La rellevància d'un dels creadors més universals que ha donat la nostra terra torna a estar en boca de tots gràcies a un desplegament cultural que no té malbaratament. Resulta fascinant observar com, gairebé dos segles després de la seva partida, la figura de Francisco de Goya i Lucientes segueix esperonant la curiositat d'acadèmics i del públic general, demostrant que el seu pinzell encara té molta guerra per donar al panorama artístic actual.
Aquests dies es respira un ambient d'expectació amb magnificència, ja que les administracions han decidit posar tota la carn a la graella per reivindicar la vigència del geni de Fuendetodos. A través d'una sèrie d'iniciatives que barregen la tecnologia digital, la reorganització de pinacoteques i la investigació literària, s'està fent un camí que culminarà amb el bicentenari de la seva mort l'any 2028, una cita que promet situar Espanya com l'epicentre mundial de l'art.
La visió contemporània i el silenci dels espais
Una de les propostes més trencadores ha aterrat recentment a l'IAACC Pablo Serrano de Saragossa. Es tracta d'una intervenció de José Manuel Ballester que, sota el títol d''Espais ocults', proposa un exercici gairebé detectivesc en eliminar digitalment els personatges dels quadres més famosos de l'aragonès. En deixar els escenaris buits, l'espectador topa amb una atmosfera carregada de tensió i memòria que normalment passa desapercebuda pel pes de la narrativa humana.
Aquesta forma de mirar no és moc de gall dindi, ja que permet apreciar detalls dels fons i els paisatges que el mateix Goya mimava amb una tècnica avançada al seu temps. Segons els experts, en despullar d'acció obres com 'El 3 de maig', el que queda és un silenci sepulcral que emfatitza el drama d'una manera molt diferent de la tradicional. És, en definitiva, una invitació a redescobrir el patrimoni visual des d'una sensibilitat que connecta de ple amb la nostra època actual.
El projecte no es limita a les pintures més tètriques, sinó que també s'endinsa en el colorit dels cartrons per a tapissos i la cruesa dels gravats. En treballar sobre les sèries de 'Els Desastres de la Guerra', Ballester aconsegueix que el dolor no es vegi a les cares, sinó a l'entorn que queda després de la violència. Aquesta mostra estarà disponible per al gaudi de tots fins al pròxim 12 d'octubre a la capital aragonesa, sent una de les parades obligatòries per entendre aquest nou enfocament sobre el mestre.
La reordenació del Prado i el valor dels cartrons
Per la seva banda, el Museu del Prado no s'ha quedat enrere i ha decidit fer una volta de rosca a la presentació dels seus fons. Les sales que contenen els cartrons per a tapissos han estat reorganitzades perquè puguem seguir, gairebé sense pestanyejar, l'evolució de l'artista durant les dues dècades de servei a la cort. És una oportunitat d'or per contemplar com aquell jove que va arribar a Madrid va ser polint el seu estil propi fins a esdevenir el referent que tots coneixem avui.
En aquestes sales, la pinatoteca madrilenya ha reunit la gran majoria de les peces que van decorar els palaus reials de El Escorial i El Pardo. Veure aquestes obres de manera continuada ens permet adonar-nos que Goya no només pintava escenes costumistes per passar l'estona, sinó que ja aleshores introduïa una ironia subtil i un maneig de la llum que se les portava. A més, s'han inclòs radiografies i reproduccions d'estampes que ajuden a entendre la feina que hi havia darrere de cada llenç abans de convertir-se en tapís.
El recorregut es complementa amb un passeig per l'art del segle XVIII, on a més a més de pintura es poden veure mobles i objectes que recreen l'ambient palatí de l'època. Resulta molt il·lustratiu veure les obres en el seu context, entenent que la personalitat creativa del pintor es va anar forjant entre les exigències dels reis i el propi afany d'experimentació. No hi ha dubte que aquesta nova disposició ajuda a fer que el visitant no es perdi ni un detall d'aquest període tan vibrant.
Lletres que rescaten mites i misteris històrics
La literatura també ha volgut aportar el seu granet de sorra a aquest fenomen. Autors com Sergio del Molino han posat el focus en personatges que havien quedat a l'ombra del mite, com és el cas de Rosario Weiss. En la seva obra recent, s'explora la vida d'aquesta artista que va ser deixebla i confident de Goya durant els seus darrers anys a l'exili francès. Cal agrair que es rescatin aquestes històries, ja que Rosario no només va ser una gran pintora, sinó que va representar el costat més humà i familiar del geni a Bordeus.
Un altre tema que segueix aixecant passions és l'enigma que envolta les restes mortals. La investigació literària de Miguel Barrero s'endinsa en el macabre i fascinant misteri de la desaparició del crani de l'artista, un succés que sembla tret d'una novel·la de suspens però que va passar de debò. A través de la figura del cònsol Joaquín Pereyra, es reconstrueixen les gestions per repatriar el cos a Espanya a finals del segle XIX, topant amb una tomba on hi faltava una peça fonamental.
Aquests llibres aconsegueixen que mirem el personatge més enllà dels llibres de text, mostrant-nos un home que patia per la seva salut, que es preocupava pels seus i que, malgrat la seva sordesa, mai no va deixar d'estar connectat amb el món. La imatge del artista turmentat i esquerp es matisa ara amb relats que ens parlen de la seva intimitat i de com el seu llegat va ser recollit per hereus intel·lectuals que la història oficial, de vegades per distracció o per prejudicis de gènere, va decidir deixar de banda.
Finalment, la posada en marxa de la Comissió Nacional per al Bicentenari a la Cartoixa d'Aula Dei marca l'inici d'un compte enrere ple de projectes il·lusionants. Amb la mira posada el 2028, es planegen exposicions immersives i la cessió d'obres del Prado a diferents punts de la geografia espanyola perquè l'aragonesitat de Goya i la seva influència universal arribin a tots els racons. És evident que ens esperen uns anys d'activitat cultural intensa on el llegat d'aquest visionari tornarà a brillar amb una força renovada a tot Europa.