L'escriptora asturiana Berta Piñán, poeta de llarga trajectòria i exconsellera de Cultura del Principat, ha estat distingida amb el Premi Nacional de Literatura Asturiana, el màxim reconeixement que concedeix l'Acadèmia de la Llingua Asturiana (ALLA) a les lletres del Principat. Amb aquesta sentència, la institució situa la veu de Piñán com una de les més influents en la renovació i consolidació de la creació literària en asturià durant les últimes dècades.
Aquest reconeixement arriba per coronar més de quaranta anys de treball sostingut en poesia, narrativa i assaig, en què l'autora ha combinat la creació literària amb la defensa activa de la llengua asturiana i la seva projecció fora de les fronteres regionals. El guardó reforça així la posició de l'escriptora dins del panorama literari espanyol i europeu, especialment a l'àmbit de les llengües minoritzades.
Un premi que reconeix una trajectòria decisiva
El Premi Nacional de Literatura Asturiana inclou una dotació econòmica de 6.000 euros, el lliurament d'un medalló commemoratiu i la publicació d'un llibre que en recollirà una síntesi de l'obra de Berta Piñán. Aquest volum pretén oferir una cuidada panoràmica de la seva producció, des dels seus primers poemaris fins als seus treballs més recents, apropant la seva veu a nous lectors dins i fora d'Astúries.
L'acte oficial de lliurament tindrà lloc en el marc del Dia de les Lletres Asturians, Que tindrà lloc el 8 de maig al Teatre Campoamor d'Oviedo. En aquesta cita, que s'ha consolidat com un dels esdeveniments culturals més importants de l'any al Principat, l'autora rebrà públicament el guardó, seguint la tradició de les anteriors edicions del premi.
Més enllà del component econòmic, el reconeixement funciona com un recolzament institucional a una trajectòria que ha contribuït de manera clara que la creació literària en asturià guanyi visibilitat al conjunt d'Espanya i en altres espais europeus atents a la diversitat lingüística. Per a molts agents culturals de la regió, el premi reforça el paper de Piñán com a figura clau en el debat sobre la normalització de l'asturià.
El jurat i els motius de la decisió
El jurat va estar presidit pel president de l'Acadèmia de la Llingua Asturiana, Xosé Antón González Riaño, i integrat per les acadèmiques i acadèmics de número Ana María Cano, Xosé Ramón Iglesias i Carmen Muñiz; el professorat de la Universitat d'Oviedo Carmen Alfonso y Leopoldo Sánchez; i la Premi Nacional de 2023, Lourdes Álvarez. En representació del Govern del Principat, va actuar com a secretari Antón García, director general de Política Lingüística i Acció Cultural.
A l'acta oficial, el tribunal subratlla la qualitat literària d'una obra que recorre el panorama de la literatura asturiana dels darrers quaranta anys, destacant especialment la profunditat d'una poesia intimista i alhora oberta als conflictes quotidians ia les preocupacions del món contemporani. El jurat insisteix també a la originalitat i coherència del seu projecte creatiu, tant en el vessant poètic com narratiu.
El text de la decisió incideix en la capacitat de l'autora per ancorar les seves històries al territori asturià i en personatges propers, sense renunciar a una lectura universal dels materials. Aquesta combinació d'arrelament i abast general, assenyalen, permet que l'obra de Piñán connecti amb lectors d'altres llocs d'Espanya i Europa interessats en les literatures escrites en llengües no hegemòniques.
Un altre dels punts forts que el jurat posa sobre la taula és la aportació decisiva de Berta Piñán a la dignificació de la literatura asturiana, ajudant a situar-la en espais on tradicionalment amb prou feines s'esmentava. El seu paper al procés de recuperació lingüística d'Astúries és qualificat com a «grandíssim i decisiu», en combinar la seva presència institucional amb una obra literària sòlida, traduïda i comentada en diferents fòrums culturals.
Una veu poètica clau en la literatura asturiana
Berta Piñán, nascuda a Canell (Cangas d'Onís) el 1963iniciar professora de Llengua Castellana i Literatura i membre de número de la pròpia Acadèmia de la Llingua Asturiana. Entre 2019 i 2023 va exercir com consellera de Cultura del Principat, etapa en què va compatibilitzar les tasques de gestió amb la seva activitat creadora, mantenint una presència constant en el debat cultural asturià.
La seva trajectòria poètica la situa com una de les referents del moviment literari que persegueix recuperar i prestigiar l'asturià com a idioma de creació contemporània. Els seus versos es caracteritzen per una llengua acurada, emotiva i reflexiva, en què conviuen la memòria personal, el territori rural i les tensions de la modernitat, amb una mirada crítica però també profundament humana.
Entre les seves obres poètiques recents sobresurten les edicions bilingües «La manca / El mal» y «Argayu / Ensorrament», que permeten accedir tant en asturià com en castellà a un univers on apareixen el pas del temps, l'erosió del paisatge i la fragilitat dels vincles humans. «Argayu», en particular, ha estat llegida com una metàfora del desgast del cos i de l'esfondrament del món rural davant de les transformacions socials i econòmiques.
Per al jurat de la tertúlia literària Malory, que la va distingir recentment amb el premi al millor llibre en asturià de l'any per aquest poemari, la veu de Piñán es desplega com una proposta clara i lluminosa, capaç de travessar temps i generacions i obrir un diàleg intens sobre la culpa, la memòria i les possibilitats de redempció, un enfocament que la connecta amb tendències actuals de la poesia europea.
Producció narrativa i reconeixements a Espanya
Al costat de la seva obra poètica, Berta Piñán ha desenvolupat una producció narrativa destacada. Entre els seus títols més coneguts figura «La terra sencer», Guardonada amb el Premi de Narracions Trabe, així com La maleta a l'aigua, on torna a aparèixer aquest equilibri entre allò local i allò universal que recorre tota la seva escriptura.
La seva primera novel·la, «Com la muda al sol d'una llagartesa», va obtenir el Premi Maria Xosefa Xovellanos el 2017, un dels reconeixements més rellevants dins l'àmbit de la literatura en asturià. L'obra va consolidar la seva presència al camp narratiu i va mostrar la seva capacitat per abordar estructures de més alè sense perdre la intensitat poètica que caracteritza el seu estil.
Al llarg dels anys ha rebut els principals premis de poesia en asturià, convertint-se en una figura habitual als palmarès que reconeixen la creació literària en llengües cooficials i minoritàries d'Espanya. Entre aquests guardons destaquen diverses edicions del premi Maria Xosefa Canellada, aconseguit per obres com «Arròs, aigua i blat de moro» y «Vida al camp», on l'autora torna a posar el focus a la vida quotidiana i l'entorn rural.
També ha estat distingida en dues ocasions amb el Premi de la Crítica d'Asturies, Gràcies a títols com «Les coses que li agraden a Fran» y L'estranger. Aquests reconeixements consoliden la seva posició entre les veus més sòlides de la literatura asturiana contemporània i la situen en diàleg amb altres escriptores i escriptors peninsulars que treballen en català, gallec o basc.
El seu currículum de distincions s'ha ampliat en els darrers anys amb reconeixements promoguts des de diferents punts del territori espanyol, cosa que demostra que la literatura en asturià va guanyant espai i atenció al mapa editorial del país. El Premi Nacional de Literatura Asturiana suma una peça més a aquest recorregut, reforçant la idea que es tracta d'una autora de referència per entendre l'evolució recent de les lletres a Astúries.
Impacte cultural i projecció de la llengua asturiana
Més enllà de l'àmbit estrictament literari, la figura de Berta Piñán s'ha anat associant a una defensa ferma de l'asturià com a llengua d'ús i gaudi quotidià. El seu paper com a gestora cultural, sumat a la seva presència a l'Acadèmia ia la seva trajectòria com a autora, li ha permès intervenir en debats clau sobre la situació sociolingüística d'Astúries i el reconeixement de la llengua a les institucions.
El jurat del premi subratlla que la seva obra ha contribuït a expandir la literatura asturiana més enllà dels límits de la regió, facilitant la seva arribada a altres comunitats autònomes ia circuits europeus interessats en les cultures minoritàries. Les traduccions, les edicions bilingües i la seva participació en trobades literàries dins i fora d'Espanya han ajudat a donar visibilitat a l'asturià en espais on tradicionalment gairebé no es coneixia.
Aquest tipus de trajectòria s'alinea amb les polítiques culturals europees que, des de fa anys, posen el focus a la protecció i promoció de la diversitat lingüística. En aquest context, l'obra de Piñán es converteix en un cas representatiu de com una llengua amb escàs reconeixement oficial es pot obrir camí mitjançant projectes literaris de qualitat i estratègies de difusió ben articulades.
Per a l'ecosistema cultural asturià, la concessió del guardó a una autora amb aquest perfil reforça la idea que la creació en llengües minoritzades té un espai legítim al panorama literari espanyol. A més, ofereix un model per a noves generacions descriptors i escriptors que desitgen escriure en asturià sense renunciar a una projecció àmplia del seu treball.
Amb aquest premi, l'Acadèmia de la Llengua Asturiana consolida un palmarès en què figuren noms fonamentals de les lletres del Principat, com Xuan Bello, que va inaugurar el llistat de guanyadors. La incorporació de Berta Piñán a aquesta nòmina marca un nova fita en la valoració pública de la literatura asturiana i obre la porta a futures edicions on previsiblement continuaran apareixent veus que han contribuït a la renovació de l'idioma des de la creació literària.
L'elecció de Berta Piñán per al Premi Nacional de Literatura Asturiana funciona com una síntesi de moltes de les claus que han definit l'evolució recent de les lletres al Principat: compromís amb la llengua, obertura als problemes del món actual, connexió entre allò local i allò universal, i una trajectòria sostinguda que ha sabut conjugar reconeixement institucional i respecte crític. Amb aquest guardó, es reforça la presència de la literatura asturiana al conjunt d'Espanya i se subratlla el paper de la seva autora com una de les veus imprescindibles per entendre la creació en llengües minoritzades en el context europeu contemporani.