Juan Pablo Escobar, també conegut com a Juan Sebastián Marroquín, ha presentat a Barcelona una novel·la gràfica en què reconstrueix la seva infantesa enmig de la clandestinitat i la violència. El seu objectiu declarat és explicar en primera persona com es viu sent fill del capo de Medellín sense convertir aquesta història en una epopeia criminal.
L?obra, publicada per Norma Editorial, arriba al mercat espanyol amb la mirada posada en lectors joves i adults. L'autor remarca que la seva intenció és conscienciar i desactivar l'imant del mite que encara exerceix el seu pare en part de la cultura popular.
Un còmic per mirar a la infància sense filtres
El llibre centra el focus en els anys d?infantesa: cases segures, trasllats constants i cuidadors armats que també feien de nens. A cada capítol se subratlla l'ansietat de créixer en permanent amenaça, amb la rutina de la violència colant-se en la quotidianitat.
La figura de Pablo Escobar amb prou feines irromp al relat: apareix a la coberta i de forma fitada al final, perquè l'autor volia que el protagonisme fos seu. Segons explica, la història s'explica des de la mirada del fill, no com una biografia del capo.
Per facilitar-ne la lectura, l'equip creatiu va reduir el nombre de personatges reals, mantenint la fidelitat als fets. El mateix autor revela que un d'aquells cuidadors segueix viu i va llegir el llibre, cosa que va viure amb una barreja de pudor i alleujament.
Escobar relata que va haver d'aprendre el llenguatge del medi: cada escena amb el guió, el ritme i els silencis. La idea va prendre forma durant la pandèmia i es va escriure amb un propòsit clar: respectar les víctimes i evitar qualsevol apologia de el narcotràfic.
Presentació a Barcelona i equip creatiu
El llançament es va celebrar a la seu de Norma Editorial a Barcelona, acompanyat pel guionista Pablo Martín Farina i el dibuixant Alberto Madrigal. Junts han construït un testimoni gràfic que, de manera deliberada, fuig de l'espectacle i posa el focus en allò humà.
No és la primera vegada que l'autor aborda el passat familiar: ja ho havia fet en documentals i en llibres de no ficció, de vegades signats com Juan Sebastián Marroquín. Aquí, però, escull el còmic pel seu vincle amb la infantesa i perquè li permet apropar-se a noves audiències.
Contradiccions d'una infància marcada pel narc
El relat insisteix en les paradoxes: un pare absent al dia a dia però present per cartes i missatges, i una educació en petits gestos de cortesia mentre fora tronava la guerra. En paraules de l'autor, convivien el pare i el mafiós en un mateix personatge.
Els «cuidadors» eren homes de confiança del cartell, els mateixos que el portaven a l'escola i, alhora, participaven en accions violentes. Amb alguns, admet, es van forjar vincles de lleialtat i afecte per pura supervivència compartida.
També aflora l'ambivalència de créixer entre luxes i por: els diners del narco, diu, van ser més una càrrega que una fortuna. «No em va fer feliç», resumeix, perquè la riquesa tacada deixa cicatrius que triguen a tancar-se.
Missatge a la joventut i debat sobre polítiques de drogues
Escobar reivindica que la feina busca desmuntar l'èpica criminal que molts consumeixen en pantalles. Assegura que mentre algunes ficcions idealitzen, ell procura posar context, conseqüències i responsabilitat, especialment davant dels joves que veuen al seu pare un model d'èxit.
En els darrers anys s'ha reunit amb més de 150 famílies afectades per la violència del cartell, un gest que emmarca en el compromís personal amb la memòria i la reparació. Per ell, el perdó és una eina per canviar el present i no repetir el passat.
Sobre la política antidroga, defensa un enfocament de salut pública i qüestiona el prohibicionisme i les fumigacions, segons ell ineficaces. Considera imprescindible revisar les polítiques públiques i sortir del reflex militar davant d'un problema complex.
Fins i tot llança una provocació per evidenciar les contradiccions del sistema: si el còmic fos vetat, les vendes pujarien. Amb aquesta ironia busca subratllar com la censura alimenta la morbositat que pretén combatre.
Publicació i disponibilitat a Espanya i Europa
Editada per Norma Editorial, la novel·la gràfica està ja a llibreries espanyoles i es perfila per arribar a altres mercats europeus. El format, pensat per a un públic ampli, combina un guió sobri amb un estil visual que aposta per la proximitat i la memòria personal abans que per limpacte gratuït.
L'obra es presenta com una lectura útil a les aules i als espais de mediació cultural, on pot obrir debats sobre violència, responsabilitat i consum de narratives criminals. En aquest sentit, l'autor insisteix que la seva prioritat és l'educació i la prevenció davant del miratge del narco.
Com a testimoni, el llibre ofereix una mirada íntima a un passat que va marcar Colòmbia i ressona encara a Espanya i Europa a través de sèries, pel·lícules i llibres. Aquí, però, el focus es desplaça: no hi ha glorificació, sinó un ajustament de comptes amb la pròpia història perquè no es repeteixi.
