincants lluiten, utilitzant únicament els punys protegits per guants especials. Els boxejadors, que barallen dins d'un quadrilàter dissenyat per a aquestes batalles, només poden colpejar el contrincant de la cintura cap amunt, i tot just durant unes quantes seqüències anomenades «assalts».
La boxa com a esport va ser afegit als Jocs Olímpics a l'antic segle VII, on es van exposar uns reglaments primaris que van ser revisats, actualitzats i tornats a presentar durant 1889 pel marquès de Queensberry, qui, entre altres detalls, va introduir l'ús dels guants.
Millors llibres sobre boxa
De la boxa (2015), de Joyce Carol
No s'ha dit poques vegades que el box no és per a dones. Però què passa quan és una dona, precisament, la que escriu un assaig que estudia i analitza la història de la boxa i les actituds que ha de tenir un boxejador per obtenir el triomf? Això és el que fa Joyce Carol. L'autora parla de com els nois pobres i tossuts es converteixen en supervivents en un món que els exigeix duresa.
Però aquí, la resistència va més enllà de suportar cops: uppercuts, ganxos drets o de dreta o jumps. La vida dins l'esport no és per a persones de caràcter fràgil, i Joyce Carol, igual que ho fessin Ernest Hemingway o Mark Twain al seu moment, va escriure un assaig que ho prova. Aquest és un llibre sobre els orígens del box, els seus exponents més grans i les lluites, tant externes com internes.
A Cerca De Muhammad Ali: història d'una amistat (2016), de Davis Miller
Aquesta no és exactament una autobiografia o un llibre sobre boxa, sinó la història secreta d'una llegenda explicada per ella mateixa a través de la visió d'un dels cronistes esportius més esmolats de tots els temps. Sobre Muhammad Ali s'ha escrit gairebé totperò sempre des de la perspectiva de la figura pública, i gairebé mai des de la d'aquell home que hi ha al darrere, amb els seus encerts i contradiccions.
És així com el llibre de Davis Miller es transforma en una entrada a l'estil de vida del llegendari boxejador. Segons explica, fa molts anys, Allà li va salvar la vida. Posteriorment, l'escriptor, que també és un boxejador aficionat, el va anar a visitar, i el va trobar malalt i vivint en una caravana al costat de la petita casa de la seva mare. Des de llavors, van formar una amistat estranya, duradora i lleial.
L'Edat d'Or de la boxa: 15 assalts de llegenda (2014), de Manuel Alcántara, Teodoro León Gross i Agustín Rivera
Aquest llibre es presenta com un tom curiós al bell mig d'un mar de volums sobre box. El seu estil treu el cap al literari, igual que les seves influències de forma i fons. Es diu al món de l'esport que la boxa té un deute històric amb l'art literari, i, potser, aquesta sèrie de cròniques escrites per Alcántara i coordinades per Gross i Rivera podria reivindicar els periodistes esportius.
El seu autor original, Manuel Alcántara, les va reunir entre 1967 i 1978 al diari Marca, i, malgrat que moltes van ser dictades per telèfon, l'autor no va fer mai un mal ús d'alguna paraula per emplenar espais. Davant d'aquesta actitud solia afirmar: «Jo crec, com sant Pau, que no és un dels meus escriptors favorits, que tota paraula ociosa ens serà tinguda en compte».
Urtain: Retrat d'una època (2024), de Felip de Luis Manero
Els llibres sobre les llegendes de la boxa —i de l'esport en general— solen ser també sobre el context històric d'aquesta persona, i com aquest les emmotlleu fins a tornar-les el que van ser. Aquest va ser el cas de José Manuel Urtain, un dels grans pesos pesants de l'era tardofranquista. Mitjançant les pàgines del llibre s'exposa la vida, l'ascens, les derrotes i com un poble hi va dipositar l'esperança.
En algunes ocasions, durant les crisis, els governs lliuren pa i circ per acontentar les masses. Però, de tant en tant, l'última cosa és més que un circ: és un pou d'anhels, somnis i ganes de guanyar alguna cosa i de tirar endavant, un reflex d'una societat trencada que ressent el seu estat i vol tornar a brillar. Més enllà de la història d'Urtain, aquest és un retrat històric després de Franco.
cops Baixos (2017), de David Gistau
Es tracta d'una novel·la protagonitzada per Alfredo, el propietari d'un gimnàs modest on entrena una nova promesa de la boxa. Tot i això, la seva vida canvia quan coneix Piñata, el cap d'una organització criminal amb qui té una trobada fortuïta. Posteriorment, aquest convenç el protagonista per treballar en un muntatge sentimental amb Magda López.
Ella és una presentadora de televisió vinguda si no vol recuperar la seva carrera i que, bàsicament, li va vendre l'ànima a Piñata. Afreto coneixerà tots els salons de l'alta societat espanyola, estrelles de rock, alts mandataris i gent de l'aristocràcia. Alhora, descobrireu que tots i cadascun d'ells deu alguna cosa a Piñata, i poden ser destruïts per ell en qualsevol moment.
Millors frases sobre boxa
-
«Al ring, hi ha un àrbitre que per al combat si un lluitador corre el risc de fer-se massa mal.
-
«Sóc un somiador. He de somiar i assolir les estrelles, i si perdo una estrella, agafo un grapat de núvols»: Myke Tyson;
-
«La boxa és com el jazz. Com millor és, menys persones ho aprecien»: George Foreman;
-
«Un autèntic campió es pot adaptar a tot»: Floyd Mayweather Jr;
-
«La boxa no tracta dels teus sentiments. Tracta de rendiment»: Manny Pacquiao;
-
«Per ser un campió has de creure en tu mateix quan ningú no ho farà»: Sugar Ray Robinson;
-
«Sempre hi ha una manera de millorar. Sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre»: Terence Crawford.