La cultura asturiana és de dol. L'escriptora langreana Helena Trexu Fombella ens ha deixat als 82 anys, deixant un buit enorme a les lletres en asturià. La notícia, confirmada per l'associació Iniciativa pol Asturianu a petició de la família, ha colpejat amb força els qui la van conèixer i van gaudir de la seva obra.
L'adéu serà aquest diumenge. El Tanatori Noega - El Lauredal de Gijón acollirà una cerimònia de comiat i homenatge a les 18.00 hores, on està prevista la participació d'escriptors i creadors vinculats a l'autora. Serà un moment per recordar una dona que va fer de la defensa de la llengua asturiana i del feminisme un autèntic projecte de vida.
Una vida lliurada a la literatura ia la llengua
Nascuda a Sama de Langreo el 1944, Helena Trexu Fombella va desenvolupar una amplíssima trajectòria literària. Després de residir diversos anys a Catalunya, va tornar a Astúries als anys vuitanta per submergir-se de ple en la creació en asturià. El seu compromís era tan gran que, com ella mateixa solia dir, escrivia «per militància i per estimació» , una frase que defineix a la perfecció la seva manera d'entendre l'escriptura.
La seva obra inclou poesia, narrativa, traducció i, de manera molt destacada, la literatura infantil i juvenil. Títols com 'Caments, coses, curuxes' (1989), 'Abril' o 'Ringlers de carbó i salnitre' són ja referents. El 1995 va aconseguir el Premi de Traducció de l'Acadèmia de la Llingua Asturiana, i anys després, el 2008, es va alçar amb el premi del Certamen Llectures per rapinyades per 'Olaya n'África', una de les seves obres més estimades.
El llegat d'Epona i la literatura infantil
Però si hi ha un pilar fonamental a la seva biografia, aquest és l'Associació Cultural Grupu Epona, fundada per ella el 1999. A través d'aquesta entitat va impulsar contacontes, tallers infantils i edicions de llibres, convençuda que «els contes i les històries d'un lloc s'han de conèixer en llengua pròpia» . La seva tasca va ser clau per normalitzar l?asturià entre els més petits.
La llista de publicacions infantils és interminable: 'On'l riu besa la mar', 'Llara quier ser astrònoma', 'Nora na viesca los milenta güeyos', 'Mitoloxia asturiana per rapacins i rapacines'... Totes elles demostren una capacitat innata per a connectar amb la públic infantil.
Feminisme, compromís i reconeixements
Helena Trexu va ser molt més que una escriptora. Va ser una activista incansable, una veu feminista en temps on no era fàcil, i una acèrrima defensora dels drets lingüístics, humans i socials. La seva antologia 'Poètica de Muyeres' (2014) és un clar exemple de la seva voluntat per visibilitzar les dones que escrivien en asturià, trencant una doble barrera : la de la llengua minoritzada i la del gènere.
Al llarg de la seva carrera va acumular guardons com el Premi Vital Aza (2001), l'Elvira Castañón (2002) o l'Asturnet (2007). La seva última novel·la, 'Víes' (2023), i la que seria la seva segona novel·la, 'Ente muyeres', que estava a punt de publicar l'editorial La Semeya, demostren que la seva creativitat no es va apagar fins al final. La seva filla, l'artista plàstica Violeta Mateu, hi va col·laborar il·lustrant diverses de les seves obres infantils.
Un darrer adéu a Gijón
La capella ardent obrirà les portes a les 10.00 del matí d'aquest diumenge al Tanatori Noega – El Lauredal, al Camí de Paquet, 468. A les 18.00 hores està prevista la cerimònia de comiat, en què participaran autors com Inaciu Galán, Sofia Castañón o la consellera. Després de l'acte, les restes mortals seran incinerades en la intimitat familiar.
La desaparició d'Helena Trexu deixa un lloc difícil d'omplir al panorama cultural asturià. La seva veu, alhora ferma i càlida, continuarà ressonant en cadascun dels seus poemes, en els contes que van fer somiar tants nens i en la memòria dels qui van compartir amb ella la lluita per la dignitat de la llengua asturiana. El seu llegat, immens i divers, roman intacte per a les generacions futures.