la novel·la L'últim cas d'Unamuno, de Luis García Jambrina, s'ha convertit en un dels títols més comentats del panorama literari recent a Espanya. No només per la trama d'intriga, sinó perquè proposa una mirada diferent i arriscada als últims dies de Miguel d'Unamuno a la Salamanca de 1936, en plena arrencada de la Guerra Civil.
Lluny de ser únicament una història de detectius, el llibre es presenta com una novel·la històrica i filosòfica que explora la figura del pensador bilbaí, el seu ocàs vital i els dilemes ètics a què es va enfrontar en un dels períodes més ombrívols de la història d'Espanya. Tot plegat amb una ambientació molt cuidada de la ciutat de Salamanca i un context polític marcat per la violència.
Una obra que barreja crim, història i reflexió humanista
L'últim cas d'Unamuno ha estat descrita com molt més que una novel·la policíaca. Publicada per Alfaguara, dins el seu segell negre, l'obra entrellaça una investigació criminal amb una minuciosa reconstrucció històrica de la Salamanca de 1936, quan la ciutat vivia de ple la polarització política i l'inici del conflicte bèl·lic.
García Jambrina, doctor en Filologia Hispànica i professor a la Universitat de Salamanca, aprofita el seu coneixement del període i de l'autor per aixecar un relat que indaga tant a la intriga com a la intimitat intel·lectual de Miguel de Unamuno. El resultat és un llibre on el suspens conviu amb una reflexió humanista sobre la consciència, la responsabilitat moral i el paper de l'intel·lectual en temps de crisi.
La novel·la recupera Unamuno no només com a personatge històric, sinó com a protagonista d'una investigació criminal que es desenvolupa en un entorn carregat de tensió. L'autor revisa el context polític i social, incorpora elements de la violència de l'època i connecta el cas del rector amb altres morts vinculades a l'entorn franquista.
En aquesta línia, García Jambrina enllaça el final d'Unamuno amb defuncions com les de els generals Sanjurjo i Mola, així com el del cap de les Forces de Canàries que no s'havia sumat a l'alçament. D'aquesta manera, la novel·la planteja una lectura clau de trama de poder, conspiració i repressió política més àmplia que la del simple relat biogràfic.
La tesi de la mort no natural d'Unamuno
Un dels aspectes que més interès està despertant és la hipòtesi central de l'obra: la possible mort no natural de Miguel d'Unamuno. En entrevistes recents, García Jambrina mateix es mostra rotund quan li pregunten si creu que es va tractar d'un assassinat. La seva resposta ha estat clara: “Totalment, absolutament”, subratllant que la seva tesi es recolza en dècades d'indagació i recopilació d'indicis.
L'escriptor porta gairebé quaranta anys investigant lentorn i les circumstàncies de la mort del rector salmantí. El germen del projecte es remunta al 1987, durant la seva etapa com a becari a la Casa-Museu Unamuno, on va començar a reunir testimonis, documents i versions orals que, amb el temps, han alimentat la trama de la novel·la.
Entre els elements més cridaners que recull hi ha el relat d'una font propera a una dona que va treballar a casa del parc de San Francisco, vinculada a l'entorn on va morir Unamuno. Segons aquest testimoni, en amortallar el cadàver s'haurien observat “gotes de sang al coll de la camisa”, un detall que, si fos cert, qüestionaria de ple la versió d'una mort purament natural.
García Jambrina reconeix que és complicat verificar de manera concloent un testimoni d'aquest tipus després de tant de temps, però insisteix que és una dada difícil d'inventar sense més ni més. A més, posa el focus a la figura de Bartomeu Aragó, l'última persona que va veure amb vida Unamuno, de qui sosté que “no dóna el perfil” d'algú capaç de cometre un crim d'aquest calibre, cosa que obre la porta a altres possibles interpretacions sobre què va passar realment aquella tarda.
La novel·la, sense convertir la investigació en un assaig acadèmic, utilitza aquests materials per articular un relat de ficció recolzat en fets, sospites i buits documentals, convidant el lector a reconsiderar un episodi que durant dècades s'ha donat gairebé per tancat.
Memòria històrica i debat sobre una possible exhumació
El llibre també s'endinsa, de forma inevitable, al terreny de la memòria històrica i en el debat sobre com cal abordar el passat traumàtic. Pel que fa a una hipotètica exhumació de les restes d'Unamuno per intentar aclarir científicament les causes de la seva mort, García Jambrina manté una postura matisada.
D'una banda, defensa que des del punt de vista legal i moral, són els descendents de l'escriptor els qui “tenen la primera i darrera paraula” sobre qualsevol intervenció d'aquest tipus. De l'altra, apunta que, si la família ho permetés, l'anomenada “veritat històrica” hauria de prevaldre com a objectiu, per sobre d'altres consideracions, sempre que el procés es mantingui dins del respecte i el rigor.
L'autor estableix un paral·lelisme amb el cas de Pablo Neruda, en què també s'han creuat sospites d'assassinat, investigacions científiques i debats públics sobre la manera de gestionar les restes i el llegat d'una figura literària de referència. Aquesta comparació serveix per situar la discussió en un context més ampli, que transcendeix el cas particular d'Unamuno.
En aquest sentit, la novel·la funciona com catalitzador de preguntes incòmodes entorn del franquisme, la repressió i la manera com s'ha explicat —o silenciat— certa part de la història espanyola. Sense presentar respostes tancades, l'obra convida a reflexionar sobre l'ús polític de la memòria i sobre la necessitat de revisar episodis que potser no estan tan clars com es va creure durant dècades.
Presentació a la llibreria Lletres Corsàries de Salamanca
La Llibreria Lletres Corsàries, a Salamanca, acollirà un dels actes centrals de difusió de L'últim cas d'Unamuno. La cita està programada per al dijous 19 de febrer de 2026, a les 19: 30 hores, en una trobada que es planteja com una oportunitat per esmicolar la trama i el rerefons històric i filosòfic del llibre.
En aquesta presentació, Luis García Jambrina estarà acompanyat per Paqui Noguerol, que dialogarà amb ell sobre el procés de creació de la novel·la, les fonts utilitzades i la manera com ha anat madurant la seva hipòtesi sobre la mort de l'autor bilbaí. S'espera que bona part de la conversa giri al voltant dels últims dies d'Unamuno i al context de violència política del 1936.
L'acte a Lletres Corsàries es presenta amb entrada lliure fins a completar aforament, el que previsiblement atraurà tant a lectors habituals de novel·la negra com a persones interessades a la història recent d'Espanya ia la figura d'Unamuno. La llibreria reforça així el seu paper com a espai de trobada i debat a la vida cultural salmantina.
Més enllà de la presentació, aquesta obra se suma a altres iniciatives que mantenen viva la memòria literària de la ciutat, molt lligada a la universitat ia figures intel·lectuals de primer ordre. En aquest context, l‟aparició d‟una novel·la que revisita el passat local des d‟una clau d‟intriga i reflexió ètica encaixa especialment bé amb la sensibilitat cultural de Salamanca.
Zamora com un altre focus de trobada: presentació a la Llibreria Ler
La repercussió de L'últim cas d'Unamuno no es limita a Salamanca. La Llibreria Ler Zamora es convertirà també en escenari destacat amb un acte de presentació el divendres 20 de febrer, a les 20: 00 hores. La cita, al Carrer de Reg, 34, pretén situar Zamora com un dels punts de referència literària a la regió.
En aquesta trobada, Luis García Jambrina estarà acompanyat pel músic, docent i poeta zamorano Gustavo Tobal, autor de l'obra On ululen els mussols. Junts mantindran una conversa que pretén anar més enllà del simple comentari de la trama, per aprofundir en l'enllaç entre la realitat històrica i la ficció literària.
Durant el diàleg s'abordaran qüestions com la vigència del pensament d'Unamuno a la societat actual, la funció de l'intel·lectual quan el clima polític es crispa i l'equilibri entre fidelitat als fets i llibertat creativa a l'hora de novel·lar episodis històrics.
La presentació a Ler Zamora, també de accés lliure fins a completar l'aforament, reforça la imatge de la ciutat com un espai on la creació literària i el pensament crític troben un lloc per expressar-se. En aquest ambient, l'obra de García Jambrina es percep com una invitació a mirar de cara el passat ia debatre'l en veu alta.
La trajectòria de Luis García Jambrina i la mirada sobre Unamuno
L'impacte d'El darrer cas d'Unamuno s'entén millor si es té en compte la trajectòria prèvia de Luis García Jambrina. Doctor en Filologia Hispànica i professor a la Universitat de Salamanca, l'autor s'ha consolidat com a una de les veus més sòlides de la novel·la històrica i del thriller amb fons humanista a Espanya.
La seva sèrie de Els manuscrits el va situar al mapa de la narrativa contemporània gràcies a la seva capacitat per combinar misteri, documentació rigorosa i personatges complexos. Amb la nova novel·la, l'escriptor fa un pas més i s'endinsa en un territori especialment sensible: el de la mort d'un dels grans noms de la història intel·lectual espanyola.
La figura de Miquel d'Unamuno apareix aquí des d'una doble perspectiva. D'una banda, com a icona cultural i rector de la Universitat de Salamanca, protagonista d'alguns dels episodis més coneguts del període previ a la Guerra Civil. De l'altra, com un ésser humà en ple ocàs vital, enfrontat a dilemes ètics i atrapat entre les pressions de diferents bàndols.
Aquest enfocament permet que la novel·la funcioni tant com thriller històric com a exercici de reflexió filosòfica. L'obra no només interroga què va passar exactament el dia de la seva mort, sinó també què vol dir mantenir la coherència intel·lectual en un moment en què la violència i el dogmatisme marquen l'agenda pública.
L'últim cas d'Unamuno es perfila així com una proposta literària que, a més d'oferir una trama d'intriga ambientada a la Salamanca del 1936, obre una via de reflexió sobre la memòria històrica, la responsabilitat de l'intel·lectual i les zones fosques de la Guerra Civil. Les presentacions a Salamanca i Zamora, amb el mateix Luis García Jambrina dialogant amb figures de l'àmbit cultural, consoliden la novel·la com una de les apostes més suggerents per als que busquen històries que barregin rigor històric, pols narratiu i preguntes incòmodes sobre el passat recent d'Espanya.
