La novel·la 'Al final de les veus', de l'autor sevillà Diego Vaya, es va alçar amb el 45è Premi Literari Felipe Trigo a Villanueva de la Serena, després d'un veredicte que el jurat va adoptar per unanimitat durant la gala celebrada al Palau de Congressos.
El reconeixement inclou una dotació de 20.000 euros i la publicació de l'obra; el títol finalista va ser 'L'hospital de la pedra', de Gregorio González Olmos, que rep 6.500 euros i edició a càrrec de la Fundació José Manuel Lara, en una nit conduïda per Ana Pecos i Juan Pedro Sánchez amb música de Pedro Pastor.
Una fallada unànime i una novel·la d'estructura audaç
El president de l'jurat, Javier Sierra, va subratllar que l'obra de Vaya destaca per una arquitectura narrativa arriscada, amb diverses trames que s'entrellacen i un enfocament que convida a llegir amb calma, «per assaborir-la», va apuntar a la gala.
La història s'articula al voltant de una estudiant de periodisme de 22 anys que investiga una desaparició, i juga amb el recurs de la investigació dins de la investigació, cosa que el jurat va valorar com una aposta clara per noves formes de comptar.
Vaja va concórrer al certamen sota el pseudònim 'Diana Horizont' i, visiblement emocionat, va agrair el reconeixement, a què aspiraven 267 manuscrits. Professor de Llengua Castellana i Literatura, és autor d'obres com el poemari 'Pulso solar' i la novel·la 'Medea en los infiernos'.
En el pla argumental, la novel·la es mou en registres propers a la ficció criminal: la jove Claudia Nuba s'esfuma en un espai concorregut sense testimonis, deixant darrere seu una rebeca vermella, un diari i papers vinculats a la mort del seu oncle Lorenzo, elements que desencadenen un trencaclosques de veus i perspectives.
L'obra finalista i el marc històric
El finalista, Gregorio González Olmos (pseudònim 'Alcaravea'), va presentar 'L'hospital de la pedra', una narració ambientada a Toledo al segle XV que segueix a Johan, un convers, en un temps en què la convivència entre cultures s'esquerda i on la idea de la justícia i la misericòrdia vertebra el relat.
González Olmos, resident a Zamora i guanyador el 2016 amb 'Yucé El Sefardí', va expressar la seva satisfacció per la distinció i la seva interès per l'Edat Mitjana, període del qual extreu el pols històric i moral que sosté la novel·la.
Participació i novel·les finalistes
L'edició va registrar una participació elevada: 267 novel·les, és a dir, 63 més que l'any anterior, confirmant la tirada del premi i la confiança en un certamen que l'organització reivindica com rigorós i transparent.
Entre les deu obres finalistes, seleccionades per la comissió lectora, van figurar els següents títols:
- 'Pelman 1,2,3 Madrid'
- 'Al final de les veus'
- 'El viatger de les catedrals'
- 'Margot té nom'
- 'L'hospital de la pedra'
- 'Madriguera'
- '54 dies'
- 'Escales'
- 'El ressò del passat'
- 'La veritat oculta'
Aquests treballs van passar a les mans del jurat, que va completar la lectura abans de l'acte final, assegurant un procés meticulós en la valoració de cada manuscrit.
Un jurat de primer nivell i una gala amb accent extremeny
El jurat va estar presidit per Javier Sierra, escriptor aragonès amb trajectòria internacional —primer autor espanyol contemporani a col·locar diverses novel·les entre els més venuts als EUA.—. El van acompanyar dos integrants de la comissió lectora, el guanyador i el finalista de la passada edició, un representant de la UEx, Un altre de la Associació d'Escriptors i Escriptores d'Extremadura i un de la Fundació José Manuel Lara.
La cerimònia, celebrada al Palau de Congressos de Villanueva de la Serena, va comptar amb l'assistència d'autoritats com Victòria Bazaga (consellera de Cultura), Raquel del Port, Blanca Martín, José Luis Quintana i la alcaldessa Ana Belén Fernández. Després de l'anunci, la vetllada va incloure una trobada social al restaurant Casablanca.
La presentació va anar a càrrec d'Ana Pecos i Juan Pedro Sánchez, i la música la va posar Pedro Pastor, en una gala que va voler subratllar el talent extremeny. Als prolegòmens de la setmana, hi va haver a més una trobada amb la periodista i escriptora Neus Concostrina.
Lectura, talent i projecció cultural
Durant la seva intervenció, la consellera Victoria Bazaga va defensar la llibertat de «pensar i viure» i va remarcar que allò essencial és llegir i obrir oportunitats als qui desitgen escriure i tenen alguna cosa per explicar, incidint en el valor social de la cultura.
Bazaga va recordar, així mateix, la resposta rebuda per la Junta i la Fundació Ortega Muñoz a la felicitació pel Premi Nobel de Literatura concedit a László Krasznahorkai, autor d''El último lobo', així com el paper de Mario Vargas Llosa en la consolidació de la biennal que porta el seu nom, amb activitats recents a Càceres, Badajoz i Trujillo.
La Junta d'Extremadura va reiterar el seu suport tant a noms reconeguts com a autors emergents, un compromís que —va assenyalar Bazaga— converteix cada manuscrit en un viatge d'anada i tornada entre creador i lectors.
Dates, seu i entrades
La decisió es va donar a conèixer el 21 de novembre al Palau de Congressos de Villanueva de la Serena, amb una vetllada literària que va situar, de nou, la ciutat com referent cultural del panorama nacional.
L'organització va informar que les entrades es van posar a la venda des del dilluns 27 d'octubre a Alcaldia, al preu de 22 euros, i incloïen l'accés al trobada posterior amb els assistents al restaurant Casablanca, com és habitual en el format del premi.
Amb una participació a l'alça, un fallada unànime i dues propostes literàries amb segell propi, el Felipe Trigo reafirma el seu prestigi i la capacitat d'Extremadura per atraure i reconèixer noves veus de la narrativa a Espanya.