La literatura troba noves veus en escenaris poc habituals I aquest és el cas de "Cuentos presos", la primera incursió literària de Luis Calderón Nágera, actual alcalde de Paredes de Nava i diputat provincial per Palència. Calderón, també conegut per la seva carrera com a enginyer civil, va decidir publicar el seu primer llibre impulsat per la seva passió per l'escriptura i la inspiració del poeta Sergio García Zamora, que viu a la mateixa localitat.
L'obra és una recopilació de deu relats que se situen a cavall entre allò quotidià i allò fantàstic, sense perdre de vista el misteri ni el realisme més enganxat a la vida en pobles petits. El llibre es va presentar a la seu social del Casino, en un acte en què van estar presents figures com el president del Casino, Evaristo Urraca, l'editora Marta Martín G. Aduriz, la convidada Carmen Fernández Caballero i el mateix prologuista, Sergio García Zamora.
Un llibre que reivindica la vida rural des de la ficció
Entre els aspectes més significatius de 'Contes apressados' destaca la reivindicació del món rural com a espai literari i vital de gran intensitat. Calderón reconeix que la vida als pobles es viu «amb més intensitat», i que tot allò relacionat amb el cicle de les estacions i els costums del medi rural li ha servit d'inspiració fonamental per a la creació d'aquestes històries.
El títol del llibre té el seu origen a la revista Pressura, amb la qual comparteix nom la fira dedicada a la despoblació rural, organitzada per El Hueco de Soria. Almenys la meitat dels relats inclosos en el volum van ser publicats originalment en aquesta revista, reforçant la picada d'ullet a la repoblació ia la vida en pobles petits.
El llibre es compon de deu relats que oscil·len entre gèneres com el fantàstic, el sobrenatural, la novel·la negra i la intriga gairebé policial. frescor i profunditat del Canal de Castella, al·ludint al seu torn a l'empremta de Miguel Delibes en la manera d'enfocar allò quotidià.
Experiència personal i literatura es donen la mà
Calderón reconeix que la seva doble faceta com a regidor i escriptor li ha permès aprofundir en la naturalesa humana: «L'alcaldia t'ofereix un doctorat en relacions humanes». Aquesta visió de les reaccions de la gent aporta matisos únics als seus relats, que exploren tant les emocions com els conflictes personals i socials.
La formació de Calderón com a enginyer també ha deixat un pòsit com estructurar tant els relats com el llibre en conjunt. La precisió i l'afany per resoldre problemes es traslladen a la construcció de trames directes i senzilles, en què cada paraula té un propòsit i el llenguatge es mostra depurat.
L'autor destaca que les seves històries pretenen convidar a la reflexió i estan pensades per gaudir-ne en els moments de lleure. Sent certa responsabilitat en saber que els lectors dediquen el seu temps a la seva obra, cosa que el motiva a oferir relats que, encara que breus, deixen pòsit i permeten diferents lectures segons la sensibilitat de qui hi tregui el cap.
Un homenatge a referents literaris ia la tradició local
A la dedicatòria de 'Contes precipitats' hi tenen cabuda figures clau com Jorge Manrique i Miguel Delibes. Calderón incorpora una cita d''El Camino' de Delibes abans del pròleg i reconeix la importància d'aquest autor i de la literatura castellana a la seva pròpia obra i en la seva formació lectora des de la infància.
La publicació ha comptat també amb el suport de Pau Nágera, tia de l'autor i professora de Literatura, important en la reivindicació de la memòria de Jorge Manrique a Paredes de Nava. L'enllaç amb l'entorn i la cultura local és molt present tant en el procés creatiu com en el resultat final del llibre.
El mateix Sergio García Zamora compara l'escriptura de Calderón amb la figura d'un «mag i il·lusionista» que conserva la capacitat de sorprendre i emocionar sense perdre el contacte amb la realitat propera dels lectors.
Relats i temàtiques abordats a 'Contes apressados'
Els deu contes que conformen el llibre són: Història d'un confrare, Els gats, Les cigonyes d'Alfredo, Els protagonistes, El preu d'un ull, Un altre conte de Nadal, Habeas corpus, Un ciutadà de bé, Les nous de Sebastià Neville y La mort de l´home més feliç del món. Tots ells, segons el prologuista, «corren darrere de la justícia o del que en falta», i el mateix Calderón assenyala que l'última paraula per absoldre o condemnar els personatges recau sempre en els lectors.
Cadascun dels relats transita pel misteri, la fantasia, la ironia o la reflexió sobre la justícia, sense perdre de vista el costumisme ni la mirada pròpia de l'escriptor que ha sabut combinar la seva experiència pública amb un coneixement profund de la realitat rural.
El seu caràcter proper i la visió que transmet fan que 'Contes apressats' sigui una proposta literària única, que posa en valor la vida als pobles, la memòria col·lectiva i les connexions carregades d'humanitat que només l'entorn rural pot oferir al lector atent.
