La carrer Gutenberg, al bell mig del Barri de l'Oest de Salamanca, s'ha convertit els últims dies en un d'aquells racons que conviden a caminar a poc a poc. El que abans eren simples bancs per asseure's una estona ara funciona com un petit mapa literari a l'aire lliure, on cada seient explica una història a través del nom que porta gravat.
Aquesta transformació arriba de la mà d'una iniciativa cultural impulsada per l'Associació ZOES, que ha decidit convertir vint bancs del carrer en un homenatge permanent a figures clau de la literatura universal. La proposta es recolza en una idea molt senzilla: fer servir el mobiliari urbà de sempre perquè la lectura i els llibres es colin, gairebé sense adonar-se'n, a la rutina del barri.
Vint bancs, vint noms que van fer història
Des d'aquesta setmana, els 20 bancs situats al llarg del carrer Gutenberg llueixen unes petites plaques metàl·liques que criden l'atenció de qualsevol que passi. A cadascuna es pot llegir el nom d'un escriptor o escriptora, acompanyat de les dates en què va viure, convertint cada seient en una mena de fitxa biogràfica mínima però molt suggeridora.
La selecció dels autors no s'ha deixat a l'atzar: cada banc està dedicat a una figura literària diferent, abastant des de noms essencials de les lletres espanyoles fins a veus internacionals de gran rellevància. El resultat és una passejada que combina tradició, modernitat i diversitat, i que anima a aturar-se, llegir i, amb una mica de sort, descobrir algun autor nou per al transeünt.
Entre els noms gravats als bancs apareixen clàssics com Miguel de Cervantes (1547-1616), Federico García Lorca (1898-1936) o Miguel d'Unamuno (1864-1936), molt lligats a més a la història i la vida intel·lectual d'Espanya. Amb ells, situen autores que han marcat un abans i un després en la literatura en espanyol, com Emilia Pardo Bazán (1851-1921) o Carmen Martín Gaite (1925-2000).
La llista es completa amb figures que obren el focus cap a altres territoris i corrents de pensament, com ara Simone de Beauvoir (1908-1986), Virginia Woolf (1882-1941) o Isabel Allende (1942), i amb escriptors que han deixat una empremta molt personal a la narrativa i la poesia del segle XX, entre ells Miguel Delibes (1920-2010), Gloria Fuertes (1917-1998) o José Saramago (1922-2010).
A la selecció també hi ha espai per noms molt vinculats a la història del pensament i l'educació, com Luis Vives (1492-1540) o Joaquín Costa (1846-1911), i per a figures potser menys conegudes per al gran públic, com Juan Picornell (1883-1954) o Lucía de Medrano (1484-1527), el record del qual es reforça ara amb aquest gest.
Un projecte participatiu per apropar la cultura al carrer
Darrere d'aquests bancs literaris hi ha la feina de la Associació de Veïns ZOES i el seu Grup Llibres-Pelis, que fa temps que impulsen activitats per animar la vida cultural del Barri de l'Oest. En aquest cas, no es tracta només de col·locar plaques, sinó de plantejar una manera diferent de relacionar-se amb el barri i amb la lectura.
L'elecció dels vint autors i autores, segons ha detallat l'organització, s'ha fet mitjançant un procés de selecció participatiu. Això vol dir que no ha estat una decisió presa des d'un despatx, sinó que s'ha buscat la implicació de la comunitat veïnal i de les persones que segueixen de prop les iniciatives culturals de la zona.
Així, el projecte no només rendeix tribut als grans noms de la literatura, sinó que també reforça la sensació que el barri es construeix entre tots. Cada placa és, en certa manera, el reflex duna elecció compartida, d'un consens sobre quines veus mereixen ocupar un lloc fix en aquest passeig tan particular.
El mateix carrer triat, Gutenberg, tampoc no és casual. El nom de l'inventor de la impremta encaixa a la perfecció amb un projecte que gira al voltant dels llibres i les paraules. Segons ha explicat la presidenta de ZOES, Inmaculada Cid, ubicar les plaques precisament en aquesta via és una forma de tancar el cercle: la tecnologia que va fer possible la difusió de la lectura dóna nom a l'escenari d'aquest homenatge als que van omplir de contingut aquestes pàgines impreses.
Des de ZOES subratllen que la intenció és integrar la cultura a la vida quotidiana dels salmantins, sense necessitat de grans infraestructures ni actes solemnes. Només cal passejar, seure una estona i fixar-se a la placa del banc perquè sorgeixi la curiositat per saber qui va ser aquesta persona i què va escriure.
Autors, dates i una picada d'ullet a la memòria col·lectiva
Les plaques instal·lades als bancs inclouen, de forma molt senzilla, dues dades clau: el nom de l'autor o l'autora i la seva cronologia vital. Aquesta mínima informació funciona com a porta d'entrada perquè cada persona investigui, recordi o redescobreixi qui té “sota el seient”.
Entre els noms escollits hi ha figures que han marcat la poesia espanyola, com Antonio Machado (1875-1939) o Miguel Hernández (1910-1942), i d'altres molt vinculats a Salamanca ia la seva tradició universitària i cultural, com el mateix Miguel de Unamuno.
També ocupen el seu banc escriptores que han reivindicat el paper de la dona a la literatura, cas de Emilia Pardo Bazán, Glòria Forts, Simone de Beauvoir, Virginia Woolf, Carmen Martín Gaite o Isabel Allende. La presència d'aquestes autores contribueix a donar una imatge més àmplia i equilibrada del cànon literari, incorporant veus que durant molt de temps no sempre van estar tan visibles als espais de reconeixement públic.
Amb ells, noms com Valle-Inclán (1866-1936), Lleó Felip (1884-1968) o Miguel Delibes recorden la riquesa i la varietat de la narrativa i la poesia en llengua espanyola al llarg dels segles XIX i XX. En el cas de José Saramago, a més, el banc assenyala la connexió de Salamanca amb les lletres portugueses, tan properes geogràficament i culturalment.
La inclusió de Llúcia de Medrano, Fra Luis de Granada o Luis Vives introdueix al recorregut una capa històrica i humanista molt vinculada a la tradició acadèmica i religiosa de la Península, i reforça la idea que aquest passeig literari no es limita només a novel·listes o poetes, sinó que també reconeix els qui van ajudar a pensar ia ensenyar d'una altra manera.
Un barri que es viu entre lleure, cultura i lectura compartida
L'actuació dels bancs del carrer Gutenberg no és un gest aïllat, sinó que forma part del programa de dinamització cultural del Barri de l'Oest. Es tracta d´una zona de la ciutat que, des de fa anys, aposta per l´art urbà, els murals, les activitats veïnals i les propostes que treuen la cultura al carrer.
En aquest context, els bancs literaris se sumen a altres iniciatives que busquen combinar lleure, cultura i memòria a l'espai públic. La idea és que el barri no sigui només un lloc de pas, sinó un entorn que convida a quedar-s'hi, a relacionar-se ia participar en activitats col·lectives.
Amb motiu del Dia del Llibre, el carrer Gutenberg s'ha convertit en escenari de quedades de lectura a l'aire lliure i contacontes, aprofitant precisament aquests bancs recentment “batejats” amb noms d'escriptors. L'activitat “Les Lletres al Sol”, organitzada per ZOES, ha reunit veïns i visitants que han portat els seus llibres per llegir, comentar i recomanar títols a altres persones.
En una d'aquestes jornades, els participants van estrenar els nous bancs literaris, asseient-se literalment sobre el nom del seu autor o autora preferida. El mateix carrer es va transformar en un improvisat club de lectura urbà, demostrant que aquests petits canvis al mobiliari poden generar dinàmiques socials i culturals molt vives.
A més, s'ha volgut donar continuïtat a aquestes propostes més enllà d'una sola data, amb la intenció que el Dia del Llibre no es quedi en un esdeveniment puntual, sinó que serveixi com a punt de partida per mantenir al llarg de l'any activitats que girin al voltant de la lectura, la conversa i la trobada veïnal.
En conjunt, els bancs del carrer Gutenberg es consoliden com un símbol del caràcter cultural del Barri de l'Oest, un lloc on les parets parlen a través de murals i ara els bancs xiuxiuejen noms i dates d'autors que formen part de l'imaginari col·lectiu.
La combinació d'un homenatge a vint escriptors i escriptores, la implicació veïnal a l'elecció dels noms, l'enllaç amb el Dia del Llibre i les activitats de lectura compartida al carrer fa que aquest petit tram de Salamanca es converteixi en un punt de trobada entre passat i present literari. Passejar pel carrer Gutenberg és, des d'ara, una manera senzilla d'acostar-se a la memòria de les lletres universals mentre es gaudeix d'un barri que aposta per la cultura a peu de carrer.