Sembla que l'idil·li entre les pĂ gines d'una novel·la i el cel·luloide no tĂ© fi, i Ă©s que fa anys que la indĂºstria de l'entreteniment demostra que un bon llibre Ă©s el millor guiĂ³ possible. El proper 5 de juny, les sales d'Espanya es preparen per rebre una d'aquelles estrenes que prometen rebentar la taquilla i emocionar milers de lectors que fa temps que esperen veure els seus personatges favorits en carn i os. Es tracta de la primera part de la bilogia de Alice Kellen, un projecte que ha generat una expectaciĂ³ increĂ¯ble a les xarxes socials.
Aquesta tendència de portar histĂ²ries de paper a la gran pantalla no Ă©s casualitat, ja que les productores han trobat a la literatura romĂ ntica una autèntica mina d'or. Warner Bros. Pictures Spain es posa al capdavant d'aquesta aposta amb Tot el que mai vam ser, intentant capturar aquesta essència tan Ăntima que caracteritza l'autora valenciana Silvia HervĂ¡s, mĂ©s coneguda pel seu pseudĂ²nim Alice Kellen. La pel·lĂcula busca no nomĂ©s satisfer els fans acèrrims, sinĂ³ tambĂ© posicionar-se com un referent dins del cinema romĂ ntic espanyol actual.
Warner Bros aposta pel fenomen literari d'Alice Kellen
La histĂ²ria ens presenta a Leah, una jove que intenta trobar el seu lloc al mĂ³n desprĂ©s d'un accident que li va canviar la vida del tot. En aquest procĂ©s de reconstrucciĂ³ personal, apareix Axel, el millor amic del seu germĂ , interpretat per un Maxi Iglesias que encaixa perfectament en aquest perfil de personatge protector perĂ² amb els seus propis conflictes interns. La quĂmica entre ell i Margarida Corceiro Ă©s un dels plats forts d'una cinta que fuig dels girs bojos per centrar-se en allĂ² que realment importa: els sentiments.
El rodatge s'ha dut a terme en localitzacions que treuen el singlot, movent-se entre el bullici de Madrid i la pau malenconiĂ³s dels paisatges naturals de Zumaia i Sant SebastiĂ . Aquesta elecciĂ³ visual no Ă©s moc de gall dindi, ja que ajuda que l'espectador se submergeixi en aquest to contemplatiu que demana la histĂ²ria a crits. Sota la direcciĂ³ de Jorge Alonso, el film intenta mantenir un equilibri complicat entre ser fidel al material original i funcionar com una obra cinematogrĂ fica amb personalitat prĂ²pia.
Un llegat d'adaptacions que ve de molt lluny
Encara que ara estiguem al mĂ xim amb les novetats de Kellen, la realitat Ă©s que el cinema porta bevent de la literatura des que el mĂ³n Ă©s mĂ³n. No cal anar gaire lluny per recordar com obres de William Shakespeare o Jane Austen han estat reinterpretades una vegada i una altra per encaixar amb els gustos de cada generaciĂ³. Pel·lĂcules que avui considerem clĂ ssics moderns, com Clueless o 10 raons per odiar-te, no sĂ³n mĂ©s que versions actuals de textos que es van escriure fa segles, demostrant que els drames humans sĂ³n universals.
Fins i tot el cinema d'animaciĂ³ ha fet servir els grans clĂ ssics sense que de vegades ens n'adonĂ©ssim. Un exemple clarĂssim Ă©s El Rey LeĂ³n, que guarda semblants raonables amb la tragèdia de Hamlet, traslladant els conflictes de poder i famĂlia a la sabana africana. Aquesta capacitat dels estudis per transformar un relat dens en una aventura per a tots els pĂºblics Ă©s el que mantĂ© viva la flama de la literatura a l'imaginari col·lectiu, permetent que histĂ²ries que podrien haver quedat en l'oblit segueixin molt presents.
L'eterna qĂ¼estiĂ³: el llibre o la pel·lĂcula?
Sempre que s'estrena una adaptaciĂ³, sorgeix l'etern debat de si la pel·lĂcula fa justĂcia al paper. En el cas de Tot el que mai no vam ser, molts es pregunten si serĂ possible transmetre tota la cĂ rrega emocional que Alice Kellen imprimeix als seus parĂ grafs. Alguns espectadors prefereixen veure aquestes produccions com una cosa totalment independent, gaudint de la fotografia i la banda sonora sense comparar-les constantment amb el que van imaginar en llegir, mentre que altres no perdonen ni un canvi en el color dels ulls dels protagonistes.
El que Ă©s innegable Ă©s que aquest tipus de projectes serveixen de pont perquè molta gent jove s'acosti a les llibreries, explorant el panorama actual de la novel·la juvenil. Al final, tant Ă©s si la histĂ²ria ve d'una obra de Louisa May Alcott com a Dones o d'un musical inspirat en Romeu i Julieta; el que explica Ă©s que el cine continua sent aquell altaveu gegant que permet que les grans trames literĂ ries segueixin emocionant-nos com el primer dia. El proper juny sortirem de dubtes sobre si Leah i Axel aconsegueixen conquerir la pantalla amb la mateixa força amb què van conquerir les prestatgeries.
La indĂºstria audiovisual espanyola continua demostrant un mĂºscul envejable en apostar per produccions que tenen cura tant de l'estètica com del rerefons emocional. L'arribada d'aquesta nova adaptaciĂ³ Ă©s un recordatori que les bones histĂ²ries no tenen data de caducitat i que, per mĂ©s que canviĂ¯n els formats, sempre cercarem veure'ns reflectits en relats que parlin d'amor, pèrdua i esperança. La cita als cines marcarĂ un abans i un desprĂ©s per a una generaciĂ³ de lectors que, per fi, veuran el seu mĂ³n cobrant vida sota els focus.