Una novel·la ben explicada pot tenir moltes cares. En els nostres temps està molt de moda el multiperspectivisme, Tant en la literatura com en el cinema i la televisió. Aquest recurs és usat constantment en Onze Upon a Time (televisió) i en Joc de Trons (novel·la). De vegades un personatge aparentment secundari i poc rellevant pot ser encara més interessant que el principal i amagar bells sentiments i fins i tot el malvat pot tenir un passat traumà tic.
Alguns escriptors de el segle XIX com Benito Pérez Galdós tenien un imaginari de personatges que en algunes novel·les eren mers personatges secundaris i en algunes altres eren els protagonistes, com succeeix amb RosalÃa Pipaón, la protagonista de La de Bringas i personatge amb tints antagònics en Tormento.
El mateix recurs l'han fet servir moltes novel·listes dels nostres dies com Johanna Lindsey, en les seves novel·les romà ntiques, i altres autores com Stephenie Meyer, Que va escriure uns relats des del punt de vista d'Eduard Cullen, i Kiera Cass, que va publicar també un relat des del punt de vista de el personatge masculà de la novel·la la selecció (Explicada en primera persona per la protagonista).
No obstant això, de vegades hi ha autors que decideixen reprendre un personatge oblidat d'una novel·la o relat escrita per un altre acter. Això succeeix en Penélope i les dotze criades de Margaret Atwood, Rhett Butler de Donald McCaig, Divendres o els llimbs de el PacÃfic de Michael Tournier, entre d'altres. El relat més destacable és la reinterpretació d'un dels personatges d'Emma Zunz, el mariner, que apareix com un personatge casual a què Emma utilitza per aconseguir els seus fins, un personatge brut i groller. Un contista reprèn aquest personatge i escriu un relat en el qual aquest es mostra enamorat d'Emma i intenta trobar-la.