L'escriptora i la traductora barcelonina Carlota Gurt ha estat reconeguda amb l'11è Premi Llibres Anagrama de Novel·la gràcies a la seva obra Els erms, una història que converteix la sequera en un poderós símbol de les mancances contemporànies. El guardó, un dels més rellevants de la narrativa en català, arriba en un moment en què el debat sobre el clima i el malestar quotidià ocupa un espai central a la conversa pública.
Dotat amb 12.000 euros i fallat per unanimitat, el premi distingeix una novel·la que convida a mirar de front els «erms» personals i col·lectius, des dels afectius fins als laborals, sense caure en el derrotisme. Lluny de quedar-se en una faula ombrívola, el llibre planteja com ens les apanyem per seguir endavant quan sembla que s'han esgotat les il·lusions.
Un premi unànime per a una novel·la sobre totes les sequeres
El jurat del 11è Premi Llibres Anagrama de Novel·la ha estat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Sílvia Sesé. Aquest grup de veus procedents de la crítica, la creació literària i ledició van decidir per consens absolut que l'obra de Gurt sobresortia entre els 66 originals rebuts, una xifra que confirma la consolidació del certamen dins del panorama literari en català.
Casacuberta va definir Els erms com a “un tour de force narratiu contra els erms del món actual”, subratllant la capacitat del llibre per mostrar com una ficció ben construïda pot imposar-se a la cruesa de la realitat. La filòloga va incidir que el pantà de Sau es converteix gairebé en un personatge més, un escenari que influeix en els protagonistes tant com qualsevol altre personatge humà.
Per part seva, l'escriptor i crític Sergi Pàmies va destacar la qualitat lingüística i la precisió del català amb què està escrita la novel·la. A parer seu, es tracta d'una lectura «esplèndida i molt entretinguda» que, malgrat situar-se en un entorn inhòspit i amb una protagonista profundament insatisfeta, aconsegueix generar un efecte estimulant en el lector en lloc d'arrossegar-lo cap a la desolació.
Altres membres del jurat, com Guillem Gisbert, han remarcat que l'autora aconsegueix parlar de totes les sequeres possibles amb sentit de l'humor, misteri i esperança. Quan la realitat sembla ofegar els personatges, la imaginació fèrtil de Gurt funciona com un salvavides que els empeny a buscar noves sortides, per molt improbable que sembli.
La decisió del jurat es va donar a conèixer en una jornada marcada per un fort temporal de pluja, amb avisos de Protecció Civil sonant de fons, un contrast cridaner amb la sequera extrema que travessa la novel·la. La mateixa Gurt va ironitzar amb aquesta coincidència meteorològica, recordant que la idea del llibre va néixer en un dia en què el pantà de Sau amb prou feines retenia aigua.
Ramona i Faust: dues vides seques davant del pantà de Sau
El punt de partida de Els erms és aparentment senzill: un 24 de desembre al parador de Vic-Sau, davant del pantà de Sau, en plena sequera. Ramona, la protagonista, ha decidit passar-hi un parell de nits sola durant la nit de Nadal, fugint d'una vida que percep com buida i sense gaires expectatives. En paral·lel, Faust acudeix al mateix lloc per celebrar un dinar amb companys de feina, malgrat que detesta la feina que exerceix.
Faust, cap de la presa, afronta la seva ocupació amb un zel gairebé malaltís, mentre Ramona arrossega una sensació de fracàs personal que la porta a buscar refugi en un escenari encara més desolat que la seva rutina diària. La trobada entre tots dos personatges no s'articula ni des de l'amor ni des del desig sexual, cosa que Gurt ha insistit a recalcar: el que els uneix és una curiositat recíproca que els empeny a territoris desconeguts, un joc de miralls on les seves vides reals es barregen amb altres imaginades.
L'autora descriu Ramona i Faust com dos pols oposats que, alhora, s'assemblen. Ramona canalitza una fúria soterrada, amb fantasies de destrucció del món, mentre que Faust representa una certa tendresa, un contrapunt més conciliador. En aquest contrast es construeix la dinàmica principal de la novel·la, de manera que cadascú funciona com el fotògraf negatiu de l'altre.
Un dels elements més cridaners del llibre és la manera com el paisatge condiciona la percepció dels personatges. Per a Mita Casacuberta, en llegir l'obra es té la clara sensació que el pantà sec es comporta com un altre protagonista. La terra esquerdada, l'aigua gairebé inexistent i l'entorn silenciós actuen com a mirall de les vides seques de Ramona i Faust, que es mouen entre la solitud, la incertesa professional i la dificultat per trobar el seu lloc al món.
Gurt situa part de l'acció en una sopar de Nadal que Ramona observa des de la distància, atents a tres homes asseguts en una taula propera. A partir d'aquesta escena quotidiana, la narració s'obre cap a les vides imaginades d'aquests personatges, un recurs que permet a l'autora jugar amb plans de realitat i ficció diferents, fins al punt que el lector dubta de què pertany al món «real» i què procedeix de la fabulació interna de la protagonista.
Una reflexió sobre les sequeres climàtiques, amoroses i professionals
L'origen de Els erms es remunta a una visita que Carlota Gurt va fer al pantà de Sau quan estava per sota del 10% de la seva capacitat. Asseguda davant d'aquell paisatge gairebé lunar, amb l'aigua reduïda a la mínima expressió i la terra esquerdada, l'autora va sentir que el seu estat d'ànim estava en sintonia amb aquest escenari. D'aquí va sorgir la idea d'escriure un llibre sobre les sequeres en un sentit ampli.
En declaracions durant la roda de premsa, Gurt va explicar que la novel·la no es limita a abordar la sequera climàtica, sinó que s'endinsa en molts altres tipus d'aridesa: l'amorosa, la sexual, la professional, la lingüística, la barcelonina i fins i tot la nacional. La intenció és mostrar fins a quin punt la manca de recursos no és només material, sinó també emocional, simbòlica i social.
Lluny de compondre una història romàntica a l'ús, l'autora insisteix que no estem davant d'una trama d'amor ni de sexe. La relació entre Ramona i Faust funciona més aviat com un dispositiu narratiu per explorar qüestions com qui porta realment la vida que voleu, com es construeixen les il·lusions i si les persones que aparenten ser molt diferents ho són tant al seu interior.
Un dels fils centrals del llibre és la pregunta sobre l'origen de les il·lusions quan semblen haver esgotat. Per a Gurt, tant les il·lusions com el futur són ficcions que el nostre cervell elabora per trobar motius que ens empenyin a seguir endavant. La novel·la, així, es converteix en una indagació sobre el paper de la imaginació com a motor vital, fins i tot en contextos que semblen dominats pel desencís.
Tot i que el punt de partida podria suggerir un to fosc o pessimista, l'escriptora defensa que l'obra acaba desprenent molta llum. Els personatges parteixen d'una situació de sequedat extrema —emocional i existencial—, però la manera com elaboren relats sobre ells mateixos i els altres obre la porta a una certa esperança. L'humor, a estones desvergonyit, i la ironia funcionen com a antídots davant del dramatisme de l'entorn.
L'estil de Carlota Gurt i el paper del llenguatge
Més enllà de l'argument, el jurat ha volgut posar el focus a la manera com està explicada la història. La prosa de Gurt es descriu com a precisa, intimista i de gran exigència lingüística, una combinació que us permet tractar assumptes delicats sense caure en el sentimentalisme fàcil. Diversos membres del jurat han valorat de manera especial la cura amb què l'autora treballa el català, en un context en què, segons apunten, es perceben desnivells preocupants en la qualitat de la llengua literària de moltes novel·les.
Per a Sergi Pàmies, Els erms ofereix una barreja molt equilibrada d´entreteniment i profunditat. Encara que l'escenari pugui semblar inhòspit i la protagonista resulti incòmoda en la seva insatisfacció constant, el llibre aconsegueix que el lector no s'enfonsi amb ella. Al contrari, la lectura acaba generant una sensació d'impuls, gairebé com si el relat mostrés que fins i tot als llocs més secs pot brollar una mica de vida.
Jordi Puntí, un altre dels integrants del jurat, ha descrit la novel·la com un text en què la boira que puja del pantà difumina el paisatge i va revelant a poc a poc una sèrie de vides que es creuen i es desdobleguen. En les seves paraules, els personatges semblen atrapats en un dibuix a l'estil Escher, buscant un punt de fuga que els alliberi. La prosa de Gurt, densa i sense complexos, envolta tant els protagonistes com el lector.
En aquest sentit, l'autora considera que una novel·la ha de ser una cosa així com un menú degustació que contingui tota la vida: ironia, tragèdia, humor, tensió, reflexió… Aquesta voluntat d'abastar diferents capes emocionals i formals es deixa notar a Els erms, que alterna moments de crítica subtil amb escenes més íntimes, sense renunciar a un to col·loquial quan la situació ho demana.
El resultat és una obra que també es pot llegir com una metàfora estesa sobre les «vides seques»: biografies en què la rutina, la precarietat o la manca d'horitzons han anat erosionant l'entusiasme. A través de Ramona i Faust, el llibre planteja si és possible reinventar-se quan el paisatge interior sembla tan esquerdat com el llit d'un pantà buit.
Trajectòria de l'autora i publicació de Els erms
Nascuda a Barcelona el 1976, Carlota Gurt no és una nouvinguda al panorama literari català. Va començar a ser coneguda de forma àmplia el 2019, quan el seu llibre de relats Cavalcarem tota la nit va obtenir el Premi Mercè Rodoreda. Aquell volum de contes, escrit amb humor però capaç de generar un cert desassossec, ja deixava veure moltes de les constants estilístiques que es consoliden ara a Els erms.
Posteriorment, Gurt va publicar la seva primera novel·la, sola (2020), que va tenir una molt bona acollida de crítica i lectors i va contribuir a situar-la com una de les veus més interessants de la nova narrativa en català. El 2023 va tornar al relat breu amb Biografia del foc, un altre recopilatori que reafirma la seva habilitat per moure's amb soltesa en formats diferents.
L'autora també ha explorat altres registres amb la novel·la juvenil La teoria dels forats -guardonada amb el Premi Guillem Cifre de Colonya- i amb l'assaig Una aniquilació fallida, que ha donat lloc a una conferència performativa amb què s'ha estrenat com a monologuista en escenaris. Aquesta diversitat de gèneres evidencia una voluntat dexperimentar amb formes i públics sense perdre una identitat literària reconeixible.
Al terreny professional, abans de centrar-se en l'escriptura, Gurt va treballar com a productora en companyies i festivals de referència com La Fura dels Baus i el certamen Temporada Alta, cosa que li ha permès mantenir un vincle estret amb les arts escèniques. A més, és traductora i col·labora de manera habitual en diferents mitjans de comunicació, entre ells el suplement Quadern de El País, la SER, 3cat o Catorze.
Amb Els erms, l'autora suma ara la seva segona novel·la per a públic adult i, alhora, protagonitza un canvi d'editorial respecte als seus títols anteriors, que havien aparegut a Proa. L'obra guanyadora del Premi Llibres Anagrama arribarà a les llibreries el proper 25 de març, mentre que l'edició en castellà està prevista per a la tardor, ampliant així el seu abast a nous lectors a tot Espanya i altres territoris de parla hispana.
El reconeixement del Premi Llibres Anagrama situa Gurt juntament amb altres noms que ja formen part del palmarès del certamen, com ara Albert Forns, Tina Vallès, Llucia Ramis, Irene Solà, Anna Ballbona, Pol Guasch, Andrea Genovart, Clara Queraltó o Arià Paco. Amb aquesta distinció, l'autora consolida una carrera marcada per la versatilitat i l'ambició literària, sumant una peça més a un corpus que no deixa d'expandir-se.
Així, la victòria de Carlota Gurt amb Els erms al Premi Llibres Anagrama reforça la presència d'una veu que combina una cura extrema per la llengua, capacitat d'observació i un ús molt personal de la metàfora. A través de la història de dos personatges en un pantà al límit, la novel·la obre un diàleg sobre les diferents formes de sequera que travessen avui la vida a Espanya ia Europa, i planteja, sense grans estridències, que potser la imaginació i les ficcions que ens expliquem segueixin sent una de les poques reserves d'aigua que no cal deixar assecar.