La Fira del Llibre de Castelló, que se celebra a l'andana central del parc Ribalta, s'ha convertit aquests dies en un dels punts culturals més actius de la ciutat, reunint lectores, lectors, autores i autors al voltant de la literatura. Dins la seva programació, dues cites han destacat de manera especial: el XXXIII Concurs de Relats de Dones i XXXI Premi Ciutat de Castelló de Teatre, que han posat el focus en la creació femenina i en el talent local.
En una edició marcada per la gran afluència de públic i la visibilitat de l'autoria femenina, el certamen de relats i el premi teatral han compartit protagonisme en una jornada en què també hi ha hagut espai per a taules rodones, firmes de llibres i activitats familiars. La ciutat ha aprofitat la Fira del Llibre per reforçar el seu paper com a referent cultural a la Comunitat Valenciana.
Castelló, epicentre cultural al parc Ribalta
L'andana central del parc Ribalta s'ha consolidat com l'escenari principal de la 42a Fira del Llibre de Castelló, que es prolonga fins al diumenge 3 de maig. Durant la jornada dedicada al Concurs de Relats de Dones i al Premi Ciutat de Castelló de Teatre, el recinte ha viscut un continu tràfec de visitants, presentacions i trobades literàries.
La programació ha inclòs la presentació de les obres guanyadores del XXXIII Concurs de Relats de Dones 2025 i del llibre «Els desastres de la guerra», de Pedro Montalbán-Kroebel, text que ha obtingut el XXXI Premi Ciutat de Castelló de Teatre. Les dues iniciatives han estat presentades davant d'un públic que ha pogut conèixer de primera mà les veus i les històries premiades; entre elles s'han mostrat textos premiats a el públic assistent.
En paral·lel, la fira ha acollit una taula rodona sota el títol «Castelló, escenari de novel·la negra», amb la participació dels escriptors Julio César Cano i Queta Ródenas, que han conversat sobre com la ciutat i el seu entorn es converteixen en teló de fons per a les trames. Més endavant, l'Associació d'Autors i Autores de Castelló ha organitzat una altra trobada per visibilitzar la feina dels que escriuen des de la província.
Aquestes activitats han reforçat la idea de la Fira del Llibre com un espai de trobada per a la creació literària, on conviuen la narrativa, el teatre, la literatura de gènere i les propostes per a tots els públics. Castelló, així, es presenta no només com a seu de premis, sinó com a punt de referència per a l'intercanvi cultural.
L'ambient al parc Ribalta s'ha caracteritzat per una combinació de proximitat amb els autors, curiositat lectora i participació de persones de diferents edats, cosa que contribueix a consolidar aquest esdeveniment al calendari cultural de la ciutat.
XXXIII Concurs de Relats de Dones: veus que guanyen espai
El XXXIII Concurs de Relats de Dones s'ha presentat com a una de les peces clau de la programació de la Fira del Llibre. La resolució del certamen es va donar a conèixer el passat 18 de març, en el marc de les activitats pel Dia Internacional de les Dones, però ha estat ara, al pavelló central de la fira, quan s'han mostrat els textos premiats al públic assistent.
La presidenta del Consell Municipal d'Igualtat, Clara Adsuara, ha estat l'encarregada de conduir l'acte en què s'han donat a conèixer els detalls dels relats guardonats. Adsuara ha destacat el marcat protagonisme castellonenc d'aquesta edició, ja que el segon premi i l'accèssit han recaigut en autores de la ciutat, cosa que reforça el pes local del certamen.
El primer premi ha estat per a l'autora de La Rioja Ester Lorente, pel relat titulat «Les que senten el soroll del mar», una història que enllaça les vides de dones de diferents generacions unides per la memòria i els enllaços familiars. El jurat ha valorat especialment la manera com el text recupera experiències i emocions compartides entre dones d'una mateixa nissaga.
El segon premi l'ha obtingut la castellonenca Diana Giménez Gil amb Mosquits de dos rodes, un relat inspirat en la figura de la seva pròpia àvia. L'obra ret homenatge a una dona gran que, a través de petits gestos quotidians, encarna la resistència, la dignitat i la importància de la memòria familiar en un context proper i reconeixible.
Per primera vegada, el certamen ha incorporat un accèssit, que ha recaigut en una altra autora de Castelló, Pilar Díaz Romero, pel seu relat «Noranta-tres». També aquí la protagonista és una dona d'edat avançada, cosa que posa de manifest l'atenció del concurs cap a les històries de dones grans, moltes vegades invisibilitzades malgrat el seu paper central a la vida de famílies i comunitats. Aquest focus en les dones grans destaca en altres premis i convocatòries com el lliurament de premis del concurs de relats per a gent gran.
Durant la seva intervenció, Clara Adsuara ha subratllat que resulta «emocionant presentar tres relats escrits per dones», destacant que dues són de la pròpia ciutat. Ha insistit que aquesta iniciativa remarca la importància de la dona en tots els àmbits de la societat i reivindica la seva presència a la creació literària, un terreny on encara hi ha camí per recórrer en termes d'igualtat.
La responsable del Consell Municipal d'Igualtat també ha recordat que l'objectiu principal del certamen, impulsat per la Regidoria d´Igualtat de l´Ajuntament de Castellóiniciar fomentar la participació de les dones a la literatura i contribuir a la difusió de les seves obres mitjançant la seva publicació. No es tracta només de lliurar un premi, sinó oferir una plataforma perquè aquestes veus arribin a més lectores i lectors.
El XXXI Premi Ciutat de Castelló de Teatre: «Els desastres de la guerra»
Al costat del concurs de relats, el XXXI Premi Ciutat de Castelló de Teatre ha tingut un lloc destacat a la programació. Al mateix escenari del pavelló central s'ha presentat el llibre «Els desastres de la guerra», del dramaturg Pedro Montalbán-Kroebel, obra que s'ha alçat amb aquest reconeixement teatral.
El públic ha pogut conèixer la proposta escènica de Montalbán-Kroebel, el text del qual s'inscriu en una tradició teatral que reflexiona sobre els conflictes, les seves conseqüències i la memòria col·lectiva. Tot i que l'acte s'ha centrat en l'obra guanyadora, el premi en conjunt reforça el compromís del Ajuntament de Castelló amb la dramatúrgia contemporània i amb la producció teatral en llengua pròpia i en el context europeu.
L'edició actual del Premi Ciutat de Castelló de Teatre s'integra així en una estratègia més àmplia de suport institucional a la creació escènica, que dialoga amb altres iniciatives culturals locals i regionals. A la Fira del Llibre, la presència d'aquest guardó ha permès mostrar com la literatura i el teatre comparteixen espais i públics i han generat sinergies entre els que escriuen, representen i llegeixen.
La presentació dels desastres de la guerra ha despertat curiositat entre els assistents, que han tingut ocasió d'acostar-se a l'autor ia la seva manera de treballar el text dramàtic. Aquesta proximitat entre el creador i el públic és un dels trets que l'organització de la fira pretén mantenir i reforçar en futures edicions.
Activitats paral·leles i aposta per la participació
Tot i que el Concurs de Relats de Dones i Premi Ciutat de Castelló de Teatre han estat l'eix de la jornada, el programa de la Fira del Llibre ha reservat un espai important per a les activitats familiars i infantils. La idea és que la lectura i la creació literària es visquin també com una experiència compartida entre generacions.
Per als més petits s'han organitzat tallers com «Crea els teus personatges de Polican», on nenes i nens han pogut dissenyar els seus propis protagonistes inspirats en aquest popular personatge, «Passaport centenari d'Astèrix», que ha servit per acostar el còmic clàssic de forma lúdica, i «Haikus exprés amb màquina d'escriure», una activitat que combina poesia breu i l'encant de l'escriptura mecànica.
La programació familiar s'ha completat amb sessions de contacontes, entre les quals han destacat «Una piscina de mar» i «El ninot que fa riure». Aquests relats orals han contribuït a crear un ambient proper i distès, en què la literatura es presenta com una cosa accessible i gaudible des de la infància.
Totes aquestes propostes reforcen el caràcter inclusiu i participatiu de la fira, en integrar en un mateix espai presentacions de premis literaris, activitats especialitzades i moments pensats per al joc i la imaginació. La combinació de gèneres, formats i públics ha estat una de les claus del dinamisme de lʼesdeveniment.
Recta final de la fira amb autors mediàtics
La Fira del Llibre de Castelló afronta la seua últim cap de setmana amb la visita d'autors de gran estrebada mediàtica, que se sumen a la programació ja consolidada de concursos, premis i taules rodones. S'espera que aquestes presències atreguin un nombre encara més gran de públic al parc Ribalta.
Entre els noms anunciats figura Antonio Mercero, un dels escriptors que integren el fenomen literari conegut sota el pseudònim de Carmen Mola. A Castelló presentarà la seva obra «Està plovent i t'estimo», un títol que està despertant interès entre els que segueixen la narrativa contemporània a Espanya.
També està prevista la participació de Joan de la Vall, Premi Planeta 2025, que arriba a la fira amb «Vera, una història d?amor». La presència d‟una figura tan mediàtica ha generat expectatives de llargues cues per a la signatura d‟exemplars, cosa que l‟organització ja dóna pràcticament per fet.
L'arribada d'aquests autors se suma a la feina prèvia feta per escriptors i escriptores locals, que durant els dies anteriors han mantingut trobades amb lectores i lectors, han participat en debats i han presentat les darreres obres. Així, la fira combina noms molt coneguts amb veus en ple creixement, dins i fora de Castelló.
En conjunt, la jornada dedicada al Concurs de Relats de Dones i al Premi Ciutat de Castelló de Teatre encaixa en una fira que aposta per la diversitat de mirades i per la visibilització del talent, especialment el femení i el de proximitat. La suma de reconeixements literaris, activitats culturals i presència de figures mediàtiques confirma el parc Ribalta com un veritable epicentre culturalon la literatura es viu de prop i on les històries —ja sigui en forma de relat, teatre o novel·la— troben un lloc compartit amb el seu públic.
