La periodista i escriptora Marta Robles presenta la seva nova novel·la negra, Estimada Carlota (Espasa), una història que es capbussa en ferides històriques i emocionals a través de l'univers del detectiu Tony Roures. Amb un pols narratiu reconeixible, l'autora posa el focus a les dones silenciades i en un passat que encara batega en el present.
L'obra barreja denúncia, dolor i esperança per explorar qüestions com ara la memòria, la identitat o els límits del perdó. Sense escarafalls, Robles aposta per una ficció que commou: aquella que, en tocar la fibra, empeny el lector a mirar de front temes que incomoden, entre ells els nadons robats a la dictadura i la violència exercida contra les dones.
Argument i enfocament narratiu
L'excorresponsal de guerra Tony Roures torna a capitanejar la saga a Estimada Carlota, un lliurament que el col·loca davant d'un cas amb ressonàncies del passat i dilemes personals difícils d'eludir. La seva veu càlida i crua alhora permet a Robles moure's entre la intriga criminal i la reflexió moral sense perdre tensió.
Paral·lelament, guanya pes la relació amb la jutgessa Carlota Aguado, construïda des de la complexitat d'una parella que ha acceptat un marc sentimental obert. L'autora explora què passa quan entren en joc la gelosia, la transparència i el pes de la veritat: no hi ha respostes unívoques, només la intempèrie de les decisions.
La novel·la es nodreix de personatges que dubten i ensopeguen, conscients que de vegades el més difícil és reconèixer els propis errors. Aquesta incertesa sobre el perdó, la lleialtat i la identitat recorre el llibre i aporta versemblança i proximitat a la trama.
Temes centrals: violència i nadons robats
Un dels eixos de Estimada Carlota és l'horror dels nadons robats durant el franquisme, una ferida que, com recorda l'autora, no va acabar de tancar-se per manca de justícia i reparació. Robles aborda aquest assumpte des de la ficció, amb l'objectiu de posar cara als que no en van tenir.
En el procés de documentació, l'escriptora va topar amb la teoria del “gen vermell” del psiquiatre Vallejo-Nájera, una idea avui aterridora per la seva càrrega de prejudici i deshumanització: desposseïa les mares de la seva capacitat per criar els seus fills per una suposada inferioritat moral i social. La novel·la connecta aquest deliri ideològic amb les conseqüències més concretes.
El llibre també mira de front la violència contra les dones, els abusos silenciats a l'entorn familiar i aquest sentiment de culpa que sovint arrosseguen les víctimes. Robles persegueix que els seus personatges femenins deixin anar aquesta llosa i recuperin agència, sense caure en consignes ni paternalismes.
Heroi imperfet: el retrat de Tony Roures
Roures és aquest protagonista bregat que ha vist massa als fronts i sap que el monstruós pot brollar de gent corrent. En aquest territori límit, seguir sent bo es converteix en una elecció diària més que en un tret del caràcter, i la temptació de mirar cap a una altra banda mai és lluny.
L'autora ho dibuixa amb remordiments, conscient que no sempre va estar a l'alçada. En aquesta fragilitat se sosté la seva força: l'heroi del segle XXI és, per a Robles, qui admet els seus errors i n'aprèn, sense escuts ni coartades.
Escenaris, to i ritme
La història transita entre Madrid i Astúries, dos paisatges que dialoguen amb els personatges: la ciutat com a nus d'urgències i laberints morals; la costa i la muntanya com a respir, memòria i contrast. Aquest itinerari geogràfic subratlla el viatge emocional de la trama.
Tot i que és una novel·la dura, hi ha clarianes entre tanta ombra. Treuen el cap la música, la tendresa i alguna llampada d'ironia que oxigena la lectura sense edulcorar-la. En paraules de l'autora, la literatura ha de moure i commoure; aquí ho fa a cop de veritat narrativa.
La literatura com a acte d'escolta
Robles no escriu per alliçonar, però concep la ficció com una forma de justícia simbòlica capaç de reparar, almenys en el pla moral, allò que no ha estat atès als tribunals. Quan la realitat satura, la història ben contada torna a obrir el canal de l'empatia.
Sense professar fe religiosa, l'autora confessa creure en la bondat i l'amor per sobre de la intel·ligència o la bellesa. Aquesta mirada vertebra la seva proposta: escoltar les víctimes, donar-los veu i acompanyar-les també des de la ficció.
Ruta de la saga i expectatives
Estimada Carlota se suma a la sèrie de Roures després A menys de cinc centímetres, La mala sort y La noia a la qual no vas saber estimar. L'autora estudia prosseguir la saga més endavant, si bé sospesa abans un projecte diferent: Roures, admet, “viu al seu costat” i encara té camí per endavant.
Resulta també significatiu com un personatge masculí escrit per una dona es percep tan creïble i “masculí” per molts lectors i entrevistadors. Aquesta perspectiva enriqueix el gènere negre amb matisos poc habituals.
Claus de lectura
Qui s'acosti a Estimada Carlota es trobarà amb una novel·la d'intriga que busseja socialment sense perdre ritme, i que proposa un viatge emocional exigent però esperançador. A les seves pàgines, l'autora calibra denúncia i entreteniment amb una prosa de gran claredat.
- Intriga negra amb base històrica sobre els nadons robats.
- Protagonistes complexos que afronten dilemes morals i afectius.
- Escenaris de Madrid i Astúries com a part del sentit de l?obra.
- Reflexió sobre memòria, identitat, veritat i perdó.
Amb aquesta entrega, Marta Robles consolida una veu que combina sensibilitat i pols de gènere, reforça la memòria dels qui no van ser escoltats i ofereix als lectors un mirall on mirar les seves pròpies zones d'ombra i llum; tot això des d'una narració tensa, empàtica i molt conscient del temps.
