La troballa de un manuscrit desconegut de l'epopeia El Nou Món a la biblioteca de l'abadia de Montserrat ha sacsejat l'àmbit acadèmic: es tracta del únic testimoni manuscrit conegut d'un poema èpic en castellà centrat en Cristòfor Colom.
L'obra, atribuïda al diplomàtic i poeta portuguès Francisco Botelho de Moraes i Vasconcelos (1670–1747), va ser localitzada per la investigadora postdoctoral Claudia García-Minguillán, de la Universitat de Barcelona, entre fons manuscrits sense catalogar; el còdex compta amb aproximadament 39 folis i havia passat desapercebut durant dècades en no estar ni digitalitzat ni transcrit, malgrat una menció mínima el 1977 pel pare Alexandre Olivar.
Una troballa a Montserrat amb ressò acadèmic
Segons la UB, el descobriment té alt valor filològic i històric per tractar-se de la primera epopeia escrita en castellà amb Colom com a protagonista, i per obrir noves vies d'estudi sobre la circulació de textos polítics a la Barcelona barroca.
García-Minguillán va trobar el manuscrit en el marc del seu contracte Joan de la Cierva al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, després d'una revisió sistemàtica de fons no catalogats i la cruïlla de referències antigues amb materials originals conservats a la biblioteca monàstica.
Què conté el manuscrit i com difereix de la impressió de 1701
Del poema ja se'n coneixia una edició impresa de 1701, però la còpia ara localitzada presenta variacions substancials: incorpora passatges absents en la versió difosa i lectures alternatives que els especialistes atribueixen a possibles retallades ideològiques oa la censura editorial de l'època.
Més enllà d'ampliar el text, el manuscrit es converteix en font primària per estudiar mecanismes de control cultural i reescriptura política als inicis del segle XVIII, un terreny on la crítica amb prou feines comptava amb testimonis comparables.
Autor, context i simbolisme polític
L'autor, Francisco Botelho de Moraes i Vasconcelos, va ser una figura activa als cercles intel·lectuals i diplomàtics de Barcelona; va participar en la creació de la Acadèmia dels Desconfiats, precedent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, i va compondre El Nou Món a Barcelona el 1701, en vespres de la Guerra de Successió.
En aquesta epopeia, Colom apareix com a heroi simbòlic vinculat a l'imaginari austriacista, cosa que subratlla com la literatura del moment va utilitzar gestes del passat per intervenir en debats contemporanis entre austriacistes i borbònics.
Tot i que està escrita en castellà, l'obra adopta models èpics clàssics d'arrel llatina i italiana, una decisió estètica coherent amb la seva ambició política i la cerca d'autoritat literària en el marc de la monarquia hispànica.
Els investigadors necessiten que el poema no pretén aportar dades sobre el Colom històric: es tracta d'una construcció literària de la seva figura, al servei d'una lectura política pròpia de començament del segle XVIII.
Propers passos: edició crítica i estudi monogràfic
El document serà sotmès a edició crítica ia un estudi monogràfic específic, amb l'objectiu de reconstruir les motivacions polítiques, literàries i culturals de Botelho i d'esclarir quines variants textuals van quedar fora de la impremta i per què.
El treball s'integra en un projecte amb suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, del DAAD i de la Fundació Calouste Gulbenkian, que aspira a il·luminar les dinàmiques de creació i censura a la Barcelona barroca ia revalorar el patrimoni documental europeu.
Impacte per a la comunitat investigadora
Amb aquesta troballa, filòlegs, historiadors i especialistes del Segle d'Or guanyen un nou punt de comparació per estudiar la circulació d'idees entre llengües i territoris, així com el paper que va exercir la poesia èpica a la construcció d'identitats polítiques.
La recuperació del manuscrit —fins ara invisible per a les bases de dades per no haver-se digitalitzat ni transcrit— convida a revisar catàlegs i fons monàstics, on encara podrien quedar peces clau per completar la història literària peninsular.
L'aparició de l' únic manuscrit conegut del Nou Món ofereix una finestra privilegiada al diàleg entre literatura i poder a les albors del XVIII, aporta text inèdit a la tradició èpica en castellà i reactiva la investigació sobre la figura de Colom com a emblema cultural i polític.
