L'editorial L'ungla RoTa s'ha consolidat com un dels referents indiscutibles a l'àmbit literari alternatiu espanyol. Des d'un petit carrer de Segòvia, la cova que acull la seu, l'equip ha forjat durant gairebé tres dècades un catàleg singular que desafia els dictats del mercat tradicional i aposta per obres que transiten els marges de l'avantguarda i l'experimentació.
El seu recent guardó, el Premi Nacional a la Millor Labor Editorial Cultural, no només reconeix la constància i la qualitat del seu treball, sinó que evidencia la rellevància d'un model editorial que fuig de l'estandardització i que tracta cada llibre com a resposta única a la pregunta: què vol dir editar avui?
Carlos Rod, un dels seus fundadors i ànima mater del projecte, subratlla que editar és, abans de res, un exercici col·lectiu, on autors, correctors, traductors i lectors conformen una petita ciutat que cuida unes formes de literatura “excèntriques, mestisses i bastardes”.
Des de 1996 fins a l'actualitat, L'ungla RoTa ha mantingut viu l'esperit lúdic i de joc amb què va néixer, hereu de l'efervescència dels fanzins dels anys noranta. L'editorial va començar amb la col·lecció Llibres inútils i, al llarg dels anys, ha sumat noves propostes com Els Llibres de l'Apuntador o Els Llibres Robats, consolidant una línia editorial orientada a textos difícils de classificar i autors poc convencionals.
En els primers anys, l'editorial va apostar per vendre les primeres edicions en bars segovians, lloc on es va forjar una comunitat de lectors fidels, molt abans que existissin les xarxes socials i la centralització editorial de Madrid o Barcelona fos la norma. Aquesta proximitat i dependència del lector independent ha marcat la relació de l'editorial amb el públic: L'ungla RoTa es considera dependent dels qui s'acosten als seus llibres per curiositat i per criteri propi, més que per la influència de les modes.
Amb el pas del temps, l'editorial ha vist com creixia el seu catàleg gràcies a l'aposta per obres i no per gèneres. Avui, l'editorial compta amb més de 150 títols en què conviuen teatre, poesia, assaig i narrativa experimental, sota una política d'edició en què cada portada i cada llibre tenen identitat pròpia.
Entre les seves fites destaca la publicació de l'obra completa de dramaturgs com Rodrigo García, Juan Mayorga o Angélica Liddell, figures que han permès a La UÑa RoTa convertir-se en punt de referència per al teatre contemporani a Espanya. La confiança mútua entre l'editorial i els seus autors és un dels pilars del projecte, cosa que ha permès acompanyar trajectòries completes i assumir riscos que molts altres segells no contemplen.
Una aposta per la literatura dels marges
L'ungla RoTa ha fet bandera de la ruptura amb els motlles comercials i les etiquetes de gènereRod insisteix que l'important és la recerca d'una veu, una identitat narrativa o poètica que resisteixi la mercantilització del llibre com a producte de consum ràpid. La darrera frase de Camil·la Cañeque o La crítica literària als noranta de Miguel Alcázar il·lustren aquest afany per editar artefactes literaris que se situen a mig camí entre la metal·literatura, l'experimentació formal i la crítica social.
A l'àmbit poètic, l'editorial ha donat espai a veus tan singulars com Ángela Segòvia, Luz Pichel o María Salgado, poetes que exploren el llenguatge com a forma de política i d'experimentació. L'editorial no defineix les col·leccions de forma rígida, sinó que cada llibre es configura com un repte i una proposta conceptual diferent, una miniatura dins d'un catàleg heterogeni.
La independència de L'ungla RoTa es tradueix també en la resistència a la centralització ia la concentració editorial. Rod lamenta l'apogeu dels grans grups que uniformitzen el panorama i dificulten l'accés de projectes alternatius a les llibreries, però alhora celebra la vitalitat d'editorials petites i llibreries valentes que segueixen apostant per llibres “rars, difícils i necessaris”.
Al voltant del procés d'edició, Rod defensa una visió on l'editor és acompanyant, no protagonista, i on l'enllaç amb l'autor i la seva obra és hospitalari i continuat en el temps. El sentit de l'edició, per a La UÑa RoTa, rau a mantenir viva la reflexió sobre quins llibres i quines veus mereixen ser acompanyades i difoses.
Premis, futur i noves apostes
El reconeixement del Ministeri de Cultura, que destaca l'originalitat, la dedicació i la coherència del catàleg de L'UÑA RoTa, arriba en un moment en què l'editorial aposta per potenciar la seva línia de narrativa experimental i continuar explorant els límits de la poesia i l'assaig.
El model d'edició artesanal, basat en l'autoexigència i el treball col·lectiu, segueix guiant tant el present com el futur del segell. Entre els seus propers reptes figura seguir nodrint les col·leccions existents, mantenir la fidelitat als autors i explorar noves formes de narrativitat híbrida.
Llibres com Com rentar un cor de Bhanu Kapil, traduït per Carlos Bueno Vera i guardonat internacionalment, ratifiquen la voluntat de l'editorial de situar-se a la frontera entre allò literari i allò social, editant obres que interpel·len els lectors i obren espais per al qüestionament dels discursos dominants.
Tot i la precarietat que caracteritza el món del llibre independent, L'ungla RoTa ha sabut crear una comunitat de col·laboradors i lectors que es reconeixen en el risc, en la recerca de sentit fora dels circuits comercials i en la reivindicació del llibre com a objecte cultural de resistència.
La seva història és, abans que res, una reivindicació de l'edició com a espai de llibertat, de risc i de cura col·lectiva.