El magistrat del Tribunal Constitucional Enrique Arnaldo ha presentat el seu assaig L'esport en la literatura, una obra que tendeix llaços entre les pistes i les biblioteques a partir d'un extens itinerari de lectures. Des dels orígens clàssics fins avui el llibre mostra com la competició s'ha narrat, interpretat i discutit en múltiples gèneres i èpoques.
La proposta sosté que l'esport no és evasió ni entreteniment pur, sinó matèria cultural amb llenguatge propi: de vegades metàfora moral, de vegades argument central, altres mirall social. Amb una mirada àmplia, aborda l'esport com art, negoci, ideologia o fins i tot fe, en una societat creixentment “esportivitzada”.
Presentació a Madrid amb veus de l'esport i la cultura
L'acte va tenir lloc al Auditori Fundació Mutua Madrileña, amb la participació de Jorge Valdano i Santiago Segurola, padrins d'una posada de llarg que va reunir professionals de l'esport, les lletres i l'àmbit jurídic. L'editorial Espada va destacar la vocació del projecte per fixar l'esport al centre del debat cultural.
Segurola va subratllar que no hi ha aspecte del joc que quedi fora de la mirada literària, i que l'esport explica tant com les arts tradicionals la vida d'un país: societat, economia, passions. Va qualificar l'assaig de gran rigor i va assenyalar que, encara que no comparteixi cada tesi, li impressiona l'amplitud i l'ordre de la feina.
Valdano va incidir que l'esport i la paraula s'il·luminen mútuament: durant anys, part de la intel·lectualitat va apartar la vista del futbol, però hi va haver autors que van trencar aquest distanciament, de Vázquez Montalban a Espanya a Roberto Santoro a Argentina. Al seu parer, sense relat el joc perd una dimensió essencial.
L'assistència institucional va ser cridanera, amb presència de referents de la judicatura com Càndid Comte-Pumpit i altres magistrats i juristes. En nom de l'editorial, David Cebrián va expressar l'interès de continuar aquesta línia de treball amb títols futurs de l'autor.
Un mapa de lectures: del món clàssic a la narrativa actual
Arnaldo viatja des dels jocs fúnebres de Patrocle relatats per Homer i els epinicis de Píndar fins als tornejos del Cantar de Meu Cid, per enllaçar després amb la lírica de Alberti, Celaya o Luis Alberto de Conca i amb assajos i relats de la modernitat.
El llibre s'atura en autors que han mirat la competició com metàfora moral o existencial: d'Unamuno a Virginia Woolf, i de John Irving a Joyce Carol Oates, que defineix la boxa com un esport tan brillant com devorador, o el retrat de Eddy Merckx. Davant aquest ring individual, el futbol apareix com a escenari del col·lectiu, del compartit.
L'assaig reivindica que cultivar el cos i la intel·ligència són àmbits complementaris, recuperant la tradició pedagògica que va integrar l'exercici físic en la formació, una idea propera a la de Ortega. La contemplació del joc, sosté l'autor, també pot ser una experiència estètica.
Amb més de quatre-centes pàgines, l'obra combina cites, anàlisis i connexions transversals: l'èpica de l'amateurisme, la malenconia dels perdedors, el mite de l'heroi, l'afició com a identitat i la bellesa del moviment descrita amb la finor de la gran literatura.
Esport, cultura i mirada crítica
El llibre examina l'esport en la pluralitat: negoci, espectacle, art i ideologia. Des dels usos polítics de règims totalitaris fins a la professionalització contemporània, passant pels rituals de la grada, Arnaldo proposa eines per llegir el joc com a text social.
Una de les imatges centrals és la del estadi com a catedral: àrbitres, seguidors i jugadors formen una litúrgia laica que ordena emocions i creences. La fe esportiva, explica l?autor, no invalida el judici crític; ho convida, en revelar com es construeixen pertinences i relats.
Arnaldo reivindica que l'esport sí que té qui ho escrigui: el seu assaig neix d'una doble passió –lectura i competició– i dialoga amb tradicions que van de Hemingway, Camus i Murakami, i amb biografies com la biografia de Rafa Nadal, a les veus que han pensat el joc com a espai de veritat, incertesa i desenllaç.
La trajectòria de l'autor —jurista de llarga experiència i implicat en l'àmbit esportiu— es reflecteix en una feina perllongada durant anys, sense ostentació i amb voluntat d'ordenar una bibliografia vastíssima per obrir portes de lectura a especialistes, aficionats i curiosos.
L'esport condensa vides en miniatura: alegria i derrota, amistat i traïció, comunitat i solitud. Una matèria literària que, des de Grècia fins avui, continua preguntant-nos qui som quan competim, mirem o expliquem el que passa al camp.
