L'escriptor de Jaén David Uclés, recent guanyador del Premi Nadal de Novel·la, mantindrà la seva primera cita amb el públic lector de Canàries el 13 de març en el marc del festival Tenerife Noir. En aquesta visita, l´autor compartirà amb els assistents la seva manera d´entendre la literatura, la memòria i el gènere negre a través d´una obra que ha despertat un notable interès crític.
La jornada s'emmarca a l'espai conversacional “Memòria, ciutat i literatura”, un format que cerca generar un diàleg assossegat al voltant de l'escriptura d'Uclés i de la manera com la guerra Civil i la postguerra continuen ressonant a la narrativa contemporània espanyola. La trobada promet una conversa propera, amb marge per aprofundir en temes incòmodes sense perdre de vista el component humà de les històries.
Una trobada amb els lectors canaris el 13 de març
L'activitat tindrà lloc a les 19: 00 hores al Espai Cultural CajaCanarias, a Santa Cruz de Tenerife, on s'habilitarà el saló principal per rebre els que vulguin escoltar i dialogar amb l'autor. Les entrades es poden aconseguir a la plataforma online de la Fundació CajaCanarias, a través de lenllaç habilitat per a la venda anticipada.
Aquest col·loqui forma part de la programació del 11è Festival Atlàntic del Gènere Negre Tenerife Noir, que es consolida com una de les cites de referència per als aficionats al noir a Espanya, juntament amb altres cites clau de la novel·la negra a les Canàries. L'organització, en col·laboració amb el Observatori Cultural Domingo Pérez Minik, aposta per un format pausat, pensat per donar espai a la reflexió ia les preguntes del públic.
L'esdeveniment cobra un matís especial en ser la primera vegada que Uclés es presenta davant els lectors de les Canàries després de rebre el premi Nadal. El seu recent reconeixement, atorgat per la novel·la La ciutat de les llums mortes, situa aquesta visita en un moment especialment significatiu de la seva trajectòria, amb una atenció mediàtica i lectora en ple apogeu.
Tot i que el guardó ha recaigut en La ciutat de les llums mortes, el protagonisme de la trobada recau en una altra de les seves obres, La península de les cases buides, publicada per l'editorial Siruela. Al voltant d'aquest llibre s'articularà la conversa, centrada en qüestions de memòria, desarrelament i reconstrucció després d'una contesa que va deixar profundes cicatrius a la societat espanyola.
“Memòria, ciutat i literatura”: una conversa a diverses veus
Durant el col·loqui, David Uclés conversarà amb els periodistes Juan Cruz i Raquel Toste, i amb la filòsofa Ana Hardisson, els qui seran els encarregats d'anar filant les preguntes i guiant el debat. Aquest equip combina experiència periodística i reflexió filosòfica, fet que permetrà abordar l'obra des d'angles diversos, tant literaris com històrics i ètics.
La xerrada es presenta com una ocasió propícia per analitzar la manera com Uclés utilitza la ficció per acostar-se a la Guerra Civil espanyola i la postguerra, allunyant-se del relat purament històric i endinsant-se en un terreny on la memòria personal i col·lectiva s'entrecreuen. A través dels personatges i els seus conflictes íntims, l'autor posa sobre la taula temes que continuen generant debat a la societat actual.
Segons avança l'organització del festival, la trobada està pensada per aprofundir en la història de la família Ardolent, eix central de La península de les cases buides. Aquest nucli familiar serveix com a mirall de societat fracturada, en què cada decisió, cada silenci i cada pèrdua reflecteixen les conseqüències d'una guerra que es prolonga molt més enllà del front.
El títol de l'espai, “Memòria, ciutat i literatura”, no és casual: subratlla la intenció de situar la narrativa d'Uclés en un context urbà i simbòlic, on els carrers, les cases i els paisatges es converteixen en escenaris carregats de significat. Les ciutats i els seus barris actuen com a dipositaris de records, traumes i absències, funcionant gairebé com a personatges en si mateixos.
La participació del públic també té un pes rellevant, ja que es convida els assistents a plantejar preguntes i compartir impressions al final del diàleg principal. D'aquesta manera, el format deixa de ser una simple presentació per transformar-se en un espai comú, en què lectors i autor es troben al voltant d'una mateixa preocupació: com explicar el que encara fa mal.
“La península de les cases buides”: noir, memòria i desarrelament
En La península de les cases buides, David Uclés construeix un relat que encaixa de ple al gènere noir, però va més enllà dels esquemes clàssics d'intriga o crim. La novel·la s'aproxima al conflicte bèl·lic ia la ressaca històrica des d'una mirada que explora la descomposició d'una societat trencada, marcada per la desconfiança, la por i les fractures familiars.
La història s'articula a partir d'un entorn geogràfic i emocional que remet a una península despoblada, plena de buits i silencis, on les cases buides són molt més que simples edificis abandonats. Aquest paisatge, gairebé fantasmagòric, funciona com una gran metàfora del desarrelament, la soledat i la impossibilitat de tornar a allò que un dia va ser la llar.
L'organització de Tenerife Noir subratlla que la novel·la en presenta una al·legoria sobre les ferides profundes que deixa la guerra en les persones, en les biografies i en la manera de relacionar-se amb els altres. No es tracta només de danys físics o materials, sinó d'una erosió gradual de la confiança i del teixit social, que es reflecteix a cada racó del relat.
En aquesta obra, Uclés combina constantment la realitat amb elements imaginaris i simbòlics, generant una atmosfera que es mou entre allò quotidià i allò oníric. Aquest enfocament permet al lector endinsar-se en un univers molt visual, on les imatges prenen tanta importància com els diàlegs i les descripcions més realistes.
La guerra i la postguerra es filtren així en petits detalls, en gestos i silencis que revelen més del que es diu obertament. La família Ardolent es converteix en un fil conductor que vertebra el relat, mostrant com el conflicte s'instal·la a la intimitat de les llars i condiciona generacions completes. La novel·la no es limita a reconstruir fets, sinó que explora com es recorden, com es deformen i com es transmeten.
D'autor de culte a fenomen literari
Abans d'aquest impuls mediàtic, David Uclés era considerat un autor de culte en circuits de literatura independent, gràcies a títols com Emili i Octubre. Els seus llibres circulaven especialment entre lectors atents a propostes arriscades, allunyades dels grans llançaments comercials, però amb una veu pròpia molt marcada.
Amb el reconeixement del premi Nadal i la projecció que comporta, la seva obra ha començat a arribar a un públic molt més ampli, sense que això suposi renunciar-hi. El seu particular “costumisme màgic”, barreja de realisme quotidià i elements gairebé fantàstics, ha esdevingut una de les senyes d'identitat més comentades per la crítica.
Uclés és un escriptor que no eludeix el debat ni es refugia en la neutralitat quan aborda qüestions delicades del passat recent. Al contrari, utilitza la literatura com a eina per convidar a pensar, remenant llocs comuns i posant sobre la taula aspectes incòmodes que sovint es prefereixen deixar a la penombra.
Les seves novel·les busquen que el lector se senti interpel·lat, no només entretingut. Les escenes que construeix carregades d'emoció i simbolisme, apunten directament a l'experiència personal de qui llegeix, generant ressons que transcendeixen la mera anècdota argumental. Aquesta capacitat de commoure sense caure en el sentimentalisme fàcil és un dels trets que més destaquen els que segueixen la seva trajectòria.
La cita a Tenerife arriba, per tant, en un moment en què la seva figura es troba en plena expansió, amb presència creixent en mitjans i esdeveniments literaris. El pas d´autor minoritari a referent del panorama narratiu actual s'està produint sense renunciar a la complexitat temàtica ni a un llenguatge cuidat, aspectes que el mateix Uclés defensa com a irrenunciables.
Tenerife Noir: gènere negre, memòria històrica i pensament crític
El Festival Atlàntic del Gènere Negre Tenerife Noir afronta la seva onzena edició consolidat com un espai que transcendeix la mera programació de presentacions i taules rodones. El festival entén el noir com un moviment transversal, capaç d'alimentar disciplines tan diferents com la literatura, el còmic, el cinema o el pensament crític.
En aquesta edició, l'organització ha volgut reforçar aquesta mirada àmplia sobre el gènere, aprofitant un doble aniversari lligat al còmic: els quaranta anys de Watchmen, l'obra revolucionària de Alan Moore, Dave Gibbons i John Higgins, i de la minisèrie Shadow: Blood & Judgment de Howard Chaykin. Les dues creacions són esmentades com a exemples de com el noir pot servir per qüestionar el poder, la moral i els discursos dominants.
La presència d'autors com David Uclés encaixa en aquest enfocament, ja que la seva obra utilitza la narrativa negra per indagar a la memòria històrica i en les tensions que encara travessen la societat espanyola. En lloc de limitar-se a trames policials, el festival aposta per històries que examinen estructures de poder, silencis col·lectius i responsabilitats compartides.
Tenerife Noir compta amb el suport institucional de diverses administracions i entitats: el Ministeri de Cultura, el Govern de Canàries, el Cabildo de Tenerife, Turisme de Tenerife, els ajuntaments de Santa Creu de Tenerife i de Sant Cristòfol de la Llacuna, així com la col·laboració de la Universitat de la Llacuna, l' Fundació CajaCanarias i la Fundació DISA. A més, la marca DS Automobiles participa com a vehicle oficial del festival.
Gràcies a aquest suport, el programa del festival es desplega per diferents espais de l'illa, amb activitats que van des de les xerrades més especialitzades fins a propostes obertes a un públic ampli. La combinació de divulgació, anàlisi i entreteniment és un dels segells d'identitat de la cita, que busca atraure tant lectors experts com persones que s'acosten per primera vegada al gènere negre.
En un context en què la memòria històrica torna a situar-se al centre del debat públic, l'organització de Tenerife Noir considera prioritari convidar veus que plantegin preguntes incòmodes i noves lectures del passat. La presència d'Uclés, amb la mirada literària sobre les cicatrius de la guerra i la postguerra, encaixa de ple en aquesta línia programàtica.
A través d'aquesta trobada amb David Uclés, el festival revalida la seva aposta per un gènere negre que no es conforma a entretenir, sinó que treu el cap a les esquerdes de la realitat social i política. La cita del 13 de març es perfila com una oportunitat per escoltar de primera mà com un autor en plena projecció interpreta la memòria, el desarrelament i la violència històrica des de la ficció, i perquè el públic canari se sumi a una conversa que, lluny de ser tancada, continua molt viva.
