El Teatre Real de Madrid ha fet pública la programació de la seva temporada 2026-2027, un curs especialment simbòlic en marcar la temporada número 30 des de la reobertura del coliseu el 1997. La nova proposta combina grans títols de repertori, estrenes, coproduccions internacionals i un fort accent en la creació contemporània, amb la mirada posada tant en la mirada posada tant en el món.
En aquesta etapa, que serà la segona temporada amb Gustavo Gimeno com a director musical i la dotzena de Joan Matabosch al capdavant de la direcció artística, el teatre aposta per una programació de llarg abast: tretze òperes escenificades, diverses produccions en versió de concert, dansa, recitals i projectes pedagògics, fins a assolir més de 320 funcions i prop de 26 milions d'euros destinats a programació i contractacions.
Una temporada marcada per aniversaris i grans eixos temàtics
La temporada 26/27 s'articula al voltant de dues grans commemoracions que vertebren el calendari: el centenari de la mort del compositor txec Leoš Janácek i el centenari de la Generació del 27. A aquests se sumen altres eixos com la figura de Beaumarchais o el pes de Giuseppe Verdi en la construcció de la identitat italiana.
En el cas de Janácek, l'homenatge es desenvoluparà al llarg de diverses temporades, però el 2026-2027 es concreta en una nova producció de Katia Kabanová, coproduïda amb el Teatre alla Scala de Milà i la Houston Grand Opera. La direcció musical recaurà a Gustavo Gimeno, mentre que l'escena portarà la firma de Christof Loy, en una lectura centrada en la tensió psicològica dels personatges i el context social opressiu.
L'altre gran bloc temàtic es dedica a la Generació del 27 i tindrà com a peça central l'estrena mundial de «Cases de sang», basada en el cèlebre drama de Federico García Lorca. L'obra, signada pel compositor sevillà Manuel Busto, integra a la partitura la tradició del flamenc —cant, ball i compàs— amb el llenguatge de l'òpera contemporània.
A més, la temporada també pren com a fil conductor la figura de Pierre-Augustin de Beaumarchais a través de dues de les adaptacions operístiques més conegudes dels seus textos: Le nozze di Figaro de Mozart i El barber de Sevilla de Rossini. Aquests títols permeten mostrar dues mirades molt diferents sobre l'univers del dramaturg francès, des de la crítica social fins a la comèdia d'embolics.
Estrena absoluta de «Noces de sang» i aposta per la creació contemporània
Entre totes les novetats, sobresurt el estrena absoluta de l'òpera «Cases de sang», concebuda com una gran producció que busca un diàleg fluid entre tradició i avantguarda. L'obra es presentarà el març del 2027 i aspira a convertir-se en una de les fites de la temporada.
La partitura de Manuel Busto es recolza al llenguatge musical i coreogràfic del flamenc, integrant en escena a cantants lírics juntament amb cantaors, bailaores i actors. La direcció escènica anirà a càrrec de Bárbara Lluch, que planteja una fusió total de disciplines —música, paraula, moviment— per reforçar la potència tràgica del text lorquià. L'elenc estarà encapçalat per la soprano Marina Monzó, que assumirà el paper de la Núvia.
«Cases de sang» es presenta, a més, com la gran aportació del Teatro Real a la commemoració del centenari de la Generació del 27, i s'inscriu en una línia de programació que, sense renunciar al repertori clàssic, busca donar espai a noves veus i enfocaments escènics. El mateix compositor assumirà la direcció musical i subratllarà el caràcter d'obra d'encàrrec completament integrada a la identitat del coliseu madrileny.
Al costat d'aquest títol, la temporada també reforça el seu perfil contemporani mitjançant produccions que revisen obres del repertori des d'una perspectiva dramàtica actualitzada. És el cas de propostes com Katia Kabanová o el nou Simon Boccanegra, on els conflictes de poder, la identitat i la posició de la dona a la societat adquireixen un relleu especial.
D'aquesta manera, la programació no es limita a recuperar clàssics sinó que els rellegeix des de les preocupacions d'avui, ja sigui posant el focus en les dinàmiques polítiques, en els dilemes morals o en la pressió social que suporten els personatges femenins.
Grans títols de repertori: Puccini, Verdi, Mozart, Wagner, Bellini i Rossini
El públic més fidel al repertori trobarà una oferta àmplia i reconeixible, amb tretze òperes escenificades que abasten des del barroc fins al segle XX. La temporada s'obrirà al setembre amb una nova producció de «Manon Lescaut», de Giacomo Puccini, que torna al Teatro Real més d'un segle després de la seva última aparició a l'escenari madrileny.
Aquesta «Manon Lescaut» es presenta a coproducció amb l'Òpera de Colònia, amb adreça escènica de Carlos Wagner i adreça musical de Nicola Luisotti. Dos repartiments s'alternaran als principals rols, amb les sopranos Sondra Radvanovsky i Saioa Hernández en el paper de Manon, i els tenors Brian Jagde, Michael Fabiano i Jorge de León com Des Grieux. La proposta escènica subratlla el caràcter tràgic i simbòlic de la protagonista, inserint-la en un entorn marcat per la desigualtat i la hipocresia social.
A l'àmbit verdià, el teatre programa un nou «Simon Boccanegra», coproduït amb els teatres nacionals de Tòquio i Hèlsinki, amb posada en escena del recentment mort Pierre Audi i escenografia de l'artista Anish Kapoor. L'escenografia, de forta càrrega visual, recorre a formes geomètriques i contrastos de llum per reforçar l´atmosfera política i emocional de l´obra. Nicola Luisotti tornarà a posar-se al capdavant de l'orquestra, amb un doble repartiment encapçalat per barítons com Ludovic Tézier i Daniel Luis de Vicente i sopranos com Hrachuhí Bassénz i Mané Galoyan en el rol d'Amelia.
El repertori belcantista estarà representat per "Norma" de Bellini, que torna al Real amb la producció de teatre dins del teatre signada per Justin Way, ja presentada a Madrid el 2021. En aquesta reposició s'anuncien quatre repartiments amb noms destacats com Lisette Oropesa, Jessica Pratt, Lidia Fridman i Marina Rebeka al paper titular, a més de la participació de Javier Camarena i Aigul Akhmetshina entre altres artistes. La direcció musical anirà a càrrec de Francesco Lanzillotta.
Per la seva banda, l'univers mozartià arribarà de la mà de «Li nozze di Figaro», en coproducció amb la Metropolitan Opera de Nova York, amb adreça escènica de Robert Carsen i musical de Stefano Montanari. El muntatge, que es presentarà al novembre, compta amb dos elencs que inclouen Mattia Olivieri, Carles Pachon, Olga Kulchynska, Elsa Dreisig, Sara Blanch, Giulia Semenzato o Luca Micheletti, entre altres. La producció incideix en la dimensió social del llibret, amb una lectura contemporània dels abusos de poder i les tensions de classe.
El repertori wagnerià tindrà un pes específic amb la recuperació de Tannhäuser, absent del Teatro Real des de 2009. En aquesta ocasió es presentarà en una nova coproducció amb l'Òpera de Lió, amb direcció d'escena de David Hermann i direcció musical de Gustavo Gimeno. Dos repartiments donaran vida a la partitura de Wagner, amb tenors com Clay Hilley i Andreas Schager al capdavant, juntament amb veus com Ludovic Tézier, Andrè Schuen, Malin Byström, Elisabeth Teige, Ausrine Stundyte i Irene Roberts.
El tancament de la temporada lírica arribarà al juliol de 2027 amb una nova producció de El barber de Sevilla de Rossini, que s'anuncia com un dels grans reclams del curs. És una posada en escena procedent de l'Òpera de París, signada per Damiano Michieletto i amb direcció musical de Giacomo Sagripanti. El muntatge situa l'acció a la façana giratòria d´un bloc d´apartaments, on els embolics se succeeixen a la velocitat que marca la partitura. Tres repartiments s'alternaran en 14 funcions, amb cantants com René Barbera, Pietro Adaini, Misha Kiria, Nicola Alaimo, Marina Viotti, Isabel Leonard, Andrzej Filonczyk i Florian Sempey.
Òperes en versió de concert i repertori barroc
Com és habitual al Teatro Real, la temporada combina produccions escenificades amb títols presentats en versió de concert, una fórmula que permet abordar obres menys freqüents o ampliar l'espectre estilístic sense assumir el cost d'un muntatge complet. En aquest context, el barroc i el repertori romàntic menys habitual tindran una presència destacada.
Entre les novetats figuren diversos títols que s'escoltaran per primera vegada a la història del coliseu madrileny. És el cas de Riccardo Primo, Re d'Inghilterra de Händel, que arribarà dirigit per Paul Agnew al capdavant de les Arts Florissants, amb el contratenor Jakub Józef Orlinski com un dels grans atractius del repartiment. També se sumen "Mitridate" de Nicola Porpora, interpretat per Il Pomo d'Oro amb Michael Spyres com a principal reclam, i l'oratori "San Giovanni Battista" d'Alessandro Stradella, igualment amb Orlinski com a protagonista essencial.
Al terreny del gran repertori romàntic, la temporada inclou Fedora d'Umberto Giordano i La Gioconda d'Amilcare Ponchielli en format de concert. A Fedora, que comptarà amb la direcció musical de Daniel Oren, el paper titular estarà a càrrec de Sonya Yoncheva, acompanyada per Sabina Puértolas, Luciano Ganci, George Petean i altres intèrprets. La Gioconda, dirigida per Marco Armiliato, tindrà com a protagonista Anna Netrebko, secundada per un elenc internacional que ja ha defensat aquest títol en escenaris de referència.
Un altre dels títols en versió de concert serà «El castell de Barbablava» de Béla Bartók, que es presentarà amb l'Hungarian Radio Symphony Orchestra i la presència d'Anna Netrebko com a Judith. El programa es completa amb "Riccardo Primo", "Mitridate" i "San Giovanni Battista", configurant un bloc que reforça la amplitud cronològica de l'oferta, des del barroc fins al segle XX.
Dins del capítol simfònic-corals, la temporada integra també la «Passió segons Sant Mateu» de Bach, que serà interpretada per Teodor Currentzis amb la seva orquestra i cor Utopia. Aquesta cita s'emmarca en la línia de col·laboracions del Teatro Real amb formacions internacionals de prestigi, i afegeix un punt d'especial interès per als que segueixen la trajectòria del director grec-rus.
Dansa, projectes internacionals i programació complementària
L'oferta de temporada 26/27 no es limita a l'òpera. El apartat de dansa comptarà amb la presència de tres companyies de perfils molt diferents, consolidant el Teatro Real com un espai de referència més enllà del repertori líric. En total, s'anuncien quinze funcions dedicades a aquest gènere.
D'una banda, tornarà a l'escenari madrileny la Teatre de dansa americà Alvin Ailey, considerada una de les grans companyies contemporànies del món i pionera en la representació de la cultura afroamericana sobre l'escenari. La formació arribarà amb dos programes diferents que combinen peces emblemàtiques del llegat d´Alvin Ailey amb creacions més recents.
La Companyia Nacional de Dansa, sota la direcció de Muriel Romero, presentarà un programa triple amb obres de Balanchine, Forsythe i Jacopo Godani, amb músiques de Txaikovski, Ravel i Thom Willems. Aquest bloc reforça l'enllaç del Teatro Real amb la creació coreogràfica espanyola i la seva integració en un context internacional.
Completarà el capítol dancístic el Tanztheater Wuppertal Pina Bausch, que tornarà al Reial amb dues de les obres més icòniques de la coreògrafa alemanya: Cafè Müller i La consagració de la primavera. Totes dues peces, ja convertides en clàssics del segle XX, es presenten com una de les grans cites per als aficionats a la dansa-teatre.
En el pla internacional, el Teatro Real seguirà reforçant la presència fora d'Espanya. Està previst que la institució viatgi per cinquena vegada als Estats Units per oferir concerts a Nova York i Miami, a més d'una visita a la Xina amb una actuació al Xangai Concert Hall. Aquestes gires se sumen a les retransmissions i els projectes digitals que amplien l'abast del teatre més enllà de la Plaça d'Orient.
Model de gestió, abonaments i públic: un teatre en expansió
Darrere de la programació artística hi ha un model de gestió que combina finançament públic, taquilla i patrocini. El Teatro Real rep aproximadament un terç del pressupost anual de l'Estat, mentre que la resta procedeix de la venda d'entrades, els abonaments i el suport d'empreses i institucions privades. Per a la temporada 26/27, el pressupost destinat a produccions i contractacions se situa al voltant de 25-26 milions d'euros.
La temporada sumarà al voltant de 322-367 funcions repartides entre el Teatro Real i el Real Teatro de Retiro, depenent dels recomptes per seccions i activitats complementàries. L'òpera continua sent el vaixell insígnia, però es manté una oferta estable de dansa, concerts simfònics, recitals i projectes pedagògics destinats a públics de diferents edats.
En el capítol de abonaments, el teatre oferirà al voltant de vint modalitats diferents, amb composicions que van de tres a dotze espectacles i unes 200 tarifes que parteixen de preus relativament assequibles. Entre l'abril i el juny es podran adquirir els abonaments d'òpera, dansa, cicles de càmera i veu, a més d'un concert vinculat al Concurs Vinyes, mentre que a partir del juliol s'iniciarà la venda esglaonada d'entrades soltes per a cada funció.
La institució manté també polítiques específiques per a públic jove, com la taquilla d'últim minut amb descomptes significatius, i continuarà obrint la llotja reial a diferents col·lectius en aquelles funcions en què no estigui ocupat per la Casa Real. Aquesta iniciativa, implantada recentment, cerca apropar un dels espais més emblemàtics del teatre a nous públics.
A més, el Teatro Real continua desenvolupant el seu estratègia de sostenibilitat. El coliseu, reconegut als Opera Awards com un dels teatres més sostenibles del món, s'ha marcat com a objectiu reduir a la meitat el consum energètic. Aquesta línia de treball es combina amb la projecció digital a través de la plataforma MyOperaPlayer, que ofereix accés en línia a produccions pròpies i coproductives.
En conjunt, la temporada 26/27 del Teatro Real dibuixa un panorama en què la celebració del 30è aniversari de la reobertura es tradueix en una programació àmplia i variada: grans títols del repertori, estrenes com «Bodas de sangre», coproduccions amb teatres de referència internacional, importants figures de la lírica i de la dansa i una estructura d'adobs i activitats que intenta equilibrar ambició artística i obertura al públic. El coliseu madrileny consolida així la seva posició com un dels centres operístics més actius d'Europa, combinant tradició, risc mesurat i una presència creixent tant al territori nacional com a l'àmbit internacional.
