El Festival Hispanoamericà d'Escriptors arrenca a La Palma

  • Obertura a Los Llanos de Aridane amb homenatge a Mario Vargas Llosa i diàleg literari
  • Més de 50 autors i més de 40 activitats obertes al públic durant la setmana
  • Espanya, país convidat; taules rodones, tallers i firmes a la plaça d'Espanya
  • El certamen reivindica la qualitat literària i compta amb un ampli suport institucional

Festival Hispanoamericà d'Escriptors

La plaça de Espanya dels Plans d'Aridane s'ha convertit aquests dies en un gran fòrum per a les lletres en espanyol amb l'inici de la setena edició del Festival Hispanoamericà d'Escriptors, que aquest any té a Espanya com a país convidat i un programa amb més de quaranta actes i la presència de mig centenar d'autors.

La inauguració va estar marcada per un homenatge a Mario Vargas Llosa i per una conversa d'alt voltatge literari entre Jesús Ferrero i Mónica Lavín entorn de “Sota el volcà”, de Malcolm Lowry, una arrencada que subratlla l'enllaç del festival amb La Palma i el paisatge cultural.

Un inici amb memòria i conversa literària

L'acte de benvinguda va reunir JJ Armas Marcelo, Rubén Gallo, Mariana Sipoș i David Toscana, sota la moderació de Aneli Rodríguez Concepció, per recordar la trajectòria i la influència d'una figura central de les nostres lletres, una picada d'ullet a la tradició que ha inspirat el festival des de les primeres edicions.

A més, es va avançar que hi haurà un tribut a Hernán Lara Zavala, autor mexicà molt lligat al certamen, una d'aquelles veus que el públic de Los Llanos ha seguit de prop pel seu compromís amb la narrativa i la seva presència constant al programa.

El diàleg inaugural entre Ferrero i Lavín, dedicat a la novel·la de Lowry, va connectar l'esperit del arxipèlag volcànic amb una obra cabdal del segle XX, marcant el to d'un festival que aposta per lectures profundes i converses obertes.

Segons l'organització, l'edició reuneix més de 50 autors d'Espanya i Hispanoamèrica -entre ells una vintena de canaris- i supera les 40 activitats, amb trobades per a tots els públics, des de primeres lectures fins a debats especialitzats.

Programa i activitats per a tots els públics

Aquest dimarts 23 de setembre arrenca amb el taller infantil de Paula Encunya, “Contes per pensar i sentir”, dirigit a nens de 7 a 9 anys, una proposta que defensa la formació lectora des d'edats primerenques.

En la plaça d'Espanya, autors com Jesús Ferrero, Rubén Gallo, Mónica Lavín, Anelio Rodríguez Concepción i David Toscana mantindran xerrades properes amb lectors, un segell d'identitat del festival que promou el contacte directe amb el públic.

La tarda estarà dedicada a les taules rodones: el periodisme cultural obrirà foc moderat per Jesús Ruiz Mantilla, amb Eduardo García Rojas, Miquel Àngel Santamarina i Lourdes Ventura, per prendre el pols als relats que arriben als mitjans.

Després arribarà “Els començaments. Nous narradors: el conte i la novel·la", Amb Bruno Mesa, Irene Reyes-Noguerol i David Toscana, moderats per Emilio González Déniz, en una conversa sobre els primers passos, l'ofici i els riscos de començar.

El tancament del dia el posarà “Quines històries expliquem. Com les comptem, per què", Amb Andrés Ibáñez, Jesús Ferrero, Rubén Gallo e Irene Gràcia, una reflexió coral sobre tècniques, motius i el lloc de la ficció en la conversa pública.

Autors convidats i taules temàtiques

El cartell inclou noms com Olvido García Valdés, Juan Bonilla, Sergio del Molino, Andrés Ibáñez, Irene Gràcia i Miguel Ángel Hernández Navarro, amb Carmen Posades, José María Conget, Lana Corujo i la cubana Karla Suárez, a més dels mexicans Mónica Lavín i David Toscana.

Se sumen veus vinculades al mateix festival com a JJ Armas Marcelo i professionals de l'àmbit crític i editorial: Lourdes Ventura, Phil Camí, Jesús Ruiz Mantilla o l'editor Joan Tarrida, que aportaran mirada sobre l'ecosistema del llibre i les seves dinàmiques actuals.

Entre les propostes temàtiques destaca una taula sobre les bruixes a les literatures hispanoamericanes, A càrrec de Margherita Cannavacciuolo, que s'aturarà en símbols, genealogies i relectures contemporànies.

El festival també contempla sessions amb veus canàries com Emilio González Déniz, Santiago Gil, Jonathan Allen i Javier Hernández Velázquez, i la Premi Canàries de Literatura Elsa López, reforçant el diàleg entre illes i continent.

També figuren Rubén Gallo i Enrique Montiel, ampliant el mapa d'autors amb obra novel·lística i assagística, un enfocament plural que és senyal de aquesta cita anual.

Una edició que reivindica la qualitat i la lectura

A la presentació, JJ Armas Marcelo va subratllar la necessitat d'un certamen crític, lliure i sense por, on veus menys mediàtiques trobin un espai de visibilitat i de debat en condicions d'igualtat.

La roda de premsa inaugural va insistir en un dels grans reptes del sector: la sobreproducció editorial i la invisibilitat consegüent d'autors valuosos, un diagnòstic compartit per organització i institucions.

El vicepresident del Cabildo de La Palma, Juan Ramón Felipe, va destacar que l'illa “es converteix en escenari de la paraula”, i va defensar la cultura com a inversió en benestar col·lectiu i projecció internacional.

La regidora de Cultura dels Plans d'Aridane, Marlene González, va posar en valor els llaços històrics entre Canàries i Amèrica, i va celebrar que la presència d'Espanya com a país convidat reforça ponts i mirades compartides.

El director del festival, Nicolau Melini, va recordar unes paraules de Vargas Llosa sobre el dia que va aprendre a llegir per reivindicar l'objectiu central de l'FHE: fomentar la lectura en tots els àmbits, des de tallers infantils fins a diàlegs amb grans autors.

Història recent i suports al festival

Des de la seva creació, el FHE ha reunit més de 300 escriptors en sis edicions, entre ells Sergio Ramírez, JMG Le Clézio, Patrick Deville, Héctor Abad Faciolince, Gioconda Belli o Ferran Aramburu, consolidant La Palma com un dels epicentres literaris del calendari hispà.

El festival defensa que el focus no siguin les literatures en llengua espanyola aïllades, sinó les literatures en la pluralitat; una aposta per l'intercanvi i la conversa sense fronteres lingüístiques ni geogràfiques.

La gestió va a càrrec de la Ordre Galdosiana de la Palma, amb l'impuls de l'Ajuntament dels Llanos d'Aridane, el Cabildo Insular, el Govern de Canàries, AECID i Institut Cervantes, entre altres entitats públiques i privades.

Recolzen també el certamen institucions com el Institut d'Astrofísica de les Canàries, ASSAL, l' Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, l' Fundació Ortega i Gasset y casa Amèrica, reforç que garanteix continuïtat i projecció internacional.

Els qui vulguin consultar horaris i detalls poden accedir a la web oficial del festival, hispanoamericàdeescriptors.com, on està disponible la programació completa i descarregable.

Amb homenatges, converses obertes i una agenda que barreja veus consagrades amb noves narratives, el Festival Hispanoamericà d'Escriptors torna a situar Los Llanos de Aridane al mapa cultural, reivindicant la qualitat literària i la trobada directa entre autors i lectors.