El lema «Està als llibres» s'ha convertit aquests dies a Badajoz en alguna cosa més que una frase feta: és l'eix d'un certamen escolar que ha portat centenars d'estudiants a submergir-se en la literatura ia descobrir com una novel·la històrica pot dialogar amb les seves vivències recents. L'escenari no podia ser més propici: la 45a Fira del Llibre de la ciutat, que ha incorporat aquest concurs com una de les seves cites educatives estrella.
En aquesta edició, el protagonisme ha recaigut sobre «El diari de la pesta», de Espido Freire, una obra que connecta el Toledo de finals del segle XVI amb inquietuds molt presents als joves d'avui. A partir d'aquesta lectura comuna, col·legis i instituts han treballat durant setmanes per presentar projectes, reflexions i activitats creatives que demostrin, amb fets, que bona part del que vivim, temem i esperem és, efectivament, als llibres.
Un concurs escolar amb la literatura com a punt de trobada
El concurs «Està als llibres» s'emmarca dins del programa escolar de la Fira del Llibre de Badajoz, amb l'objectiu declarat de reforçar l'enllaç entre aules, biblioteques i espais culturals de la ciutat. Lluny de ser un simple certamen de redaccions, la iniciativa cerca que l'alumnat treballi la lectura de manera activa: analitzant personatges, contextos històrics, emocions i paral·lelismes amb la realitat actual.
En aquesta ocasió, el col·legi Santa Teresa de la capital pacense ha estat el gran guanyador, mentre que l'IES Domingo Cáceres ha quedat finalista. Tots dos centres han destacat per la qualitat de les seves propostes, que combinen l'anàlisi literària amb formats creatius molt variats: des de presentacions i murals fins a petits assajos i debats a classe, sempre prenent la novel·la de Freire com a fil conductor.
El lliurament de trofeus s'ha fet en plena Fira del Llibre, amb el suport institucional de l'Ajuntament. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de Badajoz, Ignacio Gragera, i del regidor de Cultura, José Antonio Casablanca, que han volgut subratllar la importància que les noves generacions trobin als llibres un espai de reflexió, coneixement i convivència.
Més enllà dels premis, el certamen pretén consolidar una tradició de trobades anuals entre escriptores amb el públic més jove, aprofitant la tirada de la fira perquè la lectura no es quedi només a l'aula, sinó que ocupi també places, carpes i casetes de signatures.
Espido Freire, l'autora que va començar explicant històries a l'estiu
Un dels moments més esperats de «És als llibres» ha estat la trobada directa entre Espido Freire i l'alumnat del col·legi Santa Teresa i de l'IES Domingo Cáceres. Després de l?entrega de premis, l?autora s?ha assegut amb estudiants i professorat per parlar, sense gaire solemnitat, de com va néixer «El diari de la pesta» i de per què sempre va tenir clar que era una història pensada per a nois i noies.
En les primeres narracions orals, l'escriptora preguntava als més petits quins temes els inquietaven o atreien. Segons explicava als estudiants, moltes de les respostes la van sorprendre: les pors a perdre els pares, a quedar-se sols, que el món que coneixien canviés de cop. Aquesta barreja de temors i curiositat infantil es va anar sedimentant fins a cristal·litzar, anys més tard, a la novel·la que avui llegeixen nois i noies als instituts.
Freire va confessar que, de jove, ja havia llegit obres com Robinson Crusoe o Diari de l'any de la pesta i que la fascinava la gran pesta negra que va arrasar Europa a l'Edat Mitjana. A partir d'aquesta preocupació històrica i d'aquelles converses amb els cosins, va imaginar la figura d'Elena, una adolescent enfrontada a un món en crisi que, tanmateix, busca la manera de seguir endavant.
«El diari de la pesta»: Toledo, epidèmies i ressons del present
La novel·la triada per articular el concurs transporta el lector al Toledo de 1598, en ple brot de pesta. Allà, Elena Hurtado observa com el seu entorn canvia a un ritme vertiginós: carrers buits, temor al contagi, notícies confuses i decisions difícils que afecten la família i la comunitat. L'escenari, encara que remot en el temps, no és tan aliè per a una generació que ha crescut amb màscares, quarantenes i classes a distància.
Durant la trobada, l'escriptora va convidar els estudiants a detectar paral·lelismes entre aquesta epidèmia històrica i la pandèmia de la Covid-19. Sense caure en comparacions simplistes, la conversa va derivar cap a com reaccionen les societats davant la por, les limitacions de la vida quotidiana i la necessitat de recolzar-se en altres quan tot sembla trontollar.
El llibre, guanyador del XXII Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil 2025, ha estat concebut com una porta d'entrada al passat per a lectors joves. En lloc d'un tractat acadèmic, ofereix una narració propera que permet comprendre com vivien els joves d'una altra època moments d'incertesa comparables als actuals, amb dubtes, afectes i contradiccions propis.
El certamen «Està als llibres» ha aprofitat aquesta connexió perquè la lectura no es limiti a seguir una trama, sinó que serveixi de base per a debats a classe sobre història, ciència, salut pública o fins i tot ètica: quines decisions es prenen en una crisi, qui té cura de qui, quin paper juguen les autoritats i quines responsabilitats assumeix cada persona.
Llegir junts per construir comunitat
Espido Freire va aprofitar la seva intervenció per anar més enllà de l'anècdota literària i recordar a l'alumnat que els llibres no només alimenten la intel·ligència individual, sinó que ajuden a entendre que formem part duna comunitat. Al seu parer, les històries compartides -les que es llegeixen i les que s'expliquen en veu alta- contribueixen a teixir llaços en moments de desconcert col·lectiu.
Al fil de la xerrada, l'autora va evocar la recent experiència de la pandèmia de Covid-19 i episodis com els temors a apagades o crisis inesperades. No es tractava de sembrar alarma, sinó de subratllar que la literatura pot oferir referents per pensar aquests esdeveniments amb certa perspectiva, sense quedar-se només al soroll immediat de les xarxes o les notícies fugaces.
En un context en què gran part de la informació arriba a cop de notificació, el concurs «Està als llibres» reivindica un tipus de lectura més pausada, moltes vegades associada al llibre en paper. Sense entrar a la guerra entre formats, les activitats proposades als centres participants han insistit en la importància de trobar estones de quietud per llegir, comentar i deixar que una història cali amb calma.
La pròpia celebració de la Fira del Llibre de Badajoz, amb les seves casetes, trobades i firmes, ofereix un contrapunt a la cultura del consum immediat de continguts. Docents i organitzadors coincideixen que portar l'alumnat a la fira, posar cara als autors i atorgar-los un protagonisme real en un concurs amb nom propi és una forma molt concreta de dir-los que la seva relació amb els llibres importa.
Quan les històries segueixen sonant després de tancar la darrera pàgina
Més enllà de la crònica de l'esdeveniment, la filosofia de «És als llibres» enllaça amb una idea molt senzilla: els bons llibres no s'acaben quan es tanquen. Docents i estudiants que han participat al certamen destaquen que determinades frases, escenes o personatges reapareixen temps després, de vegades en una conversa familiar, d'altres en el moment més inesperat.
A les aules, a partir de la novel·la d'Espido Freire, han aflorat emocions tan diferents com la il·lusió, la curiositat, la nostàlgia o la por, que el mateix alumnat ha après a posar en paraules. En alguns grups, la lectura s'ha acompanyat de petites tertúlies a l'estil d'una sobretaula de Sant Jordi: cadascú comentava quina part del llibre li havia remogut més i per què.
Per a molts professors, aquest tipus d'iniciatives demostren que la lectura compartida continua tenint un poder que no s'esgota a les activitats obligatòries. Alguns estudiants han arribat a la fira simplement intrigats per conèixer l'autora que van imaginar de petits llegint altres títols, i han sortit amb exemplars signats, llistes de noves lectures i la sensació que la literatura no és una cosa llunyana ni reservada a especialistes.
Des de Badajoz es llança també una invitació oberta: la conversa al voltant dels llibres no acaba amb el concurs. Qualsevol lector es pot sumar explicant quina obra el va marcar, quina primera frase el va atrapar o quina emoció se li va quedar enganxada en rebre un llibre com a regal. Al capdavall, si alguna cosa ha deixat clar aquesta edició d'«Està als llibres» és que, quan les històries es comparteixen, l?experiència lectora es multiplica i ajuda a entendre millor tant el passat com el present.
