La Reial Acadèmia Espanyola ha fet un pas significatiu en integrar a Àlex Grijelmo com a nou acadèmic de la institució després de la votació celebrada aquest dijous al ple de la corporació. El periodista i escriptor, nascut a Burgos el 1956, passarà a ocupar la cadira o minúscula, una plaça que estava vacant des de la primavera passada després de la mort de l'arquitecte Antonio Fernández d'Alba. Amb aquesta incorporació, la Docta Casa suma a les seves files una de les figures més respectades en l'àmbit de la comunicació i l'estudi del llenguatge a Espanya.
La proposta per al seu ingrés no ha estat casual, ja que comptava amb el suport de tres figures de pes dins de la institució: Juan Luis Cebrián, José Antonio Pascual i Salvador Gutiérrez Ordóñez. Després de conèixer-se la decisió, el nou acadèmic electe ha mostrat la seva satisfacció i ha subratllat que aquest nomenament atorga un sentit especial a tota una vida dedicada a observar i analitzar com ens expressem. Segons els estatuts de la RAE, Grijelmo disposarà ara d'un període de temps per redactar i llegir el discurs d'ingrés, acte oficial amb què prendrà possessió definitiva de la plaça.
Una carrera lligada a l'excel·lència informativa i la gestió
El recorregut professional de Grijelmo és extens i divers, havent començat el seu camí en mitjans locals com La Voz de Castilla per després fer el salt a Europa Press a finals dels anys setanta. Tot i això, va ser al diari El País on va desenvolupar gran part de la seva maduresa professional durant setze anys, exercint rols de responsabilitat que van incloure l'edició del seu famós manual de normes. Se'l considera el màxim responsable d'un manual que es va convertir en la bíblia estilística de molts redactors espanyols i llatinoamericans, marcant un estàndard de qualitat a la premsa de la democràcia.
Més enllà de les redaccions de premsa escrita, la seva capacitat de gestió el va portar a ocupar càrrecs directius al Grup Prisa, incloent-hi la direcció de continguts a diversos mitjans d'Amèrica. Aquesta etapa en què va liderar la expansió de continguts al continent americà li va permetre tenir una visió global i panhispànica de l'idioma, entenent les particularitats i la riquesa que aporta la comunitat de parlants a l'altra banda de l'Atlàntic, cosa que ara podrà bolcar a les comissions acadèmiques.
El seu pas per la presidència de l'Agència EFE entre el 2004 i el 2012 va suposar una altra fita fonamental en la seva biografia. Sota el seu mandat, un dels seus grans èxits va ser el naixement de la Fundéu, una institució concebuda per resoldre dubtes lingüístics immediats als mitjans de comunicació i que avui, sota el nom de FundéuRAE, segueix sent una eina imprescindible per a qualsevol professional que treballi amb la paraula. A més, el compromís amb l'ètica el va portar a impulsar estatuts de redacció que garantissin la independència informativa.
Actualment, la seva tasca no s'atura, ja que segueix vinculat a la docència ia la redacció d'El País, on ha exercit com a subdirector i adjunt a la direcció en diferents etapes. La seva perfil polifacètic com a gestor i analista de l'actualitat el situa com un pont necessari entre les normes gramaticals més ortodoxes i el llenguatge dinàmic, de vegades atropellat, que impera al periodisme modern del segle XXI.
Divulgació literària i compromís amb el parlant
Grijelmo ha destacat especialment per la seva faceta com a assagista, i ha publicat més d'una desena d'obres que han aconseguit democratitzar el coneixement gramatical entre el gran públic. Títols com L'estil del periodista o Defensa apassionada de l'idioma espanyol no només s'estudien a les facultats de Ciències de la Informació, sinó que han arribat a les prestatgeries de lectors curiosos que busquen millorar la seva manera d'escriure sense necessitat de ser experts en lingüística.
A través de les columnes setmanals i les intervencions en programes de ràdio de gran audiència, Grijelmo s'ha convertit en un rostre familiar per als amants de les lletres. Són espais on analitza amb lupa les curiositats i errors habituals que cometem en parlar, sempre des d'una perspectiva didàctica i allunyada del dogmatisme, cosa que li ha guanyat l'afecte d'una audiència que en valora la capacitat per explicar conceptes complexos de manera senzilla.
Acadèmicament, la seva preparació és sòlida, comptant amb un doctorat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense i formació d'alta direcció a l'IESE. Aquesta formació acadèmica tan completa li ha permès abordar l'estudi de l'espanyol no només com a eina estètica, sinó com a mecanisme de poder i de construcció de la realitat social, analitzant com l'ús de certes paraules pot influir en la percepció de l'economia o la política.
Per tot això, no és estrany que la seva vitrina tingui mèrits que li han valgut el Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes o el Premi Castella i Lleó d'Humanitats. Aquests guardons reconeixen una trajectòria coherent en què la paraula sempre ha estat l'eix central, sigui per informar sobre l'actualitat, per dirigir una agència de notícies d'abast mundial o per rescatar termes oblidats del castellà antic.
Reflexions sobre el futur de l'idioma i la tecnologia
Després de ser preguntat pels reptes que afronta l'espanyol, el nou acadèmic ha posat el focus en temes tan actuals com l'impacte dels biaixos en els algorismes digitals i la intel·ligència artificial. El preocupa especialment qui maneja aquestes eines tecnològiques i com poden arribar a condicionar la nostra manera de pensar mitjançant un llenguatge automatitzat que no sempre respecta la riquesa i els matisos propis de la nostra llengua materna.
Així mateix, Grijelmo es mostra crític amb la deriva del sistema educatiu actual, assenyalant que la millora de la capacitat d'expressió dels joves depèn dels plans educatius que, al seu parer, han anat perdent exigència en matèria gramatical. Per ell, és fonamental que les noves generacions recuperin el plaer per la lectura i la precisió en l'escriptura com una eina de llibertat personal i professional en un món cada cop més globalitzat i ple d'anglicismes.
Amb la seva arribada a la cadira o minúscula, la institució reforça el enllaç entre l'acadèmia i el periodisme assegurant que les decisions que es prenguin sobre el futur del diccionari comptin amb la sensibilitat d'algú que coneix de primera mà com respira el carrer i com evoluciona l'idioma en el dia a dia de les notícies. Grijelmo s?uneix així a una llista d?il·lustres que vetllen per la unitat d?una llengua compartida per milions de persones, aportant la seva experiència perquè l?espanyol segueixi sent una eina viva, precisa i democràtica.